El Papa Francesc ha estat el primer Papa jesuïta de la història. La seva elecció va ser una gran sorpresa, també per a la Companyia de Jesús. Però quins trets de l’espiritualitat ignasiana podem llegir en el seu pontificat?
Josep Rambla, jesuïta, teòleg i especialista en espiritualitat ignasiana, ens ajuda a identificar cinc arrels ignasianes del Papa Francesc
El goig de l’evangeli. En el seu primer document, amb aquest títol, ja va manifestar la seva passió per a comunicar la joia de la bona notícia del Crist al món. Una passió que connecta amb les entranyes de la seva vocació de jesuïta, arrelada en l’experiència original d’Ignasi de Loiola, que des del moment de la seva conversió és mogut per l’Esperit, amb un impuls irresistible, a ajudar el altres. Aquest delit ha mogut constantment les orientacions del ministeri del papa Francesc i aquesta passió evangelitzadora s’ha manifestat en forma de joia en diversos documents: La joia de l’evangeli, La joia de l’Amor, Alegreu-vos-en i celebreu-ho… I, per això, clama “No ens deixem robar l’Evangeli!”
“Els sants de la porta del costat”. Francesc ha insistit en la importància de buscar Déu en la nostra vida. Cal cercar la seva voluntat, conrear la pregària i la vida interior. “Déu, primer de tot!”, havia après Bergoglio en la Regla de la Companyia de Jesús. I això, vivint una vida cristiana, una vida d’Església cap enfora, sent contemplatius en l’acció, segons la tradició ignasiana... Per això el papa Francesc ensenya que la santedat és per a gent corrent. Ignasi diu que “cal trobar Déu en totes les coses”, a tot arreu i en tot moment, i Francesc ens parla dels “sants de la porta del costat”.
Església dels pobres. Naturalment l’Església té les portes obertes a tothom, però és sobretot l’Església dels pobres. Bergoglio va participar a la Congregació General 32 de la Companyia de Jesús, entre 1974 i 1975. El decret 4 d’aquella trobada va recollir que ser jesuïta avui vol dir comprometre’s “en la lluita per la fe i la lluita per la justícia que aquesta fe exigeix”. Com a jesuïta, com a bisbe i com a cardenal, a l’Argentina, va deixar un impacte com a persona compromesa a favor dels pobres i amb un estil de vida personal austera molt allunyada del que sovint domina en el mon eclesiàstic. Com a Papa, en tot moment ha manifestat aquesta preocupació pels pobres i la necessitat de canviar una societat que empobreix, que crea diferències insultants, que margina... Per això ha parlat d’una economia que mata, ha proposat una ecologia integral que inclou les dimensions humanes i socials, o ha desvetllat la consciència de fraternitat i amistat social.
Crear processos. Francesc, format en els Exercicis de sant Ignasi desconfia de les respostes ràpides i de receptes de vida cristiana. Per a resoldre els problemes que ens presenta la vida, i més en un canvi d’època, cal plantejar bé les preguntes i obrir camins. “El llibre dels Exercicis Espirituals és el llibre de la pregunta, no de la resposta”, diu Roland Barthes. Per això, Francesc ha afrontat els reptes en la vida de les parelles (Amoris Laetitia), ha parlat sobre la situació dels homosexuals, sobre l’església a l’Amazònia, sobre el ministeri ordenat de la dona, sobre la sinodalitat... Ha provocat certa frustració el fet que no hagi donat respostes, però sí que ha obert preguntes i ha encetat camins. Tal i com els Exercicis no acaben amb “he de fer això o això altre”, Francesc ens convida a cercar una manera el més evangèlica possible de viure i de veure les coses en un mon que canvia sense parar. Caldrà no aturar-se, resseguir les preguntes que Francesc ha plantejat i obrir les portes que ha entreobert.
Discerniment. Aquesta paraula, d’arrels bíbliques i evangèliques, no havia sonat tant com fins ara. Francesc ens ha recordat en tot moment que cal discernir, perquè ens trobem contínuament davant del que és inèdit i cal tenir una manera de fer, el discerniment, per a respondre evangèlicament a nous reptes. Els Exercicis de sant Ignasi son escola de discerniment i Bergoglio els ha viscut ell mateix durant molts anys, n’ha estat director o acompanyant d’altres. Insisteix que el discerniment no és només necessari en moments extraordinaris: “ens fa falta sempre”. Vivim exposats a un zàping constant i “sense la saviesa del discerniment podem convertir-nos fàcilment en marionetes a mercè de les tendències del moment”. I sobretot, ens fa falta com “un instrument de lluita per a seguir millor el Senyor”.
Imatge: el papa Francesc, amb el Superior General de la Companyia de Jesús, durant la celebració de la Congregació General 36. Crèdit: Jesuit.Media © Curia Generalizia della Compagnia di Gesù
