Parròquia Sant Ignasi de Lleida

La parròquia de Sant Ignasi de Loiola de Lleida vol ser una comunitat cristiana d'espiritualitat ignasiana, per portar la Bona Nova als desvalguts, aprofundir en la fe i celebrar la vida, amb fidelitat creativa a l’Església, amb esperit obert i crític al món, per anar esdevenint Regne de Déu, el somni de Jesús en el nostre món.

Des d'un model d’estructura comunitària on Crist i l’assemblea són el centre, la parròquia fomenta la formació i la participació dels laics i avança en el discurs de l’hospitalitat com a manera arrelada d’acollir i obrir-nos als altres i al món. Alhora, és un lloc on conrear l’espiritualitat i la pràctica dels exercicis espirituals i potenciant les eines ignasianes de la pregària, l’acompanyament, la mira atenta a la realitat i la reflexió i la manera oberta de celebrar. Tot això sense oblidar la cura de la casa comú i iniciant camins de pregària, reflexió i vida pràctica més sostenible.

La Comunitat parroquial Sant Ignasi de Loiola neix l’any 1976, en aquell moment a la cripta de Santa Maria de Gardeny a l’espera que fos acabt l’edifici nou que va ser construit al solar de l’antiga casa de Crist Rei. La nova església era obra de l’arquitecte el P. Enric Comas SJ i va ser inaugurat l’any 1978. La llum, la forma assemblearia i l’austeritat eren les notes principals. Amb una carta del 1978 amb motiu de la inauguració, el P. Arrupe, general de la Companyia de Jesús exhortava al P. Joan Canet, rector, amb unes paraules que remarcaven ja tot un estil: la sensibiliatat social, la col·laboració amb altres i un interés especial pel conreu de l’espiritualitat. I tot amb una èmfasi repetit per subratllar la renovació i la novetat:

“L’alegria que la Companyia de Jesús s’hagi esforçat a treballar en aquestes terres de Sant Pere Claver, amb un esperit renovat de col·laboració i amb una manera nova en la formació i creixement espiritual.”

Aquella església es va anar vestint de vida i d’imatges: el Sant Pelegrí, original en guix de l’obra de Rafael Solanic; la Mare de Déu tallada en roure americà, obra del P. Cinto Casanoves SJ; el quadre cubista del Crist crucificat de Lluís Trepat, cedit del fons del Centre Borja i l’obra mural de la comunitat salvadorenca de Popa, fruit de l’agermanament amb aquesta arran de l’anada a El Salvador del P. Rafa Sivatte SJ, després de l'assassinat dels màrtirs de la UCA.