Cròniques de violència i d'esperança: testimoni de Ramir Pàmpols

Ramir Pàmpols, jesuïta català que treballa a Hondures, explica a Barcelona la realitat de violència i pobresa que existeix en aquest país

En Ramir Pàmpols, jesuïta que va viure una bona part de la seva vida com a capellà obrer, va decidir en jubilar-se que havia de dedicar la salut i la vida que li quedava en ajudar els més pobres. És per això que durant quatre anys i fins al terratrèmol, visqué a Haití treballant com a director adjunt de Fe i Alegria, i és aquest mateix motiu el que ara fa dos anys el portà a Hondures.

Coincidint amb una estada a Barcelona, el passat dijous 29 de gener va oferir una xerrada al centre d'estudis Cristianisme i Justícia, per conèixer la situació que viu actualment Hondures, però també per compartir les seves reflexions sobre el futur i els signes d’esperança. La trobada va aplegar unes 40 persones, entre elles un grupet d’hondurenyes que han hagut de marxar i que ara resideixen a Barcelona. Va ser una xerrada senzilla, cordial i participada. En ella es van donar xifres alarmants sobre la situació del país, amb la taxa d’homicides més gran del món; amb situacions de pobresa i desigualtat escandaloses; amb un desgovern que acaba sent “governat” per tota classe de grups, mares i bandes de narcotraficants, i que darrerament vol ser contestat des de l’estat amb una creixent militarització...

També es va parlar del paper de Fe i Alegria, xarxa d'escoles que fa possible que fins i tot els infants que es troben en situacions més desfavorides puguin tenir accés a l'educació, ja que aquesta és fonamental a l’hora de construir un futur esperançat. Així, des del realisme i a través del testimoni de Ramir Pàmpols, la xerrada va servir per conèixer el treball de milers de persones i institucions que, en una situació de gran dificultat, segueixen apostant per treure aquell petit país del fatalisme de la pobresa i el crim. Amb el seu testimoni va animar els assistents a ser més valents en la denúncia i el compromís, ja que molts dels problemes d’Hondures són causats per un sistema econòmic que descarta països i persones condemnant-les a una vida sense futur.