"Caminant de Montserrat a Manresa compartim històries de vida i sentim complicitats"

El 21 de març un grup de joves i famílies va pujar cap a Montserrat per reviure, un any més, l'experiència que va fer Sant Ignasi de Loiola el 1522, una vetlla de pregària davant la Mare de Déu de Montserrat i l'endemà, una peregrinació fins a Manresa. Una de les participants, l'Alícia, ens fa arribar les seves impressions d'alguns dels moments viscuts durant aquesta experiència.

"Ens endinsem en la nit montserratina abans d’entrar ala Basílica. El silenci i la pau ens donen la benvinguda, i amb aquesta sensació traspassem les portes d’un temple que ens resulta familiar. Però aquest cop tot és diferent. Ens acull un espai aparentment buit. Una segona impressió ens fa fixar-nos en el germà Emili, el qual, fent honors a l’hospitalitat benedictina, ens obre les portes del temple abans de desaparèixer discretament. També ens acull un bellíssim recull d’art sacre. Tot plegat ens ajuda a transcendir la primera i segona experiències. Comencem a sentir la presència de Déu.

Seiem mentre el David Guindulain, jesuïta, ens explica en què consistirà la Vetlla. El 25 de març de 1522, des de Loiola i després de la seva conversió, Sant Ignasi arribava als peus dela Mare de Déu de Montserrat. L’esperaven tres dies de confessió, de canvi de vestit i de donació de l’antiga roba a un pidolaire que passejava pels voltants. El relat ens ajuda a entrar en l’experiència.

La Vetlla consta de tres parts. En primer lloc, se’ns convida a contemplar el relat de l’Anunciació i el salm 42. Al llarg d’aquesta estona, tant el David com el Llorenç Puig seuen al final del temple per tal d’acollir a aquells que sentin la necessitat de ser escoltats. També som convidats a encendre petites espelmes a l’altar i deixar les nostres pregàries o accions de gràcies anotades en petits fulls. La Basílica es va omplint dels nostres silencis, i l’altar, d’una catifa de llum i notes. La segona part de la Vetlla consisteix en una posada en comú. Qui vulgui, podrà pujar a l’ambó i compartir allò que més li ha ressonat dels textos, o bé, fer una petició o acció de gràcies. Poc a poc, petits i grans pugen i expressen els primers ressons de l’experiència. Contemplar la Paraula de Déu i respondre amb les nostres pregàries i accions de gràcies ens condueix a la tercera part de la Vetlla. Una dansa litúrgica ens ajuda a introduir-nos en el Misteri Pasqual que estem a punt de celebrar. 

El descans nocturn dura poques hores, la sortida està prevista a les 9:00h i alguns han matinat, per què no han volgut perdre’s l’ocasió de compartir la pregària de Laudes amb els monjos. Abans de la caminada, tot el grup es reuneix a la plaça de Santa Maria, davant d’una evocadora escultura de Sant Ignasi. Ens disposem a baixar a Manresa tal com feu el pelegrí després de l’experiència a Montserrat. La muntanya és fa present al llarg de tot el viatge. El camí, a estones lleuger, a estones feixuc, s’omple de silencis i paraules. Compartim històries de vida, moments vitals, impressions. Sentim complicitats.

L’arribada a Manresa és imminent. L’etapa és a punt de finalitzar. Caminen l’últim tram sentint pau i alegria, impactats per la solemne imatge de la Cova que apareix davant nostre. Arribem i ens reunim a la Coveta, on tindrem una estona de silenci i pregària. Deprés, ja al pati, rebrem l'acollida de l'equip de la Cova de Sant Ignasi. Finalment, arriba l’hora de baixar a l’estació. Els nostres destins ens esperen. L’experiència ens fa sentir un profund agraïment. A Déu, per haver-nos convocat, i al Sant, per la seva vida exemplar."