L’Ajuntament de Lleida ha reconegut a títol pòstum el jesuïta i escultor Cinto Casanovas en l’acte de lliurament de les distincions honorífiques de la ciutat, celebrat aquest 22 d’abril a la Seu Vella. La cerimònia ha distingit 34 persones i entitats per la seva trajectòria i per la seva contribució a la vida cultural, social i cívica de Lleida.
Cinto Casanovas ha rebut la medalla de la Paeria al mèrit cultural i artístic, per la seva trajectòria de servei i creació estretament relacionada amb Raimat i amb la vida cultural de l’entorn lleidatà.
Nascut a Santpedor el 25 de gener de 1933 i mort a Sant Cugat del Vallès el 9 de setembre de 2023, Cinto Casanovas va ser jesuïta, escultor i rector de la parròquia del Sagrat Cor de Raimat. Llicenciat en Belles Arts, va desenvolupar una producció extensa, tant en l’àmbit religiós com en el civil, i també una obra abstracta molt personal, marcada pel diàleg entre formes rígides i elements orgànics, una tensió expressiva que va travessar bona part de la seva trajectòria.
La seva vida va estar dedicada a l’art i l’espiritualitat, molt arrelada a la gent del poble
Els darrers anys de la seva vida van estar profundament units a Raimat, on va exercir el ministeri pastoral fins al final, i també a Verdú, on tenia casa i taller. Va dedicar la seva vida a l’art i a l’espiritualitat, amb una gran proximitat a la gent del poble. Aquesta doble vocació, la del religiós i la de l’artista, explica bé la petjada humana i pastoral que ha deixat.
La seva obra és present en nombrosos espais i paisatges. Entre les peces civils més conegudes hi ha el Merma de Vic, la Dona de l’Aigua a la carretera del Doll o La Verema de Raimat. De motiu religiós en trobem a la capella de Storta, a Roma, la Mare de Déu de la façana de l’Església d’Os de Balaguer, el Pelegrí de la Seu de Manresa o la Pietat del cementiri de la comunitat de Raimat. Va participar en les reproduccions romàniques de Montgarri, Mur o el magnífic Davallament d’Erill la Vall. I també va rebre encàrrecs ben populars, com gegants i capgrossos on s’hi expressen la seva finor i sentit de l’humor.
Era un escultor d’ofici, que coneixia i estimava els materials
Aquest reconeixement de la Paeria posa en relleu una trajectòria fecunda, en què la creació artística i la vida religiosa van avançar plegades. En Cinto Casanovas, l’art no va ser només una expressió estètica, sinó també una manera d’acompanyar, d’arrelar-se en el territori i d’obrir espais de contemplació. El guardó lliurat ara a títol pòstum és, també, una manera de fer memòria agraïda d’un jesuïta que ha deixat empremta en la vida espiritual, cultural i simbòlica de Lleida.
