És ben sabut que els projectes migratoris provoquen severs efectes a les diferents esferes vitals de les persones que els pateixen, sent tan visible com dolorosa la realitat de les morts i les desaparicions al mar. Darrere de cadascuna, però, una dona, una família i una comunitat es troben a l'altra banda, vivint una espera angoixant, reconfigurant les seves vides marcades per la incertesa i el dolor que les converteix en les víctimes invisibilitzades d'aquesta realitat.
Fa unes quantes setmanes, la Delegació Diocesana de Migracions del Senegal va començar un projecte d'acompanyament comunitari per a processos de dol. El projecte pretenia oferir, en 3 sessions, un espai compartit de reparació i reconstrucció mitjançant una metodologia innovadora basada en un apropament psicosocial adaptat al context local, amb la dificultat afegida de la resistència a parlar i normalitzar una realitat que, d'altra banda, és dolorosament habitual al país.
"encara tinc aquest dolor al fons del meu cor"
A la primera sessió, es va proporcionar una base teòrica per comprendre millor les fases i manifestacions d'una persona que viu una situació de dol. Una dona que va perdre el seu fill deia: ''Tenia por i una tristesa profunda, perdia el cap, fins i tot al·lucinava... i encara tinc aquest dolor al fons del meu cor. Per mi, el meu fill encara no és mort i penso que tornarà. Per acceptar-ho, necessito enterrar-lo”.
A la segona, el grup va tenir l'oportunitat de compartir les seves experiències, posant al centre la seva vivència, compartint allò més sagrat que cadascú portava a dins. Un ancià explicava: ''Tots els senegalesos tenim la mateixa experiència i el primer que sentim és un buit irrecuperable. Només estem intentant fingir l'oblit, però ningú no pot oblidar el mal de perdre algú”.
La darrera sessió va ser viscuda com un regal, una oportunitat per celebrar apropant la cultura, la tradició i la vivència de la fe al procés de reconstrucció psicosocial. Es va compartir una celebració en què l'imam, que va experimentar la pèrdua de dos dels seus germans, va conduir una bonica oració per a les persones desaparegudes i aquelles que continuen recordant-les. Per a gran part de les participants, era la primera vegada que les resaven en comunitat, per la qual cosa va ser un moment veritablement emotiu.
"una gran esperança que neix de caminar unides cap a nous horitzons"
El projecte, finançat pel Secretariat de Missions de la Companyia de Jesús a Espanya i per Mans Unides, s'ha convertit per a la DDM Senegal, no només en la constatació de la necessitat d'acompanyar la realitat dolorosa que roman a les comunitats locals, sinó en motiu d'una gran esperança que neix de caminar unides cap a nous horitzons.
El treball de la DDM a Senegal és una aposta que sorgeix de la Delegació Diocesana de Migracions de Nador d'acompanyar des de l'origen. Des de fa un any es van incorporar al projecte del Senegal Mateo Aventín i Sanja Rahim, amb l'objectiu de plantejar una intervenció que permeti oferir oportunitats i acompanyar millor les persones que es troben a la cruïlla.
