Ara que s’acosta la visita del Papa Lleó XIV a Catalunya, compartim aquesta reflexió del delegat dels Jesuïtes a Catalunya, Pau Vidal, que ens convida a convertir-la en una oportunitat per renovar una fe viscuda en comunitat i alçar la mirada des dels llocs on la humanitat està més amenaçada.
Pau Vidal Sas, delegat dels Jesuïtes a Catalunya
D'aquí a pocs dies Catalunya rebrà el Papa Lleó XIV, bisbe de Roma. La visita tindrà, sens dubte, una dimensió eclesial rellevant, però el seu significat no s’esgota en l’agenda institucional ni en els espais que recorrerà.
D’una banda serà ocasió privilegiada per conèixer millor el seu ministeri com a successor de Pere. La seva visita ens remet directament a Jesús de Natzaret i a les primeres comunitat cristianes. Des d’ençà, l’Església, amb errors i encerts, ha desitjat viure sempre fidel a l’evangeli. Rebre el bisbe de Roma ens ha de recordar que sense la centralitat del Crist tot plegat seria foc d’encenalls.
"En temps de guerra i militarisme, rebre el missatger de la pau, una pau desarmada i desarmant, serà bàlsam i esperó."
Per això, aquests dies poden ser ocasió per enfortir i renovar la nostra fe. Una fe cristiana que només pot ser viscuda en comunitat. Una comunitat de comunitats, escampades arreu del mon, universal. El Papa Lleó XIV, en temps de gran polarització, ens recorda com de necessari és treballar per la unitat en la diversitat. En temps de guerra i militarisme, rebre el missatger de la pau, una pau desarmada i desarmant, serà bàlsam i esperó. També podrem tornar a preguntar-nos com preservar la dignitat humana en temps d’intel·ligència artificial, com quelcom nuclear del missatge de l’evangeli.
D’altra banda, rebrem Lleó XIV a casa nostra, perquè ens pugui conèixer millor i li puguem explicar com vivim l’Església i la societat catalana els reptes contemporanis. Visitant Montserrat, li mostrarem la nostra devoció a Maria, dona del poble, arrelada a una terra, una cultura i una llengua que ens estimem i que desitgem que segueixi sent casa per a tothom, de manera especial per tots aquells que han hagut de marxar dels seus països per la guerra o la pobresa. Celebrant amb ell l’eucaristia i la benedicció de la torre de Jesucrist de la Basílica de la Sagrada Família, li acostarem la vida i obra de Gaudí, il·lustre català, tot compartint la nostra passió per buscar sempre camins nous cap a Déu, sent l’art i la bellesa un dels viaranys privilegiats.
"Cristianament només es pot alçar la mirada vers Déu amb els peus ben ferms en els llocs on la humanitat està més amenaçada i pateix la injustícia."
I com a bon samarità, el seu itinerari estarà marcat per aturades i desplaçaments cap a les perifèries humanes. Perquè cristianament només es pot alçar la mirada vers Déu amb els peus ben ferms en els llocs on la humanitat està més amenaçada i pateix la injustícia. La visita a la presó de Can Brians i la trobada amb persones vinculades a les entitats d’acció social de l’Església a la parròquia de Sant Agustí del Raval, ens permetran mostrar-li el rostre d’aquesta Església al servei dels més desfavorits i invisibilitzats de la nostra societat.
Sabem, com el mateix Papa diu a Dilexi Te que: “«Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi» (Mt 25,40). No som en l’horitzó de la beneficència, sinó de la Revelació; el contacte amb qui no té poder ni grandesa és una manera fonamental d’encontre amb el Senyor de la història.” (DT 5).
Més enllà de l’agenda pròpiament eclesial, aquesta visita difícilment quedarà circumscrita només a l’àmbit intern de l’Església. En una societat marcada pel cansament, la fragmentació i la desconfiança, la presència de Lleó XIV pot obrir una conversa més ampla sobre quins fonaments volem donar a la convivència, quin lloc reservem als més vulnerables i quina esperança som capaços de compartir. També aquí el missatge de Jesucrist pot ser llegit com una proposta exigent d’humanitat, de fraternitat i de futur.
Imatge: © Vatican Media
