“Les ferides són demandes de resposta i acompanyament”

El centre d’estudis Cristianisme i Justícia ha celebrat l’acte d’inauguració de curs 2021-22 aquest dijous 7 d’octubre, amb el filòsof Josep M. Esquirol, que ha estat convidat aquest any a pronunciar la conferència inaugural. Coincidint amb el 500 aniversari de la ferida i la conversió d’Ignasi de Loiola, el centre ha volgut dedicar la sessió inaugural a parlar de la ferida que ens constitueix.  

Ha obert l’acte el nou director del centre, el jesuïta José Ignacio García, que ha assumit el càrrec fa un mes. Ha volgut destacar que és un acte darrera del qual hi ha molta feina, però també molta il·lusió perquè marca un inici de la reflexió i l’intercanvi, en la cerca d’una paraula, una idea o un testimoni que arribin oportunament a la nostra vida, i que ens toquin el cor.

En la seva intervenció, Josep M. Esquirol ha reivindicat la ferida com allò que determina el que és humà. Si Nietzsche veu en el poder de la promesa la revelació del que és humà, perquè pretén dominar la incertesa absoluta del futur, Josep M. Esquirol va una mica més enllà i es pregunta d’on sorgeix aquesta promesa: “què li passa a qui promet?”. “El poder de la promesa no brolla del no-res, sinó que és una resposta”, afirma, “perquè qui promet ho fa perquè està afectat, commogut, ferit”.

El més profund del que és humà, és llavors per al filòsof, la capacitat d’afectació: “som éssers veritablement afectables, vulnerables, sensibles o feribles, amb la possibilitat de ser commoguts”.

A l’hora de definir què és el que ens commou, Josep M. Esquirol traça una ferida amb quatre traus: la vida, que té a veure amb la calidesa i la dolçor; la mort; el tu, que té a veure amb l’amor; i el món, que ens desborda amb la seva immensitat. “Les nostres commocions o ferides no demanen ser suturades sinó acompanyades, perquè les ferides són demandes de resposta i acompanyament”. El ponent es pregunta què fem quan fem alguna cosa de bo. Segons ell, responem a les nostres commocions, continuem el moviment que ha provocat en nosaltres la ferida.

A partir d’aquí, ha volgut acabar la seva intervenció amb una reflexió sobre l’esperança: “hi ha fonament per l’esperança, perquè tot i que el trau obert per la finitud i la mort és profundíssim, el trau obert per la vida i el tu és encara una mica més profund”.

Justament un dels seus eixos en la programació d’aquest any de Cristianisme i Justícia seran les experiències de ferida i transformació, en el marc del 500 aniversari de la conversió d’Ignasi de Loiola. Per això l’acte ha comptat amb la lectura d’unes paraules de l’autobiografia del sant, que recorden com després de la ferida que patí a Pamplona, trobà la força interior per encarar la seva transformació personal.

“No volem fer d’Ignasi un mite ni convertir-lo en el paradigma de les conversions”, ha dit José Ignacio García, “però és evident que hi ha vides que tenen gran impacte”. “A Cristianisme i Justícia volem destacar el valor de la conversió, entesa com un gir vital, l’inici d’un camí de transformació que ens acosta a realitats de patiment i d’exclusió”.

Sonia Herrera, Manu Andueza i Laura Rius, representant les tres àrees del centre: social, teològica i espiritual van explicar algunes de les línies de treball i activitats. “A l’àrea social som especialistes en anàlisi de ferides del món”, ha dit Herrera. Ha explicat que l’àrea social reflexionarà sobre temes relacionats amb l’economia i la política, però també el feminisme o la crisi ecològica, i com posar la cura al centre. L’àrea teològica, ha explicat Manu Andueza, seguirà analitzant què ens aporta avui la teologia per aprendre a viure millor. I a l’àrea d’espiritualitat hi ha diverses activitats vinculades al 500 aniversari de la conversió d’Ignasi. En destaca la participació al Simposi Internacional sobre els Exercicis Espirituals que es farà a Manresa el juny de 2022.

En tancar l’acte, el director del centre, José Ignacio García ha agraït la feina del voluntariat de Cristianisme i Justícia, que fa possible tota la feina de reflexió, publicacions, formació o actes públics.