Viure sense CIE és possible. Aquest és el missatge que ha volgut transmetre la vetlla de pregària que s’ha celebrat aquest dissabte 30 de gener davant del Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca de Barcelona.
El grup de visites al CIE de la Fundació Migra Studium ha organitzat per setè any consecutiu aquesta trobada en solidaritat amb els interns, amb l’adhesió de més de 60 entitats i col·lectius. Aquesta vegada s’ha hagut de limitar el nombre de participants, però la vetlla s’ha pogut seguir en directe a través d’Instagram.
Una vegada més, la iniciativa ha servit per denunciar el sofriment injust i inútil que pateixen milers de persones migrants internades en aquests centres. S’han llegit els testimonis d’interns, recollits pels voluntaris que els visiten. Alguns d’ells pateixen problemes de salut o són menors. Els seus relats posen en evidència les vulneracions de drets que es donen a l’interior dels CIE. “Sóc menor. No sé perquè estic aquí. Fa cinc dies que vaig arribar i no puc dormir ni menjar. Tinc por a la cel·la, al pati, al menjador”, explicava al voluntari un jove algerià que fou finalment deportat.
L’acte ha comptat amb l’assistència del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova que, davant les portes del CIE, ha reivindicat la necessitat d’acompanyar les persones internades. “Volem que sentin el nostre cor que els estima i que defensa els seus drets i la seva dignitat”.
El març de l’any passat, amb l’estat d’alarma per la pandèmia, el CIE va quedar buit i tancat. “Durant set mesos s’ha demostrat que podem viure sense CIE”, diu Migra Studium. Però el mes d’octubre els Centres d’Internament d’Estrangers s’han tornat a reobrir, en condicions encara més difícils, ja que estan prohibides les visites tant de familiars com d’entitats i ONG.
L’hostilitat que representa el CIE s’ha contraposat amb testimonis d’hospitalitat. Persones migrants o refugiades que han pogut comptar amb l’acollida i el suport de les famílies de la xarxa d’hospitalitat.
Durant la vetlla, que ha tingut una dimensió reivindicativa i contemplativa, s’han llegit textos de diferents tradicions religioses i s’han encès espelmes que representen el patiment de totes les persones que deixen la seva terra cercant un present i un futur millor.
