El passat 10 d’abril va morir a Raimat el P. Ramon Fabregat Mata. Nascut a Barcelona l’any 1934, va passar gran part de la seva vida a l’Àfrica, sobretot al Txad, on va viure gairebé 30 anys.
Va entrar a la Companyia de Jesús al noviciat de Roquetes l’any 1954. Allà va coincidir amb l’Ignasi Anzizu, company jesuïta que com en Ramon, acabaria marxant uns anys després cap a l’Àfrica i amb el que anirien coincidint en diferents llocs i moments de la vida.
“En Ramon era home de pau”, explica Ignasi Anzizu, “incapaç de fer mal o de parlar malament de ningú. Però, això sí, dotat d’una capacitat d’ironia mot fina i d’un bon sentit de l’humor. Sempre he admirat la seva senzillesa, fins potser candidesa, la seva gens fingida humilitat. No amagava els seus orígens, un noi de barri -el seu Hostafrancs!- i fill d’obrer arribat de terres valencianes per a la construcció de l’Exposició del 1929”.
Un cop ordenat sacerdot i finalitzada la seva formació com a jesuïta, després d’un temps a Mallorca i després a Barcelona, l’any 1975 Ramon Fabregat demana marxar cap al Txad on ja s’hi estarà fins l’any 2003, treballant a la parròquia, l’escola i la casa d’exercicis. Va ser delegat del Provincial per als jesuïtes del sud del Txad, president de la Conferència de Superiors Religiosos del Txad o delegat diocesà per a la pastoral de vocacions, entre d’altres.
És aquesta etapa africana al Txad que marca profundament el P. Fabregat, en la que, recorda el P. Anzizu, es va guanyar l’afecte i el respecte de tots els qui el van tractar. I destaca “el seu esforç per inculturar-se al viure i als costums dels africans, que no va fer-li minvar, ben al contrari, la fidelitat a les seves profundes arrels catalanes”.
El 2004, després d’una breu estada a Manresa, torna cap a l’Àfrica, aquest cop a Camerun, on passa tres anys. El 2007 torna a Catalunya. Els darrers dotze anys ha viscut a Lleida, on ha desenvolupat diverses activitats, de suport a persones migrants, i també col·laborant en l’àmbit de la pastoral penitenciària, visitant i acompanyant presos.
“En Ramon era un home de fe, profundament enamorat de Jesús, el company inseparable de totes hores i de tots els camins. Jesús era el seu veritable referent, el Tresor amagat que havia descobert de noi i pel que va decidir lliurar la seva vida. És Jesús i el seu Evangeli que va anar anunciant arreu, sovint sense paraules, durant els seus anys de caminar pel món”.
Fa uns anys compartia el seu testimoni vocacional al web SerJesuita. Podeu llegir-lo aquí.
Podeu llegir el text del seu company Ignasi Anzizu en aquest enllaç.
