El passat divendres 26 de juliol va morir a Sant Cugat del Vallès l’Ignasi Velasco, jesuïta de 89 anys que ha estat estretament vinculat durant més de 50 anys al barri de Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat.
Nascut a Barcelona l’any 1935, va ingressar a la Companyia de Jesús el 1954. Es va ordenar sacerdot a Barcelona el juliol de 1967 i va fer els últims vots l’any 1973.
En Natxo Velasco havia estudiat psicopedagogia a Madrid, a principis dels anys 60, i ja mentre estudiava teologia a Sant Cugat va sorgint amb un grup de companys jesuïtes, la inquietud per dedicar-se a l’educació, però ho volien fer a la perifèria de la ciutat. Així que l’any 1968 s’instal·là, amb alguns companys, en un pis llogat al barri de Bellvitge, a L’Hospitalet de Llobregat. Allà s’hi va estar fins fa tot just un mes. Va treballar a l’escola Joan XXIII, a la parròquia de la Mare de Déu de Bellvitge i va col·laborar en diversos projectes i entitats socials.
Justament, en reconeixement de la seva trajectòria al barri, el passat mes de desembre l’escola Jesuïtes Bellvitge-Centre d’estudis Joan XXIII li va fer un emotiu homenatge, ple d’estima i admiració. “El Natxo representa la història viva de l’escola Joan XXIII”, deia aleshores la directora general de Jesuïtes Bellvitge, Núria Gonzalo.
Quan el Natxo Velasco va arribar A Bellvitge, l’any 1968, s’hi instal·laven moltes famílies vingudes d’arreu d’Espanya per treballar a les fàbriques del cinturó industrial de la ciutat. Era un barri sense equipaments ni serveis. “Volíem créixer amb el barri”, explicava ell mateix quan recordava aquells moments. I així ell i els companys jesuïtes es posen a treballar colze a colze amb els veïns i veïnes, implicant-se en la vida del barri, treballant i convivint, promovent iniciatives sòcio-educatives, treballant en la construcció i compromesos amb les persones més desfavorides. Un primer parvulari per a 15 infants en un local reformat per les mateixes famílies fou l’inici del que seria més endavant el col·legi Joan XXIII. L’educació d’infants i joves va ser una prioritat sempre clara per al Natxo, que va lluitar per la igualtat d’oportunitats per a tohtom. “Què ha representat per a mi estar en aquest barri? Una vida dedicada als joves”, explicava en una entrevista.
El seu compromís social el va fer estar al costat de les persones que més ho necessitaven, vinculant-se a diversos projectes i entitats socials, com les fundacions Èxit o AFMA. També a la Fundació la Vinya, que aquests dies l’ha acomiadat recordant la seva proximitat, el seu somriure i la seva humilitat, així com el seu suport inestimable en l’acollida i ajuda fraterna.
En Natxo Velasco es va quedar a Bellvitge, on ha fet tota la seva trajectòria com a jesuïta. A l’escola, a la parròquia, acompanyant veïns i veïnes, i fent vida de barri. Una vida de barri que, com explicava en Carles Marcet a l’homilia en el seu comiat el passat diumenge 27 de juliol, va mirar de mantenir fins al final, malgrat la feblesa i les limitacions de la malaltia. “Vida de carrer, de barri, de converses amb gent, d’esmorzars amb altres, d’assistència a actes de la parròquia o del Joan XXIII, de celebrar l’Eucaristia fins que va poder...”, recordava en Carles Marcet.
Moments que també li han permès rebre el reconeixement pel seu compromís i veure, amb satisfacció, els seus fruits. N’és exemple l’anècdota que explicà en Carles Marcet a l’homilia: “Un dia va tornar a casa emocionat d’alegria. A la parada del bus un xicot – que era el conductor – se’l va mirar i li va dir: “vostè és el Natxo, oi?”. Era un antic alumne de la Fundació Exit a qui el Natxo havia acompanyat de cara a inserir-se al món laboral. Ara tenia una bona feina! Quina alegria va tenir el Natxo! Aquell moment va esdevenir un sagrament: un signe reeixit del que havia estat tota la seva vida, una lluita per ajudar als joves i a les persones més febles a anar trobant el seu lloc al món, un treball digne, la possibilitat de desenvolupar tots els seus talents”.
