Kolvenbach, un General tranquil per una època convulsa

Aquest dissabte ha mort a Beirut el P. Peter-Hans Kolvenbach, que va ser durant 24 anys el Superior General de la Companyia de Jesús. Nascut el 1928 a Druten, als Països Baixos, va passar més de 20 anys al Líban, que marcaren profundament la seva formació i personalitat: una immersió en el món oriental, en les seves llengües i tradicions culturals i espirituals, que el converteix en un defensor de l'ecumenisme. Viu sent Provincial els anys de la guerra civil al Líban. Més endavant serà elegit com a Superior General dels Jesuïtes. 
 
No és fàcil passar a un personatge carismàtic, estimat i conegut arreu del món. No és fàcil perquè immediatament sorgiran expectatives, comparacions i potser crítiques per no ser el teu predecessor. Aquest va ser el formidable repte que es va trobar Peter-Hans Kolvenbach quan va ser triat General de la Companyia de Jesús per la Congregació General 33, després del llarg i complex generalat de Pedro Arrupe.
 
La renúncia d'Arrupe, precipitada per la malaltia, i un període de tensió amb la Santa Seu que va posar al capdavant de la Companyia de manera provisional als pares Dezza i Pittau, va acabar amb el nomenament de Kolvenbach el 13 de setembre de 1983. Des llavors, i durant els següents 24 anys, va portar el timó de la Companyia de Jesús. I va aconseguir el que abans definíem com tan difícil: succeir a Arrupe sense quedar eclipsat per la seva ombra.
 
Kolvenbach va ser l'home tranquil, de perfil serè, d'enginy subtil, de veu temperada, discurs sòlid i actitud pacient, que es va obstinar a continuar els canvis que havia emprès la Companyia de Jesús durant les dècades anteriors. El que amb Arrupe havia estat impuls, intuïció i profecia, es va consolidar amb Kolvenbach en forma de tendència, solidesa i saviesa. El seu lideratge va ajudar a reparar algunes relacions ferides, va dur a institucionalitzar el que havia sorgit de manera genial en els anys anteriors, i va deixar que el temps ajudés a reafirmar el que l'Esperit hi havia suscitat en la Companyia que va abraçar la fe i la justícia.
 
Durant més de dues dècades va viatjar per tot el món per trobar els jesuïtes d'un món en ràpida transformació. La seva reflexió i la seva paraula va venir a ser un contrapès a aquest canvi accelerat que sacsejava el món i la Companyia, que s'estava transformant demogràficament i geogràfica com mai abans. Els seus discursos i documents sobre diferents aspectes de la vida a la Companyia de Jesús, sobre totes les etapes de la formació i tots els aspectes de la missió segueixen sent avui una referència per entendre qui som els jesuïtes en aquest segle XXI.
 
Després de la seva renúncia, el 2008, va tornar al Líban on havia estat provincial amb anterioritat. I allà va seguir, discret, fins a la seva mort aquest 26 de novembre, sabent retirar-se del primer pla i lluny de titulars i reconeixements. Perquè així són els caps segons l'evangeli. Gent que sap com servir, en l'avantguarda ia la rereguarda, liderant i donant suport. Per tot això, aneu aquí la nostra gratitud.
 
Més informació: