Els dies 22 i 23 de març ha tingut lloc la ja tradicional vetlla de pregària a Montserrat i pelegrinatge a Manresa. Es tracta d'una activitat que organitzen els Jesuïtes de Catalunya, tot recordant l'experiència que Ignasi de Loiola va fer l'any 1522. Els participants han fet una vetlla de pregària a Montserrat, divendres al vespre, i l'endemà han baixat a peu fins a Manresa. Una de les persones que ha participat en aquesta activitat és la Marta Burguet, que ha volgut compartir l'experiència a través d'aquest relat.
Seguint les seves passes, revivim l’experiència.
"Capvespre del 22 de març de 2024. Enfilem la muntanya de Montserrat a velocitat rodada, convocats en clau ignasiana, sota la llum de la Lluna que quasi fa el ple. Mentre compartim el sopar plegats, anem deixant aquell temps que necessita l’ànima per anar-hi arribant. Així ens disposem per la Vetlla a la Mare de Déu de Montserrat, tot fent venir a la memòria aquell Ignasi delerós de conquerir el Crist, que fa 502 anys es disposava a passar la nit pregant a la Mare per tal que fos posat amb el Fill, amb l’anhel d’una atracció creuada. Seguint les seves passes, revivim l’experiència. Pelegrins com ell, som acollits pel P. Mayol, rector del Santuari, proposant-nos de viure les 3 hores de Vetlla com la rosada fina del matí, que ens obre al que se’ns vagi donant, amb aquell degoteig suau amb el que som convidats a regar un món assedegat.
L’imaginari de tres pantalles ens el proposava el jesuïta David Guindulain: arrelats al món, en clau Trinitària, per reviure l’experiència de l’Anunciació. La disposició també amarada d’un ritme trinitari. Un primer moment de Paraula, acompanyats de la lectura meditativa a compàs de guitarra. Un segon moment de pregària personal, com aquell Ignasi: ara aixecant-se, ara de genolls, ara recorrent l’ample i llarg del Santuari montserratí. Un tercer moment eucarístic, fent conscient que, com Maria, som receptacles d’Anunciació, sovint de maneres sorpresives i sobtades, enmig del món. Nit de vetlla, per desarmar-nos dels entrebancs i confusions, i ser configurats a Crist, sota la mirada amorosida de Maria.
La Cova rebia la nostra disposició a seguir camí, havent renovat un any més la fidelitat a la missió ignasiana encarnada en el món
Atents també al necessari descans del cos, l’endemà ens congregàvem sota la imatge de St Ignasi per emprendre camí de baixada fins a Manresa. Els gairebé 23 km de distància que Ignasi recorria delerós per Crist mentre descobria el seu anunci, nosaltres els enfocàvem en la fita de Manresa. Guanyant en atenció, se’ns proposava acompanyar la ruta de l’anunci ignasià de l’examen del dia, tot jugant amb 5 A’s: Agrair la jornada viscuda, (demanar) Ajuda i lucidesa, Analitzar fent conscient el pas del Senyor per la pròpia vida, Assumir els ensopecs del Camí, Avançar tot projectant la jornada següent. Ara en conversa, ara en silenci, ara en contemplació, vam avançar fins a la ciutat manresana. La Cova que aixopluga aquest altre Santuari rebia la nostra disposició a seguir camí, amb l’escolta amatent als àngels que ens siguin Anunci, acompanyats trinitàriament, havent renovat un any més la fidelitat a la missió ignasiana encarnada en el món".
