Aquesta setmana s’ha publicat la primera encíclica del papa Lleó XIV, Magnifica Humanitas,en la que ens ofereix una reflexió sobre les noves tecnologies i la IA. Lleó XIV l’ha presentat com una crida a desarmar la IA i orientar-la al bé comú.
El text ha despertat un gran interès per l’actualitat d’un tema que afecta ja tants àmbits de la nostra vida. Us oferim algunes claus de lectura d’aquesta encíclica, amb l’ajuda del professor de la Càtedra d’Ètica de l’IQS, Xavier Casanovas, i del responsable de l’àrea teològica de Cristianisme i Justícia, Manu Andueza.
Des de l’IQS, Xavi Casanovas, llicenciat en matemàtiques i doctor en filosofia, l’ha valorat com una “encíclica valenta” que crida al discerniment i agraeix la claredat del Papa en afirmar que els algoritmes no tenen moral. Assenyala que “la seva reflexió crítica pivota en tot moment en la tradició de la doctrina social de l’Església i és una aproximació clarament fonamentada en una tradició”.
Hi coincideix Manu Andueza, de Cristianisme i Justícia, que considera que situa el tema a la llum de l’evangeli des de la Doctrina Social de l’Església per donar una resposta que dignifiqui la humanitat. “El Papa busca els nous assumptes, aquelles realitats que marquen l’esdevenir del nostre món. I és aquí on situa una preocupació personal: la qüestió de la tècnica i la digitalització”, diu Andueza.
Casanovas apunta tres idees que resumeixen, a parer seu, el nucli de l’encíclica: creure que la tècnica és moralment neutra és un engany; el poder tecnològic actual es concentra en poques mans, sovint privades, i és difícil d’orientar cap al bé comú; i la dignitat humana ha de ser sempre el criteri últim per valorar qualsevol progrés. En aquest sentit, destaca especialment l’advertiment del Papa sobre la intel·ligència artificial quan, sota l’aparença d’eficiència o objectivitat, pot debilitar l’esforç humà, dificultar la recerca de la veritat o simular una comunicació humana que afecta la nostra vulnerabilitat.
És per això que si alguna cosa implica l'aparició de la IA és una necessitat d'augmentar la nostra capacitat de fer un exercici de discerniment moral i espiritual. En aquesta línia, des de Cristianisme i Justícia, Manu Andueza assegura que “l’encíclica no pretén donar respostes, sinó iniciar un discerniment compartit”, alhora que destaca el reconeixement que fa el Papa de l’autonomia de les realitats terrenals i la distinció de competències entre comunitat eclesial i política. Posa l’accent sobretot, el responsable de l’àrea teològica de CJ, en la crida a superar la “idolatria del lucre” i situar aquest necessari discerniment des del bé comú, el principi de subsidiarietat, solidaritat i justícia social, justament en la línia dels principis de la Doctrina Social de l’Església.
Tot el text, diu Andueza a l'article que publica el blog de Cristianisme i Justícia, neix de la preocupació antropològica que Lleó XIV ja havia manifestat en diferents ocasions, i col·loca l’ésser humà davant la realitat social que viu, per respondre a les necessitats actuals des de la cura en aquests moments de transformació.
En aquest sentit, el professor d’IQS Xavier Casanovas, destaca que l’encíclica es refereixi a la protecció dels joves i adverteixi dels perills d’una economia de l’atenció que resta llibertat interior. Per la seva banda, Manu Andueza considera que el text i la proposta que hi ha inscrita ens demanen temps per no donar respostes ràpides. Aquest teòleg celebra que Magnifica Humanitas acabi amb un al·legat a la llibertat vinculada a la formació de la consciència. “Només des d’aquesta llibertat superarem esclavatges, nous colonialismes i comprendrem la necessitat de sentir-nos responsables amb els nostres germans i germanes en l’edificació del bé comú.”
