Amb motiu del 20 de juny, Dia Mundial de les Persones Refugiades, les ONG Entreculturas i Alboan han presentat la seva campanya Escola Refugi, en la que s'emmarca l'informe ‘Escola refugi, escola que acull. Amb aquesta publicació, ambdues ONG fan un pas més en la cerca per posicionar l'educació com a dret i l'escola com un espai necessari de refugi i d'acollida de la infància refugiada arreu del món.
Amb 110 milions de persones forçades a fugir de casa seva (entre refugiades i desplaçades internes) i 280 milions fora dels seus països d'origen (entre refugiades i migrants), l'informe s'atura en la importància de l'educació durant l'acollida de la infància als països de destinació i, per això, aprofundeix en dos contextos concrets: la resposta educativa d'Espanya a la infància refugiada, a més d'analitzar l'acollida educativa que Colòmbia, el Perú i l'Equador han proporcionat a la infància migrant veneçolana.
"Les escoles són molt més que llocs destinats a l'aprenentatge acadèmic", va afirmar Irene Ortega, Coordinadora de l'Àrea de Ciutadania d'Entreculturas, a la presentació de l'informe. Una educació inclusiva i de qualitat és un dels pilars per assegurar la integració de les persones migrades, però també per a la construcció d'una veritable convivència intercultural. I és que una Escola Refugi va més enllà de la seguretat i la protecció que donen les seves aules, alimenta de respecte, solidaritat i tolerància a tota la societat”. Tot i això, ha assenyalat que no sempre s'aconsegueix aquest efecte, ja que "els sistemes educatius dels països d'acollida no sempre estan preparats per respondre a les necessitats de la infància migrant o refugiada, especialment al Sud Global".
Yolanda González, advocada i autora de l'informe, va assenyalar “que hi ha un consens a la comunitat internacional en què l'educació acollidora és un dels pilars per assegurar la integració de la població migrada i refugiada; tot i això, garantir el dret a una educació inclusiva i de qualitat per part dels Estats continua sent un repte”. Va apuntar que “un sistema educatiu d'acollida comença per flexibilitzar i agilitzar els tràmits i condicions per a l'escolarització i la inclusió ràpida a les aules ordinàries, alhora que atén la realitat socioemocional i de salut mental dels nens, nenes i adolescents i fomenta la participació de les seves famílies als entorns educatius i comunitaris”.
Per part seva, Nerea Aginako, tècnica d'Alboan, ha narrat la seva experiència dins del programa pilot sobre patrocini comunitari que el Govern Basc juntament amb altres institucions nacionals i internacionals està duent a terme a Vitòria. "El programa busca desenvolupar comunitats locals d'acollida, que estiguin cohesionades i sensibilitzades en la pràctica d'acollir i acompanyar les persones refugiades reassentades a la seva nova realitat", va explicar. "Això implica crear espais de convivència que fomentin la diversitat i lʻaccés intercultural en totes les dimensions de la societat". Nerea va revelar que és aquí on l'escola juga un paper fonamental en ser “espais centrals per a la promoció del desenvolupament i benestar dels nens, nenes i adolescents refugiats”, que també enforteixen els llaços entre la societat d'acollida i els pares i mares, en crear un sentit de pertinença i responsabilitat compartida.
Jean Gutiérrez, alumne migrant del col·legi madrileny Divino Corazón, va voler donar èmfasi a la importància que té el professorat que l'acollida educativa sigui de qualitat: “Als professors i professores tinc moltes coses agrair-los, no m'han deixat enrere quan pensava tirar la tovallola. Al final el col·legi m'ha ajudat molt a créixer tant a nivell acadèmic com personal i m'han fet no rendir-me quan volia deixar-ho”. Al seu torn, va explicar la seva experiència quan va aterrar a Espanya amb nou anys: “Quan vaig arribar vaig venir pensant que seria molt difícil integrar-me, però les aules de reforç, els professors i els companys i companyes van ser-hi per ajudar-me que tot fos més fàcil”.
Malena Gómez, professora de secundària al mateix col·legi madrileny, va explicar com en determinats contextos educatius “l'aspecte acadèmic passa a un segon pla i allò central és allò personal”. En les seves pròpies paraules, “hi ha casos en què aquests nois i noies necessiten que els escoltem, que els coneguem, que comprenguem la seva realitat i les dificultats que enfronten, per després poder treure el millor de cadascun. Per aquest motiu és de vital importància la tasca dintegració al centre, tant amb la resta destudiants com amb el professorat, perquè tot funcioni adequadament”.
Finalment, Irene Ortega ha pres la paraula per acabar la roda de premsa presentant les principals conclusions, reivindicacions i recomanacions de l'informe 'Escola refugi, escola que acull' entre les quals destaca la necessitat que implicar tota la societat: "Les autoritats, les comunitats educatives, les famílies i els barris han de participar activament i coordinadament en els processos d'acollida i integració. Per això comptem amb una eina que és imprescindible: l'educació per a la ciutadania global".
