El Servei Jesuïta a Migrants denuncia les hostilitats que pateixen les persones internades als CIE

L'informe anual del Servei Jesuïta a Migrants sobre la situació als Centres d'Internament d'Estrangers a Espanya denuncia tres formes d'hostilitat: agressions policials a les persones internes i traves a la seva denúncia i investigació; deficiències en l'atenció medicosanitària; i obstaculització a les visites de les organitzacions socials.

El SJM denuncia a més, el tractament polític dels CIE: des de l'opacitat del Ministeri d'Interior en no lliurar les dades requerides dins el termini, incomplint la Llei de Transparència, fins a la construcció d'un nou centre a Algesires que demostra l'aposta institucional per aquests espais.

L'informe, que porta el títol "Territori Hostil", s'ha presentat a Barcelona aquest dimarts 7 de juny, en un acte obert per Maria del Carme de la Fuente, coordinadora de SJM i directora de la Fundació Migra Studium. Ha denunciat l’opacitat creixent que envolta els CIEs i que “fa possible que la Direcció General de Policia, novament, no faciliti les dades sol·licitades al portal de transparència”. De la Fuente ha ressaltat la tasca dels equips que acompanyen de forma humana a les persones que estan internes als centres. Una tasca que a més permet detectar situacions de vulnerabilitat i vulneracions de drets.

Josetxo Ordóñez, advocat de la Fundació Migra Studium, coordinador del grup de visites del CIE de Barcelona i coautor de l'informe ha centrat la seva atenció en els obstacles a les visites de les organitzacions socials: “Parlem d'un dret fonamental amb doble cara: drets dels interns a parlar amb entitats socials i el de les organitzacions per acompanyar aquestes circumstàncies i denunciar el que passa dins dels centres”. Per la seva banda, Ana Bosch, advocada a Pueblos Unidos (Madrid) i coautora de l'informe, ha destacat les queixes dels interns sobre el tracte violent que reben als centres: “Senten que en entrar al CIE perden tota dignitat, hem estat testimonis d'actuacions i mesures que vulneren la integritat de les persones internes”.

La mirada del voluntariat que visita aquests centres l'ha ofert Santi Bolíbar, membre del grup de visites al CIE de la Zona Franca de Barcelona des de fa 5 anys. Bolíbar ha posat rostre a vàries persones internades durant el 2021 i a les que han pogut acompanyar, ja sigui amb visites presencials o telefòniques. Explica com ha canviat la situació en aquests centres arran de la pandèmia, i com l’opacitat i l’arbitrarietat ha augmentat. “Ara tot són limitacions i restriccions que posen en evidència l'hostilitat que el CIE representa cap a les persones migrades”.

L'informe ofereix testimonis dels interns que van patir agressions i obstacles per denunciar-les, com a víctimes o com a testimonis: acceleració de la seva expulsió, pressions i represàlies per part de la direcció i els agents, o dificultats per demanar proves i accedir a la bústia de peticions i queixes. A més, s'observa que els serveis mèdics no van enviar parts de lesions a les autoritats judicials corresponents. L’SJM, a instàncies d’una recomanació del Defensor del Poble, reclama l´elaboració d´un protocol de tramitació de queixes i denúncies de maltractaments, així com presenta una sèrie de suggeriments per investigar amb celeritat aquestes possibles agressions.

Les mancances d'una atenció mèdica adequada, com ara la deficient coordinació entre administracions per conèixer els historials clínics, la manca d'intimitat a les consultes per la presència policial, la manca d'intèrprets a les consultes, es cronifiquen als CIE. A aquesta realitat s'uneix el règim d'aïllament en casos de covid, que té un impacte negatiu en la salut mental de les persones recloses, ja afectada pel mateix internament. D'altra banda, les 18 dones internades que l'SJM va identificar el 2021 pateixen una exposició més gran a l'aïllament i, per tant, a la soledat i la vulnerabilitat. De les vuit que van sol·licitar protecció internacional, quatre van veure admesa a tràmit la sol·licitud.

Novament en aquest informe, l'SJM denuncia el tractament polític dels CIE i l'opacitat existent. El Ministeri d'Interior incompleix la Llei de Transparència, ja que no ha proporcionat les dades sol·licitades per SJM en el termini legal. Aquest fet no només limita el coneixement de l'internament, sinó que revela hostilitat institucional contra la societat civil que vetlla pels drets humans. A més, la construcció d'un nou CIE a Algesires-Botafuegos, les obres al suprimit CIE de Fuerteventura i els recurrents anuncis de noves edificacions demostren l'aposta de l'Estat per aquests espais d'hostilitat i de vulneració de drets cap a les persones migrants. Una revisió als pressupostos generals revela que la inversió executada per a CIE el 2021 va ser de més de 7 milions d'euros, xifra superada el 2022, per la inversió de 13 milions i mig.

L'any 2021 van disminuir les xifres de persones internades a causa de la prevenció de contagis per Covid-19, les reformes empreses en alguns centres i la impossibilitat d'executar expulsions i devolucions als Estats amb les fronteres tancades. Tot i que els equips de visites van observar l'augment d'ingressos de persones amb ordres d'expulsió per estada irregular. Segons dades del Defensor del Poble en qualitat de Mecanisme de Prevenció de Tortura 11 menors d'edat van ser identificats a CIE el 2021, així com un total de 626 persones van sol·licitar protecció internacional. Van ser repatriades forçosament 832 persones des de CIE, el 23% del total de les executades a Espanya.

SJM reitera la seva oposició a l'existència dels centres d'internament d'estrangers, advocant pel tancament definitiu i la cerca d'alternatives més garantistes amb els drets humans. El mateix caràcter i funcionament dels CIE generen i perpetuen dinàmiques d'hostilitat envers les persones migrants internades, la immensa majoria de les quals no ha comès cap delicte, i vulneracions sistemàtiques dels seus drets humans. Com ha dit Ordóñez, “El CIE que volen les entitats de drets humans és el CIE tancat, el CIE clausurat”.

Enllaç als documents