El passat divendres 14 de juny, a ESADE es va viure un moment significatiu per a la Companyia de Jesús amb la celebració dels darrers vots d'Alberto Núñez. Envoltat de nombrosos companys jesuïtes, familiars, amics d'ESADE i de la comunitat Sant Pere Claver del Clot i altres familiars, l'Alberto va fer els seus darrers vots després de quinze anys de la seva entrada a la Companyia de Jesús.
L'eucaristia va estar presidida pel delegat de la Plataforma Apostòlica, Pau Vidal, que va ser l'encarregat de rebre els darrers vots. També van concelebrar un nombrós grup de companys jesuïtes com a mostra de solemnitat i fraternitat, en continuïtat amb la tradició i reflex de la profunditat de la vocació jesuïta al servei de la fe i promoció de la justícia.
En la seva homilia Alberto va agrair a totes les persones el van acompanyar en aquest moment tan important i als que van preparar amb tant d'afecte la missa i la trobada amb l'alegria i el goig per la celebració dels seus darrers vots que la Companyia li havia concedit. També va compartir com de significatiu era per a ell celebrar els seus últims vots en una institució educativa com Esade, on des d'anys desenvolupa part de la seva missió com a jesuïta.
A través de dues anècdotes va explicar per què va triar celebrar a ESADE els seus últims vots, totes dues relacionades amb la trajectòria vital, la formació acadèmica i el món de l'economia i les finances. Va explicar com “una educació de qualitat et posa en contacte amb institucions, empreses i persones de primera rellevància”. T'obre les possibilitats d'un futur molt prometedor. Però la paradoxa és que, sovint, quan més puges menys lliure ets.”
Mantenir la llibertat d'esperit i la disponibilitat personal per buscar sempre el millor en un món que ens lliga de moltes maneres és l'ideal de la formació jesuïta, i també del que Albert vol transmetre a Esade. És l'ideal que pren el seu model de la Companyia de Jesús, fundada per un grup internacional de vuit joves i un altre una mica més madur (Ignasi de Loiola) quan estudiaven a Harvard de l'època (la Sorbona de París) fa 490 anys.
En paraules del mateix Alberto, aquest “és un ideal que segueix valent la pena, en què es pot posar tot el cor, i que a mi em segueix inspirant per continuar vivint –i un dia morir– en aquesta mínima Companyia.” Un dia feliç de celebració, de goig, de compartir, de ratificació d'un compromís mutu.
