Els actes d'inici del curs 2026-2027 als centres universitaris vinculats a la Companyia de Jesús a Catalunya han abordat qüestions com l'accés a l'educació superior, la responsabilitat social de la recerca i la formació integral dels estudiants. El delegat dels Jesuïtes a Catalunya, Pau Vidal SJ, ha participat en les eucaristies d'inici de curs d'Esade i la Universitat Ramon Llull, on ha convidat a reflexionar sobre el servei que les institucions universitàries ofereixen a la societat.
Durant les darreres setmanes, Esade i IQS, els dos centres que formen part de la xarxa d’universitats jesuïtes, han iniciat el curs acadèmic 2026-2027. També ho ha fet la Universitat Ramon Llull (URL), de la qual formen part totes dues institucions. Els diferents actes han combinat la benvinguda a l'alumnat, la reflexió sobre els reptes de la recerca i l'educació superior i les qüestions socials que marquen l'actualitat.
La URL inaugura el curs amb una reflexió sobre la recerca i el servei a la societat
La Universitat Ramon Llull va inaugurar oficialment el curs el 9 d'octubre, amb un acte acadèmic celebrat a l'Auditori d'IQS. La lliçó inaugural es va presentar en format de pòdcast en directe, protagonitzat pels investigadors d'IQS Santi Nonell i Núria Oliva, que van conversar sobre el talent científic, els reptes de la investigació universitària i l'impacte de la intel·ligència artificial.
En l'eucaristia que va precedir l'acte acadèmic, Pau Vidal SJ, delegat dels Jesuïtes a Catalunya, va reflexionar sobre el sentit del servei en l'àmbit universitari. A partir de l'evangeli del lavatori dels peus, va convidar a preguntar-se què significa per a una universitat «estar al servei del món, des de baix».
Una de les qüestions que va plantejar va ser la de l'accés als estudis universitaris. Vidal va advertir del risc que els centres d'excel·lència acadèmica acabin formant només les elits i deixin de ser un instrument de mobilitat social, imprescindible per construir una societat més justa i cohesionada. Per això, va fer una crida a intensificar els programes de beques i a obrir la universitat a moltes més persones, especialment a aquelles que voldrien accedir-hi però no disposen dels recursos necessaris.
També va posar l'accent en la recerca i la seva contribució al bé comú, convidant a orientar-la de manera més decidida cap als grans reptes socials actuals, com l'accés a l'habitatge, la precarització del treball, les migracions o la deshumanització en temps d'intel·ligència artificial.
Finalment, va reivindicar una mirada integral de l'ésser humà, que no separi la preparació professional de les dimensions ètica, social, afectiva i espiritual de la persona, i va insistir en la necessitat de formar persones competents, però també plenament conscients de la seva responsabilitat davant les desigualtats, les guerres, les migracions i les diverses formes de pobresa.
Durant l'acte acadèmic, el rector de la URL, Carles Pérez Testor, va destacar la diversitat de tradicions educatives que conviuen a la universitat, unides per una concepció humanista de la persona i la voluntat de servei a la societat.
Khadija Amin alerta del risc de normalitzar la pèrdua de drets
Alguns d'aquests aspectes també van ser presents a la inauguració de curs d'Esade, el 6 d'octubre, que va comptar amb la periodista i activista afganesa Khadija Amin, fundadora de Hope of Freedom. En conversa amb la professora Sira Abenoza, Amin va compartir la seva experiència sobre la pèrdua de llibertats a l'Afganistan i la situació de les dones i les nenes, i va advertir del risc de normalitzar la vulneració dels drets fonamentals.
El seu testimoni va connectar amb algunes de les reflexions que Pau Vidal havia compartit en l'eucaristia d'inici de curs d'Esade. Davant d'un món «profundament convuls i trasbalsat, profundament violent i injust», el delegat dels Jesuïtes va alertar del risc de «perdre l'esperança i abaixar els braços» i va convidar a mantenir viu l'interès per la veritat, el respecte i la justícia.
En la mateixa homilia recuperava l'expressió ignasiana «ser contemplatius en l'acció», que va presentar com una tensió creativa entre dues actituds que cal sostenir conjuntament: l'acció i el compromís, d'una banda, i la contemplació, el silenci i la reflexió, de l'altra. Una manera d'entendre la formació que aspira a preparar professionals competents i compromesos, però també persones conscients i compassives.
En les intervencions institucionals, Anna Xicoy, presidenta del Patronat de la Fundació Esade, va recordar la vinculació entre l'excel·lència acadèmica, la formació integral i el compromís social en la tradició educativa jesuïta. Per la seva banda, el director general, Daniel Traça, va destacar la importància del pensament crític, el diàleg i el criteri ètic davant les transformacions tecnològiques i socials, i va defensar la necessitat d'ampliar les oportunitats d'accés als estudis superiors amb independència de les circumstàncies econòmiques i socials de cada persona.
IQS: una benvinguda que incorpora la identitat i els valors de la institució
A IQS, més de 570 estudiants de nou accés van participar, els dies 7, 8 i 9 de setembre, en les jornades de benvinguda als estudis de grau i doble grau, en les que, entre d'altres aspectes del van poder conèixer la història i la identitat d'IQS, la figura de sant Ignasi de Loiola i el paradigma educatiu Ledesma-Kolvenbach.
Les activitats van incloure espais de debat i reflexió davant de diferents dilemes, amb l'objectiu de fomentar el pensament crític i l'intercanvi de punts de vista. També es van organitzar dinàmiques d'integració conduïdes per estudiants veterans i trobades amb antics alumnes, que van compartir les seves experiències acadèmiques i professionals.
