Els centres Fe-Cultura-Justícia de la Companyia de Jesús a Espanya estan portant a terme al llarg d'aquest curs una proposta sobre la realitat de les nostres ciutats, sota el lema "Somiem la ciutat, la construim junts".
En el marc d'aquest projecte, Cristianisme i Justícia -centre fe-cultura-justícia dels Jesuïtes a Catalunya, ha participat durant el mes de novembre al cicle de diàlegs "Ciutats (+) Humanes", amb la voluntat de parlar dels reptes que té avui la convivència a les ciutats. Ha estat convocat per cinc entitats, Cristianisme i Justícia, Fundació Carta de la Pau, Fundació Joan Maragall, Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona i la revista Valors, que han aplegat persones expertes per a disseccionar les fronteres de la cohesió, la sostenibilitat i la identitat en el futur de les ciutats.
La primera sessió va servir perquè Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, i Carme Trilla, presidenta de la Fundació Habitat 3 es puguéssin centrar en els principals esculls de la cohesió a les ciutats i especialment en el problema de l’habitatge. Van coincidir en reivindicar polítiques predistributives per acabar amb les diferències socials i en potenciar una major capacitat d’apoderament de la ciutadania per reduir els problemes que dificulten la cohesió.
En la segona sessió, el professir de geografia Oriol Nel·lo i el director de l’agència BCNecologia, Salvador Rueda, van parlar dels grans reptes per la sostenibilitat a la ciutat: la funcionalitat, la necessitat de trobar estratègies per saber organitzar la ciutat; la desigualtat, necessitem aturar la segregació urbana; l'aposta per la sostenibilitat; i, finalment, la governabilitat, per assolir una bona capacitat de gestió. La ciutat és un ecosistema i això vol dir que s’ha de concebre de forma integrada i tenint en compte la proporcionalitat.
Finalment Andreu Domingo, subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics, i Antònia Hernàndez, responsable del Departament de Ciutats Educadores de l’Ajuntament de Barcelona, van abordar la gestió de la diversitat, en aquests moments positiva en una ciutat com Barcelona on hi ha un 22 per cent de la població és d’origen estranger, però hi ha alguns perills que cal tenir en compte: la manca d’un desig d’arrelament o sentiment de pertinença, i la mobilitat ascendent segmentada.
Més informació i vídeo de les sessions a https://ciutatshumanes.net/
