El director de Cristianisme i Justícia, José Ignacio García, va participar a la trobada de la xarxa de centres socials europeus, que es va celebrar a Dublín entre el 28 de febrer i el 2 de març. Una trobada que va permetre compartir inquietuds i intensificar la col·laboració entre aquests centres que, com el nostre, tenen el seu eix principal de treball en la connexió entre la fe, la cultura i la justícia.
En la seva Instrucció sobre l'Apostolat Social, publicada el 10 d'octubre de 1949, el llavors Superior General de la Companyia de Jesús, el P. Janssens, va renovar la crida a crear “centres d'informació i acció social”, la funció principal dels quals seria “no tant la de tirar endavant obres socials, com la d'ensenyar doctrina social teòrica i pràctica”. Aquesta proposta que es va llançar a mitjans del segle passat va tenir un gran ressò a Europa.
La Companyia de Jesús té actualment a Europa una xarxa de centres socials que podem definir, sense exagerar, com a notable. En aquests moments són deu centres que són a Dublin, Lisboa, Brussel·les, París, Barcelona, Milà, Munic Palerm, Budapest i el JESC, que és a Brussel·les i que depèn de la Conferència europea de Provincials. Cristianisme i Justícia, de Barcelona, és el centre de la Província d'Espanya que participa en aquesta xarxa des del seu inici.
Alguns tenen més de cent anys d'existència, i la resta prové dels anys 70 i 80. Des de fa un temps s'han identificat tres trets que defineixen el que és un centre social a Europa. Primer, fer algun tipus de reflexió pròpia, mitjançant grups, seminaris o jornades; no necessita ser acadèmica, però sí orientada a les connexions entre la fe i la justícia. En segon lloc, disposar de publicacions, siguin en paper o electròniques. I per últim, cal tenir una inquietud per disseminar i difondre els continguts mitjançant cursos o accions de formació.
La combinació d'aquests tres elements és diferent a cada centre, uns tenen molta activitat de difusió, altres tenen establerta una sòlida activitat de reflexió. Però tots estan implicats en la publicació i la difusió. Un repàs als noms de les publicacions ens mostra aquesta tradició de reflexió social a Europa: Project, En Question, Working Notes, Quaderns CJ, Aggiornamenti Sociali, Brotèria… Avui dia, tots aquests centres disposen, a més, de pàgina web, participen a les xarxes socials i tenen una important activitat en línia.
En aquesta darrera trobada, en la que participen els directors de cadascun dels centres, un dels temes tractats va ser la comunicació, posant en relleu com “més enllà de les eines o els canals concrets que usem, necessitem créixer en la coherència del nostre missatge en la interacció amb el nostre públic”, explica José Ignacio García.
El professor Bryan Fanning, de l'University College de Dublin, va oferir una xerrada sobre els processos de polarització social a Irlanda i Europa. Les dues fonts de tensió social més importants a Irlanda són, d'una banda, el conflicte a Irlanda del nord, i de l'altra, la gran presència migratòria. Especialment s'ha instal·lat una opinió pública molt oposada als demandants d'asil. El cas irlandès, encara que particular, va servir per mantenir una conversa interessant sobre el creixement tan important dels moviments d'ultradreta al llarg del continent.
La resta de les jornades es va dedicar a tractar sobretot de les possibilitats de col·laboració entre els centres. Una oportunitat seran les eleccions al parlament europeu, el proper mes de juny. Es van fer propostes per compartir publicacions de cara a aquestes eleccions, i fins i tot es va nomenar un petit comitè que intentarà preparar una possible declaració conjunta.
La trobada ha ajudat a constatar que els centres comparteixen moltes coses, i "han sorgit propostes molt interessants per al treball en comú, unes vinculades a projectes europeus, altres a la formació dels equips dels nostres centres", destaca José Ignacio García.
