Cristianisme i Justícia ens acosta a la figura de Simone Weil

“L'atractiu d’una autora com Simone Weil radica en el fet que permet escapar al seu lector de la tirania de l’actualitat. Les seves paraules no són especialment expressives avui: són especialment expressives sempre. Amb Simone Weil un té la sensació d’entrar en contacte amb quelcom sòlid, amb una presència real en plena era de la xerrameca i de la desfactualització”. Així presenta el professor Oriol Quintana el quadern Llum i ombres (a propòsit de Simone Weil), que acaba de publicar Cristianisme i Justícia i que signa el jesuïta i teòleg José I. González Faus. 

Simone Weil (París 1909 - Ashford, Reino Unido, 1943) fou filòsofa, professora i sindicalista. Va estudiar filosofia a París i es va implicar en la lluita del món obrer, experiència que marca el seu pensament filosòfic i antropològic. D’origen jueu i educada en l’agnosticisme,  es va convertir al cristianisme i la seva vida va estar marcada per l’espiritualitat. L’any 1942 s’exilia a Nova York i després a Londres.  

En el darrer quadern publicat per Cristianisme i Justícia, José I. González Faus ens acosta a la teologia política de Simone Weil, recuperant la seva intervenció al Congrés de l’American Weil Society que es va celebrar a Barcelona l’any 2019, que es completa amb alguns textos de la filòsofa i amb les reflexions a l’entorn de la publicació del diari de Sylvie Weil, la seva neboda.

González Faus destaca de Simone Weil la seva gran intel·ligència i una integritat que “pot arribar a ser provocativa”. L’autor del quadern presenta alguns trets que caracteritzen la figura de Weil, com “la seva capacitat per criticar el que més estimava, precisament per millorar-ho i perfeccionar-ho”. Per a l’autor, “en el moment actual, entrats en una mena d’onada de fonamentalismes, aquest és un missatge importantíssim”. També aborda com una de les qüestions fonamentals en Simone Weil el lligam entre justícia, veritat i bellesa, i que resulta plenament vigent avui com assenyala el quadern: “l’aparició del terme «postveritat», introduït en un temps rècord en els diccionaris, sembla que és un reconeixement molt significatiu de la impossibilitat d’arribar a la veritat per a un món com el nostre, instal·lat en la injustícia”. 

En referència a la seva experiència interior, per a l’autor, “un missatge fonamental en les paraules de Simone Weil és que «sense prendre part en el perill i els patiments» és impossible tota teologia (i potser també tota autèntica política). Sense experiència directa de la injustícia no es farà mai una bona teologia política”. 

Justament aquest dimarts 6 de juliol a Barcelona, es va celebrar un acte dedicat a la figura de Simone Weil organitzat conjuntament per Cristianisme i Justícia i l'Editorial Fragmenta, que va comptar amb la participació de l'autor d'aquest quadern, José I. González Faus, junt amb Josep Otón, autor del llibre Simone Weil: el silencio de Dios (Fragmenta); Pau Matheu, autor de la presentació i traducció de La gravetat i la gràcia, de Simone Weil, que acaba de publicar també Fragmenta; i Rosa Rius, professora titular de filosofia a la Universitat de Barcelona.