El sociòleg Imanol Zubero va ser l’encarregat aquest any de fer la lliçó inaugural a l’acte d’obertura de curs de Cristianisme i Justícia. Ho va fer amb una dura crítica al capitalisme, que va presentar com a economia que mata, però també apel·lant a les possibilitats de canvi cap a una economia al servei de la vida.
Cristianisme i Justícia ha volgut engegar el curs amb aquest tema, que és al nucli de les línies de reflexió del centre aquest any. “Sabem que la crítica al capitalisme avui és més aspre i frustrant que en altres moments, però també sabem que és possible trobar escletxes que permetin humanitzar la nostra vida. El cristianisme té el potencial d’esperança que pot tocar algunes d’aquestes alternatives”, deia a l'inici de l'acte el director del centre, el jesuïta José Ignacio García.
En la seva xerrada, Zubero va presentar diversos aspectes que fan del capitalisme “un sistema objectivament incompatible amb la vida”. Convidant a reflexionar sobre quines són les activitats essencials per a la vida, feia notar que alguna cosa no va bé quan aquestes activitats, que fan sobretot dones, i sovint racialitzades, són les menys valorades, reconegudes i remunerades. A l’altre extrem, les feines més valorades i millor pagades, ocupades generalment per varons blancs, són les més allunyades de la vida i no només no generen bé social, si no que de vegades provoquen un mal social. De fet, la lògica mercantil del capitalisme, afirmava, anul·la els drets i expulsa la moral, cosifica i devora les bases socials i naturals de les que depèn.
El sociòleg rebutja la identificació que s’ha fet històricament del sistema econòmic capitalista amb una escala, a través de la qual es pot pujar o baixar. El presenta, en canvi, com una piràmide, en la que molts han de ser a la base perquè uns pocs estiguin a prop del cim. Els qui estem a la part bona de la piràmide, deia Zubero, hem de ser conscients dels nostres privilegis i que hi som només per bona sort. A partir d’aquí, qualsevol intent de modificar l’economia de la mort passa per afrontar un problema de conversió.
“Si realment creiem que aquesta economia mata, per què hi seguim col·laborant?”. El ponent reconeixia que teoritzar és fàcil, però les coses es compliquen quan cal passar a l’acció. “Us prego que sortim de la rotonda infinita sobre la discussió de si els canvis han de ser individuals o col·lectius. Si algú pot fer alguna cosa, que la faci”, demanava. En aquesta part de la seva intervenció, va interpel·lar els assistents a “desconnectar el pilot automàtic dels nostres privilegis” i revisar la nostra manera de viure, posant en valor la importància d’optar pels béns públics i de l’acció sociopolítica. L’ecofeminisme, va dir, marca un camí en aquesta direcció. “Si escoltem més veus de dones ens acostarem més al canvi”.
Tot i que mai havia estat a Cristianisme Justícia, Zubero va qualificar el centre com una de les seves referències fonamentals, com a cristià, ciutadà i sociòleg, i recordà especialment la col·laboració que va mantenir amb Joan N. García-Nieto als anys 80, quan estava treballant en el seu doctorat.
La ponència de Zubero va tenir el contrapunt d’Imma Naranjo, Míriam Feu i David Murillo que en van fer lectura des de la doctrina social de l’Església, l’acció social, o l’enfoc sociològic.
Durant l’acte, que va tenir com a escenari l’església del Jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, el director de Cristianisme i Justícia, José Ignacio García, va voler agrair la tasca de l’equip del centre, que ens “ajuda mantenir-nos ferms i atents en aquesta missió de reflexionar entorn a la fe i la justícia” i va destacar l’esforç fet en la millora de l’aula virtual i la formació en línia que s’oferta aquest curs, així com en la publicació del segon anuari, que porta per títol Groc esperança. També va voler sumar-se a la crida del papa Francesc a la pregària per la pau convocada per aquell mateix dia. L’acte d’inauguració va comptar amb la presència del director d’Afers Religiosos, Carles Armengol, i el vicepresident de la Taula del tercer Sector de Catalunya, Jesús Delgado. També hi van ser el provincial dels Jesuïtes a Espanya, Enric Puiggròs i el delegat dels Jesuïtes a Catalunya, Pau Vidal.
La reflexió plantejada per Zubero va continuar, el dia següent, en la quarta edició de les jornades Fe-Justícia, amb xerrades, tallers i diàlegs a l’entorn d’aquest tema, i amb participació d’unes 90 persones vinculades a l’equip de Cristianisme i Justícia.
