L’habitatge com a clau de l’exclusió social

Arrels Sant Ignasi, entitat del sector social de la Companyia de Jesús, ha participat la jornada “Geometries de l’exclusió social: de l’habitatge a la llar”, que es va celebrar el 10 d'abril a la Universitat de Lleida.

La garantia de l’accés a un habitatge digne i la seva equiparació a altres drets com la salut i l’educació i la necessitat de polítiques d’habitatge més actives són algunes de les conclusions d'aquesta jornada. 

Arrels Sant Ignasi hi ha participat com a una de les entitats membres de la Comissió Territorial de Lleida d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), que organitzava la jornada en col·laboració amb la Universitat de Lleida. 

Montserrat Pareja-Eastaway, codirectora de la Càtedra Barcelona Estudis Habitatge, ha inaugurat la trobada amb una xerrada sobre l’evolució de les polítiques d’habitatge i els seus efectes. “L’habitatge no només són quatre parets. Aquells que dormen al carrer no només els hi manquen aquestes quatre parets, i de vegades els que les tenen, aquestes parets no són segures”, ha explicat. També ha remarcat la necessitat de plantejar per a què i per a qui es fan les polítiques d’habitatge, ja que “històricament han servit a interessos que no responien precisament a defensar el dret a l’habitatge”.

El paper del marc d’Acció d’Abordatge del Sensellarisme a Catalunya com a política clau en l’habitatge ha estat l’eix central de la taula “Corresponsabilitat per transformar”. El marc d’acció és un instrument públic d'abordatge integral i consensuat del sensellarisme on hi participen la Generalitat, els ens locals i també el tercer sector social. Des del sector social,  Anna Domingo, representant d’ECAS, ha posat l’èmfasi en la punta de l’iceberg que suposa el sensellarisme i que inclou “l’habitatge inadequat i inestable, una amenaça de desnonament o la dependència d’habitacions temporals”; i Mijail Acosta, director de Fundació Mambré, que ha remarcat la “quantitat de situacions invisibles”, inclòs el relloguer o la impossibilitat d’accedir a l’habitatge protegit, que viuen moltes persones a Catalunya. Les entitats socials han ressaltat l’enfocament des de l’emergència amb què s’ha abordat històricament el sensellarisme i la inversió insuficient en l’habitatge, i han posat de manifest la importància de mecanismes com l’empadronament sense domicili fix per poder accedir a un habitatge digne.

A continuació, a la taula “Experiències en primera persona”, representants de les entitats socials Fundació Antisida de Lleida, Fundació Arrels Sant Ignasi i Associació Reintegra, juntament amb algunes persones que acompanyen, han parlat sobre les múltiples casuístiques que porten a patir situacions de vulnerabilitat. Durant la taula s’ha debatut amb el públic sobre les portes que es tanquen, i més si no es coneixen tots els recursos, que dificulten poder sortir de les situacions d’exclusió residencial.

Per acabar, l’arquitecta i urbanista Maria Sisternas ha posat punt final a la jornada amb una ponència al voltant dels reptes per encarar l’exclusió residencial i ha destacat el valor de la incidència política per transformar-la: "les ciutats es van crear per habitar-se, i no és veritat que no se'n pot fer res", ha afirmat.

Ha estat la segona edició de les jornades “Geometries de l’Exclusió Social”, una iniciativa d’ECAS amb la Universitat de Lleida que busca sensibilitzar i promoure una mirada transformadora sobre les desigualtats socials. 

Font: ECAS. Entitats Catalanes d'Acció Social