“L'atractiu d’una autora com Simone Weil radica en el fet que permet escapar al seu lector de la tirania de l’actualitat. Les seves paraules no són especialment expressives avui: són especialment expressives sempre. Amb Simone Weil un té la sensació d’entrar en contacte amb quelcom sòlid, amb una presència real en plena era de la xerrameca i de la desfactualització”. Així presenta el professor Oriol Quintana el quadern Llum i ombres (a propòsit de Simone Weil), que acaba de publicar Cristianisme i Justícia i que signa el jesuïta i teòleg José I. González Faus.
Simone Weil (París 1909 - Ashford, Reino Unido, 1943) fou filòsofa, professora i sindicalista. Va estudiar filosofia a París i es va implicar en la lluita del món obrer, experiència que marca el seu pensament filosòfic i antropològic. D’origen jueu i educada en l’agnosticisme, es va convertir al cristianisme i la seva vida va estar marcada per l’espiritualitat. L’any 1942 s’exilia a Nova York i després a Londres.
En el darrer quadern publicat per Cristianisme i Justícia, José I. González Faus ens acosta a la teologia política de Simone Weil, recuperant la seva intervenció al Congrés de l’American Weil Society que es va celebrar a Barcelona l’any 2019, que es completa amb alguns textos de la filòsofa i amb les reflexions a l’entorn de la publicació del diari de Sylvie Weil, la seva neboda.
González Faus destaca de Simone Weil la seva gran intel·ligència i una integritat que “pot arribar a ser provocativa”. L’autor del quadern presenta alguns trets que caracteritzen la figura de Weil, com “la seva capacitat per criticar el que més estimava, precisament per millorar-ho i perfeccionar-ho”. Per a l’autor, “en el moment actual, entrats en una mena d’onada de fonamentalismes, aquest és un missatge importantíssim”. També aborda com una de les qüestions fonamentals en Simone Weil el lligam entre justícia, veritat i bellesa, i que resulta plenament vigent avui com assenyala el quadern: “l’aparició del terme «postveritat», introduït en un temps rècord en els diccionaris, sembla que és un reconeixement molt significatiu de la impossibilitat d’arribar a la veritat per a un món com el nostre, instal·lat en la injustícia”.
En referència a la seva experiència interior, per a l’autor, “un missatge fonamental en les paraules de Simone Weil és que «sense prendre part en el perill i els patiments» és impossible tota teologia (i potser també tota autèntica política). Sense experiència directa de la injustícia no es farà mai una bona teologia política”.
Justament aquest dimarts 6 de juliol a Barcelona, es va celebrar un acte dedicat a la figura de Simone Weil organitzat conjuntament per Cristianisme i Justícia i l'Editorial Fragmenta, que va comptar amb la participació de l'autor d'aquest quadern, José I. González Faus, junt amb Josep Otón, autor del llibre Simone Weil: el silencio de Dios (Fragmenta); Pau Matheu, autor de la presentació i traducció de La gravetat i la gràcia, de Simone Weil, que acaba de publicar també Fragmenta; i Rosa Rius, professora titular de filosofia a la Universitat de Barcelona.
