El món que hem conegut aquestes darreres dècades sembla que s’estigui ensorrant a marxes forçades, al mateix temps que emergeixen noves formes d’organització i participació des de la societat civil. El paper dels moviments socials pot ser fonamental en l’articulació d’una ciutadania organitzada que lideri un canvi “des de baix” i generi una transformació social necessària per superar el moment actual. És per això que Cristianisme i Justícia ha vist necessari dedicar el seu darrer quadern a l’anàlisi de les característiques dels moviments socials i de les propostes de transformació que estan plantejant. Sota el títol “Canvi d’època, canvi de rumb?”, Òscar Mateos i Jesús Sanz comencen situant-nos en el context actual i les seves possibles causes, per passar després a la descripció de l’origen i les característiques dels nous moviments socials. Finalment, els autors analitzen algunes de les principals propostes que són avui objecte de discussió i de debat en aquests moviments.
Precarització, fractura social i crisi institucional
El moment actual està marcat pel domini d’un capitalisme financer i especulatiu, la precarització del mercat laboral, les retallades en despesa social, un fort creixement de la desigualtat i una creixent desafecció política i institucional. L’escenari actual és, segons els autors, el resultat de l’esquerda de dos contractes socials: l’econòmic i el consens de la transició, que han regulat la nostra vida en les últimes dècades, així com per un desplaçament del poder de la política a les finances. Davant aquesta situació, l’emergència dels moviments socials, que té el seu moment clau de visibilitat en el 15M, esdevé una forma d’expressió ciutadana d’insatisfacció i al mateix temps de voluntat d’empoderament social. El seu valor principal, segons els autors, és el de retornar a la societat el debat: la necessitat d’entendre què passa, de posicionar-se i de cercar alternatives.
La ruptura d’un monopoli
Els moviments socials s’han erigit en un actor clau, caracteritzat pel seu funcionament en xarxa i per la seva demanda de més democràcia i justícia social. Per als autors, “internet i les xarxes socials han estat les eines clau en les mobilitzacions, però no, com a vegades es confon, la seva causa”. “La seva centralitat” –diuen els autors- “està en la ruptura, segurament irreversible, d’un doble monopoli: el de la forma de fer política, a través dels partits polítics i de les institucions, i el de la forma de comunicar, a través dels mitjans de comunicació de masses”.
“Sí, es pot!”: Aportacions i propostes dels moviments socials
Però, més enllà de les demandes, els moviments socials tenen propostes a fer? Amb lema “Sí, es pot” els moviments socials insisteixen en l’existència d’alternatives a les polítiques imperants i proposen accions concretes per a la superació del model econòmic i productiu actual. Les seves propostes són, per als autors, l’horitzó a seguir per a fer possible un canvi de rumb.
El quadern presenta algunes d’aquestes propostes i línies de treball:
- Davant la crisi de la representativitat, passar d’una democràcia de baixa intensitat a una democràcia d’alta intensitat, amb més participació en la gestió dels assumptes comuns i una altra manera d’entendre la política. Això passa, segons el quadern, per la creació de formes d’innovació política que estenguin la participació ciutadana a tots els nivells.
- Determinar responsabilitats sobre el deute per tal de debatre sobre la legitimitat d’aquest deute i quines han de ser les condicions del seu pagament.
- Un model fiscal més just i progressiu, la lluita contra el frau fiscal i l’especulació financera.
- L’aposta pels béns comuns i la sobirania alimentària.
- Repensar el món del treball: revisió de les relacions salarials per frenar l’esquerda salarial, mesures de repartiment de l’ocupació, apostar pel cooperativisme i l’economia social, establir una renda bàsica de ciutadania, el reconeixement dels treballs no remunerats com el treball de cura,...
- Fer front a la crisi ecològica, orientant l’economia cap a un model productiu que tingui en compte els límits ecològics del planeta i apostant per visions com la del decreixement.
Els autors conclouen que no és possible una proposta de canvi si no es tenen en compte els límits ecològics, i més i millor democràcia per fer front a la crisi de representativitat en la que ens trobem. Aquest text també posa de relleu la importància fonamental dels processos socials que sorgeixen “des de baix” com a motor de canvi social. En definitiva, el quadern aporta claus per a la reflexió i la transformació en un moment de profunds canvis socials.