Política i espiritualitat, a partir de la lectura de les cartes de sant Ignasi

Coincidint amb la recent publicació en català de les Cartes espirituals de sant Ignasi de Loiola, que han estat traduïdes pel P. Joan Ribalta SJ, aquest dimecres 14 de març s'ha fet a Barcelona un diàleg sobre política i espiritualitat, amb Josep Rambla, jesuïta i expert en espiritualitat ignasiana i Santi Torres, responsable de publicacions de Cristianisme i Justícia i màster en ciència política per la UPF. 

S'han de posar els jesuïtes en política o implicar-se en afers mundans? Què en pensava Sant Ignasi? La lectura d'aquestes cartes espirituals que Ignasi escriu des de la seva petita habitació de Roma adreçades a tots els racons del món i atenent les més diverses i sovint complexes situacions, ens mostren la seva convicció que allò que ha de determinar les nostres accions i decisions és cercar el Regne de Deú i la justícia, i que convé córrer el risc i embrutar-se si cal en qüestions mundanes, sempre i quan això estigui ordenat a la finalitat que es persegueix. 

Aquestes cartes ens situen davant d'"un Ignasi inèdit per a nosaltres", va explicar Santi Torres, perquè a Catalunya sant Ignasi és, sobretot, el pelegrí. L'identifiquem amb la seva experiència espiritual a Montserrat i a Manresa, amb l'home que demanava almoina a la porta de Santa Maria del Mar o l'home del sac que va pintar l'artista Montserrat Gudiol. Però Ignasi és també l'home que, més endavant, a Roma, ha de liderar el naixement i creixement de la Companyia de Jesús, al que se li presenten no poques dificultats i conflictes, i a les que ha de respondre amb sentit realista i de govern.

És clara, per exemple, la resposta que dona a la carta dirigida al P. Juan Álvarez de Salamanca, que li havia retret que posar-se en assumptes mundans és agenollar-se davant d'un déu fals. Ignasi respon, en canvi, que no servir-se dels mitjans i els talents que Déu ens proporciona, seria signe d'immaduresa espiritual. Rebutja, doncs, la comoditat o la por que recomanarien una actitud més passiva i encoratja a assumir riscos, si és necessari.

Per tant, conclou Torres "hi ha una dimensió positiva de l'acció política", però deixant clar que ha d'estar "ordenada a Déu" i no a la glòria de la persona o la institució. És aquest desig de trobar i estimar Déu el que mou la seva acció acció en el món. Això ens demostra, remarcava Santi Torres, que "Ignasi, quan escriu tot això, ha passat per Manresa i per l'experiència de conversió que després recollirà en els Exercicis". 

En la mateixa línia, Josep Rambla va fer evident que Ignasi té una visió no solament interior de la fe, sinó encarnada en la realitat, és a dir, que té una dimensió política i busca una resposta històrica al seguiment de Crist. El fundador de la Companyia de Jesús mai es va sentir aliè a ocupar-se dels afers públics i és per això que l'espiritualitat ignasiana és "de sortida" i "va al món des de Déu"

Aquesta implicació, però, ha de ser resultat d'un treball interior, d'una transformació i d'una mirada al món que permeti "ordenar-ho tot cap a Déu". Si aquesta és la finalitat, les accions socials o polítiques seran tant o més importants que el recolliment o la contemplació, perquè Sant Ignasi, va recordar Josep Rambla, és l'home que "busca com posar els mitjans en ordre a les finalitats". 

L'acte va ser presentat pel delegat dels jesuïtes a Catalunya, Llorenç Puig, que va destacar que la publicació de les Cartes espirituals de sant Ignasi de Loiola es suma a un llistat de textos fonamentals de la Companyia de Jesús disponibles ja actualment i alguns d'ells en els propers mesos, en llengua catalana.