Fonamentalismes cristians i autoritarismes, un fenomen complex

Víctor Codina, Mar Griera i Joan Carles Peris

El jesuïta i teòleg Víctor Codina i la sociòloga Mar Griera, acompanyats pel periodista Joan Carles Peris, van mantenir el passat dilluns a Barcelona un diàleg sobre fonamentalismes cristians i autoritarismes, dins del cicle de conferències Els Dilluns dels Drets Humans, organitzat per Justícia i Pau, Crisitianisme i Justícia, Mans Unides, Caritas Barcelona i el grup de juristes Roda Ventura. 

Recentment hem vist com moviments fonamentalistes i d’extrema dreta busquen legitimar el seu discurs apel·lant al cristianisme més identitari. "Estem vivint un intent de segrest del cristianisme per part de la dreta?", plantejà Joan Carles Peris. “Allò sagrat dona seguretat i, en temps de canvis, la por de la gent busca seguretats a les que agafar-se. A vegades un no sap si la política busca la religió o és la religió que busca més presència pública i s'apropa a la política”, afirmava Victor Codina. "Que la secularització és irreversible queda desmentit amb les dades. Déu és més present a la vida pública a Europa ara que als anys 90. Entendre avui el lligam entre religions i fonamentalisme és d'una gran complexitat", confirmava Mar Griera, professora de sociologia i directora d’ISOR de la UAB.

Els dos ponents van anar desgranant tant en l’aspecte sociològic, com en el teològic, les claus per entendre un fenomen que és “complex, heterogeni i canviant” segons paraules de Mar Griera.

Quins són els elements que fan que el binomi fe-política rebroti? Griera va esmentar tres grans grups: fonamentalistes americans, pentecostals i ortodoxos conservadors que s’han anat obrint els darrers trenta anys en una dinàmica de moviment social cap a grups de gran influència en la vida pública. Es tracta doncs d’un moviment cultural que per a marcar una diferència amb aquell que és diferent, estranger, amb una altra cultura, utilitza la seguretat de la identitat religiosa cristiana. Així doncs, és aquest un fenomen propi de tot el cristianisme? Mar Griera afirmava que els estudis diuen que no: "El cristià que participa de la comunitat no vota extrema dreta. El vot d'extrema dreta va unit a un cristianisme més nominal, no practicant, però que s'hi identifica en termes culturals."

Fent-ne una lectura teològica, Codina va recordar que Jesús “no va ser fonamentalista, integrista o feixista. El seu regne és el de l’amor, el dels marginats, el de la pobresa. Per això va ser rebutjat pel poder”. “El catolicisme d’avui va en la línia iniciada pel Concili Vaticà II. Una Església perifèrica, amb crítiques al clericalisme, al capitalisme que mata, als poders que destrossen la Terra” i va recordar les grans pressions que avui el papa Francesc està rebent davant els seus intents de reformar l’església catòlica.

Més de 120 persones van participar en aquesta sessió d’un cicle que es troba en la seva vint-i-sisena edició. La propera taula rodona dels Dilluns dels Drets Humans tindrà lloc el dilluns 3 de febrer i portarà per títol “Dret a una mort digna, de què parlem?”.

Podeu veure aquí el vídeo de l'acte:

Data de la notícia: 
17 de Gener de 2020

Jesuïtes de Catalunya - c/ Roger de Llúria 13, 08010 Barcelona - tel. 93 318 37 36 - jesuites@jesuites.net