Després de quatre dies intensos de convivència, pregària i celebració a Raimat, la Pasqua Jove Claver 2026 va acabar el passat diumenge amb un balanç molt positiu. Sota el lema Lliures per servir, estimar i viure, aquesta edició ha reunit 156 persones —119 participants i 37 membres de l’equip de monitors i comissions— en una proposta que continua consolidant-se com una de les experiències de referència de la pastoral juvenil ignasiana a Catalunya.
Una de les idees que més es destaca és la importància de la comunitat que es genera entre participants de procedències diferents. Aina Roca, que ha participat en l’equip de litúrgia, assenyala que la Pasqua Jove ha estat “molt viscuda” i posa en relleu “la comunitat que es crea” i els vincles que s’estableixen entre joves de diverses escoles, parròquies i comunitats.
Els joves han viscut la Pasqua amb moltes ganes i alegria, i “com un temps per trobar-se, conviure, conèixer persones noves i sentir la presència del Senyor durant aquests dies”.
En el cas dels més joves, Imma Passaret, responsable del grup d’ESO, explica que molts dels participants ja s’havien conegut l’any anterior, fet que ha ajudat a crear un bon clima des del primer moment. “Han vingut joves amb interessos molt diferents, però tots han pogut aprofundir en les seves vides i viure el clima d’aquests dies”, assenyala. En un moment del curs marcat pel cansament, pels interrogants sobre el futur i per moltes incerteses, la Pasqua s’ha viscut també com una aturada necessària: “Són dies de baixar revolucions i de passar pel cor allò essencial”.
Rober Quirós és un dels set jesuïtes que va participar a la Pasqua Jove. Subratlla també el bon ambient amb què s’han viscut aquests dies i posa en valor la tasca de l’equip de monitors, “que ho ha donat tot perquè tot sortís bé”. Els joves han viscut la Pasqua amb moltes ganes i alegria i “com un temps per trobar-se, conviure, conèixer persones noves i sentir la presència del Senyor durant aquests dies”.
“Els nois i noies han connectat molt, i això també ha estat possible gràcies a la cura, l’entrega i el respecte amb què s’han preparat les activitats”
El fil conductor d’aquest any, connectat amb la línia pastoral que es treballa també a les escoles de Jesuïtes Educació, ha ajudat a entrar amb més facilitat en el sentit del Tríduum Pasqual. Maria Hernández, responsable del grup de Postobligatòria, remarca que el lema ja els era familiar i això ha afavorit la connexió amb la proposta. “Els nois i noies han connectat molt, i això també ha estat possible gràcies a la cura, l’entrega i el respecte amb què s’han preparat les activitats”, afirma. Hernández destaca especialment la força dels oficis i de les vetlles, així com el paper de la música, els llenguatges visuals i les dinàmiques que ajuden a comprendre el sentit de cada jornada.
En aquest mateix sentit, Quirós destaca la vivència de les pregàries i el paper de la música, que “ha fet que les vetlles hagin estat un moment màgic”. També posa en valor la feina que ha fet l’equip de litúrgia i la cura en la preparació de les celebracions. Maria Llobera, participant de MAG+S, que enguany ha format part del grup de músics després d’haver participat en edicions anteriors, considera que aquesta experiència li ha permès viure la Pasqua des d’una altra perspectiva. Segons assenyala, és important que la fe “estigui acompanyada” i que no es redueixi només a una vivència emocional, sinó que tingui també una base sòlida i un recorregut.
Entre els moments més significatius d’aquesta edició, l’equip destaca el camí d’Emaús, una proposta que, segons Imma Passaret, molts joves recordaran especialment. “Fer camí amb un company, compartint tot el que s’ha remogut aquells dies dins seu, enmig de les vinyes, és un regal”, resumeix. Maria Llobera coincideix a destacar aquesta activitat com un dels moments més rellevants de la trobada. També valora positivament la participació en la Vetlla Pasqual a la parròquia de Lleida, compartida amb la comunitat parroquial. Aquest tipus d’experiències, juntament amb el fet de viure uns dies allunyats del ritme habitual, sense pantalles ni tantes distraccions, afavoreixen un clima que ajuda a aterrar en un mateix i en els altres.
Donar continuïtat al que es viu durant la Pasqua és fonamental
Un dels aspectes que l’equip subratlla amb més insistència és la necessitat de donar continuïtat a l’experiència un cop acabada la trobada. Arnau Martínez, coordinador de músics, apunta que el repte és que la Pasqua no quedi com “una cosa aïllada”, sinó que pugui integrar-se en processos ja iniciats, com els itineraris de confirmació, les experiències de sentit de les escoles o espais comunitaris com les eucaristies del Casal Loiola.
En aquest sentit, Imma Passaret explica que el darrer dia es va treballar especialment la pregunta sobre com portar al dia a dia allò que s’ha viscut, tant en gestos concrets com en la importància de la comunitat i del sentir-se acompanyat. Maria Hernández afegeix que, en aquesta etapa vital, no sempre és fàcil traduir en compromisos estables allò que s’ha experimentat intensament i que, per això, es proposen espais i eines perquè cada jove pugui concretar-ho i integrar-ho progressivament. En la mateixa línia, Rober Quirós recorda que molts dels participants ja continuen en el seu procés de fe i que cal seguir animant-los i acompanyant-los. Maria Llobera subratlla també que donar continuïtat al que es viu durant la Pasqua és fonamental i que aquesta experiència només pren sentit si es pot aterrar en la vida quotidiana. A més, apunta la importància de vincular aquest camí al binomi fe-justícia. “La tornada és important: cal mantenir l’alegria pasqual i trobar espais perquè no es perdi en la vida diària”, diu Aina Roca.
Podeu descarregar les homilies de les celebracions aquí:
