Alacantí (Petrer, 1983) i jesuïta des del 2009, Roberto Quirós s’ha incorporat aquest curs al col·legi Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi de Barcelona. Mestre en Educació Especial, en Audició i Llenguatge i graduat en Humanitats, ha desenvolupat sempre la seva tasca en l’àmbit educatiu i social, amb una profunda sensibilitat vers les persones més vulnerables.
Parla’ns de la teva vocació. Com vas decidir entrar a la Companyia de Jesús?
La meva vocació va néixer a casa i a la parròquia. La meva mare ha estat un gran referent en la meva vida cristiana, la transmissora de la fe i d’un Déu proper. A la parròquia de la Santa Creu de Petrer, el meu poble, entre gent senzilla i de fe profunda, vaig anar sentint la crida a seguir Jesús més de prop. Als 26 anys, després d’haver format part d’un grup de joves cristians vinculats als jesuïtes, vaig decidir fer el pas d’entrar a la Companyia de Jesús l’any 2009.
El teu primer contacte amb la Companyia de Jesús arriba a través de les Filles de Sant Josep, congregació fundada pel jesuïta català P. Butiñà. A partir d’aquí vas conèixer els jesuïtes i, en particular, la figura del pare Arrupe. Què et va ressonar de la seva biografia?
Com dius, van ser les Filles de Sant Josep qui em van parlar per primera vegada dels jesuïtes i, de la seva mà, vaig conèixer qui era Pere Arrupe. Em vaig quedar fascinat en llegir la seva vida. Em vaig dir que, si la meva vocació havia de ser alguna cosa, s’havia d’assemblar al que havia descobert en aquell llibre: un seguiment de Jesús disponible i servicial, atent al sofriment del món..
Cada moment del camí m'ha aportat alguna cosa diferent i m’ha ofert eines per viure amb més plenitud la meva vocació com a jesuïta.
Abans d’entrar a la Companyia de Jesús vas estudiar Magisteri en Educació Especial i vas treballar amb infants amb autisme. Què et va aportar aquesta experiència?
Treballar amb infants amb TEA em va ensenyar a escoltar, a mirar més endins i a acompanyar processos complexos i difícils d’expressar. Després, com a educador jesuïta, he descobert la bellesa d’ensenyar, de despertar preguntes, d’ajudar els joves a trobar sentit. Aquella paciència i aquella escolta —com les d’un germà gran— continuen marcant avui la meva manera d’acompanyar.
Què destacaries de la llarga etapa de formació per ser jesuïta?
Mai no la vaig viure com una etapa llarga. Cada moment del camí ha aportat alguna cosa diferent i m’ha ofert eines per viure amb més plenitud la meva vocació com a jesuïta. El noviciat, a Donostia, va ser un temps d’aprofundiment i de maduresa en la meva relació amb Déu. Després vaig estudiar Filosofia i Humanitats a Salamanca. En el meu següent destí, a Oviedo, vaig tenir l’oportunitat de conèixer i experimentar de primera mà què significa la missió educativa a la Companyia de Jesús. Posteriorment, a Madrid, vaig cursar Teologia i vaig col·laborar al col·legi Padre Piquer, acompanyant menors migrants en el seu aprenentatge del castellà. A través d’ells em vaig trobar amb un Déu que camina al costat dels qui intenten obrir-se camí lluny de la seva terra. També el vaig experimentar a Boston, on vaig fer estudis d’Història de l’Església. Van ser dos anys intensos, durant els quals vaig acompanyar, com a sacerdot, comunitats de migrants a Boston i Los Angeles. Allà vaig descobrir la presència de Déu en les persones més vulnerables. En tornar a Espanya, vaig estar quatre anys al col·legi Nuestra Señora del Recuerdo, a Madrid. Van ser uns anys meravellosos, en què vaig aprendre a ser sacerdot entre alumnes i professors, entre aules i patis.
La Tercera Probació, l’última etapa formativa a la Companyia de Jesús, et va portar a Manila, amb una immersió en les realitats de Filipines i Cambodja. Quin impacte va tenir?
Aquesta experiència em va portar de nou a les arrels de la meva vocació, compartint vida i missió amb companys jesuïtes d’arreu del món. Allà em vaig retrobar amb el Déu que continua cridant-me i sostenint-me. També vaig tenir l’oportunitat de conèixer diversos projectes educatius en països del sud-est asiàtic, i vaig passar tres mesos a Cambodja al costat del bisbe jesuïta Kike Figaredo. Vaig acompanyar persones amb discapacitat física, conseqüència de les mines antipersona que encara marquen la vida del país. Va ser una experiència de fe encarnada, en la qual vaig comprendre que l’Evangeli es fa més real en els llocs més fràgils.
Com s’integren i es nodreixen mútuament la teva vocació com a jesuïta i sacerdot, i la missió educativa?
La meva vida pastoral ha estat sempre vinculada a l'àmbit educatiu i al social. Visc el sacerdoci amb alegria quan el puc posar al servei dels alumnes: l’eucaristia, especialment en els recessos, i la reconciliació són per a mi espais de trobada i de creixement. A més, els sacerdots jesuïtes que treballem en educació estem cridats a comprometre’ns amb el creixement integral dels nostres alumnes, acompanyant tant la seva formació intel·lectual com el seu desenvolupament humà i espiritual.
L’educació no es pot limitar a transmetre sabers; ha d’obrir també camins cap a la interioritat, cap a la pregunta pel sentit i cap a la trobada amb l’altre i amb Déu.
Ara a Barcelona, quines són les principals activitats que se t’han encomanat?
La meva activitat principal és ser sacerdot i professor al col·legi Sant Ignasi de Sarrià, una obra educativa amb una gran història a la ciutat de Barcelona. Hi faig classes de religió i intento estar disponible per al que alumnes i professors requereixin de mi. A més, col·laboro al Casal Loiola acompanyant joves en el seu procés de catequesi de confirmació i de voluntariat.
En l’àmbit personal, com afrontes el canvi que suposa començar una nova missió en una ciutat i una comunitat que són noves per a tu?
Dir que els canvis de destí són fàcils seria mentir; diria que són de les coses més difícils de la nostra vida. Si soc sincer, encara sento enyorança per la gent meravellosa que vaig deixar a l’Àsia i a Madrid, però afronto aquest temps amb il·lusió i alegria, confiant que el Senyor es farà present en aquesta nova etapa de la meva vida, com ho ha fet en tantes ocasions des que soc jesuïta. A més, Déu ja m’ha regalat aquí a Barcelona moments molt bells de trobada amb persones magnífiques.
Rober Quirós va compartir la seva experiència vital amb els estudiants de Batxillerat de Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi, oferint un testimoni profund i enriquidor. La seva trajectòria reflecteix una vocació marcada per una mirada esperançada i un desig constant d’ajudar a descobrir la presència de Déu en la vida quotidiana.
Quines han estat les teves primeres impressions de la comunitat educativa del col·legi Sant Ignasi i com ha estat el teu aterratge?
La veritat és que les meves primeres impressions han estat molt bones. Els companys del col·legi m’han rebut amb una gran acollida i, des del primer moment, m’han mostrat proximitat i disposició per ajudar-me. És cert que el col·legi és molt gran, amb molts professors i treballadors, però confio que, a poc a poc, aniré tenint l’oportunitat de conèixer-los a tots. A més, m’encanta estar envoltat de persones amb una vocació tan clara per l’educació.
Com encares aquesta etapa a l’escola? Aquest nou destí personal s’emmarca en un context més ampli, el dels reptes que afronta avui el món educatiu. Com ho veus?
Encaro aquesta etapa a l’escola amb una mirada esperançada i conscient dels grans reptes que travessa el món educatiu. Vivim un temps de canvis profunds, on la tecnologia, la globalització i la crisi de sentit posen a prova la manera com entenem la formació dels nostres joves. En aquest context, sento que l’espiritualitat adquireix un valor fonamental. L’educació no es pot limitar a transmetre sabers; ha d’obrir també camins cap a la interioritat, cap a la pregunta pel sentit i cap a la trobada amb l’altre i amb Déu. Des d’aquesta perspectiva, aquesta nova etapa a l’escola és per a mi una oportunitat d’acompanyar processos, d’ajudar que cada persona descobreixi el seu propi centre, la seva vocació més fonda i el lloc que Déu vol per a cadascú en el món.
