De Montserrat a Manresa, seguint les passes de Sant Ignasi

El 21 de març, unes 80 persones han participat a la Vetlla i Caminada de Montserrat a Manresa. És una trobada organitzada per la Companyia de Jesús que es convoca cada any a l’entorn de la data d’aniversari de l’arribada de Sant Ignasi a Manresa. Marina Llorca, una de les participants d’aquest any, ens explica la seva experiència seguint el camí que va fer Ignasi.

“Ha estat uns descens important de 23 quilòmetres i mig de Montserrat a Manresa, passant per poblacions com Santa Cecília de Montserrat, les urbanitzacions de Can Prat i Can Jepet, Castellgalí -on hi hem dinat-, fins entrar finalment a Manresa pel barri de Sant Pau. Abans, però, hem vist l’espectacular mirador, on el riu Cardener té una importància vital. Des d’aquell punt sant Ignasi va veure la llum de Déu, i aquest record el va acompanyar durant la resta de la seva vida. Hi hem participat 80 persones, deleroses la majoria de viure el camí que any rere any es fa per aquestes dates.

La vigília, a la basílica de la Mare de Déu de Montserrat, vam tenir el privilegi de poder meditar, fer silenci, pregar, visitar la Mare de Déu, caminar contemplant a poc a poc la gran nau, la celebració del perdó, poder anotar les nostres pregàries a través d’un mur improvisat, encendre una espelma, i finalment l’Eucaristia al voltant de l’altar. Són moments vitals que cadascú ha viscut amb profunditat.

I l’endemà, deu minuts abans de les 7, ens han desvetllat les campanes tot ressonant, amb un impressionant repicar. Ja a dins de la basílica hem pogut gaudir del cant dels monjos i d’un bon matí per sentir, viure, escoltar, olorar, veure... Potser un fet senzill, però que m’ha cridat l’atenció, és la netedat viària de tot l’espai exterior i interior del Monestir, tenint en compte la quantitat de peregrins que el trepitgen diàriament.

La forta pluja, que ha caigut tot el matí i part del migdia, no ha pogut impedir la caminada. I ens ha obert pas molt de romaní florit, arbres amb tota la seva flor, violetes silvestres, argelagues d’un groc intens, una preciositat de natura primaveral pel pelegrí.

Aquest camí ignasià m’ha arribat al cor. Es parla de sant Ignasi, tot recordant i comentant la seva vida a través dels seus escrits, els Exercicis Espirituals, les revelacions que va tenir i els fets que ajuden al caminant a conèixer, comunicar-se i ajudar-se mútuament. Cada any és especial, cada any és diferent, és el que diu la majoria de la gent, fidels a participar cada any a la vetlla i caminada de Montserrat a Manresa. El més important, servir i estimar.”