Un any després de la seva mort, José Ignacio González Faus, jesuïta i una de les veus més rellevants de la teologia contemporània, continua sent una referència per pensar la fe cristiana en diàleg amb la realitat. Amb aquesta convicció, el dissabte 21 de març es va celebrar la primera edició del Seminari González Faus, organitzat pel centre d’estudis Cristianisme i Justícia. La trobada neix amb voluntat de continuïtat i vol actualitzar i projectar el seu llegat teològic.
González Faus va ser un dels impulsors de Cristianisme i Justícia i va estar vinculat durant dècades a la vida del centre. Hi va deixar una empremta profunda per la seva manera de fer teologia: atenta a Jesucrist, arrelada en la realitat i sempre sensible a la situació dels més pobres. El seminari va recollir aquesta herència i va voler obrir camí cap al futur: les diverses intervencions van coincidir a subratllar la necessitat d’una teologia encarnada, crítica i profundament humana.
La primera ponència, a càrrec de Miguel Ramón Viguri Axpe, de la Universitat de Deusto, es va centrar en el mètode teològic de González Faus i va aprofundir en dos eixos fonamentals del seu pensament: la centralitat de Crist i la centralitat del pobre. La intervenció va presentar una teologia que cerca Déu en la realitat de les víctimes i que entén la lucidesa crítica i la misericòrdia com a camins inseparables.
La segona part del seminari va ampliar aquesta mirada cap a dos àmbits d’especial rellevància per a la reflexió actual. Lucía Ramón va abordar l’aportació de la teologia feminista i va reivindicar la mística femenina com una veritable teologia política i d’ulls oberts, capaç d’encarnar-se en la vida quotidiana, en la corporalitat i en l’atenció a les persones que pateixen. La seva intervenció va recuperar figures com Teresa de Jesús, Etty Hillesum, Simone Weil o Madeleine Delbrêl, i va plantejar la necessitat de continuar revisant críticament formes de clericalisme i misogínia encara presents en la vida eclesial. Va apuntar així cap a una teologia més desclericalitzada, més atenta a l’experiència de les dones i més oberta a una comprensió plena del seu lloc a l’Església.
Per la seva banda, Claustre Solé va oferir una lectura bíblica sobre el mite de l’imperi, de Babilònia a Washington, i va mostrar com el poder tendeix a autolegitimar-se com un ordre gairebé diví. Davant d’això, la ponència va defensar una fe que resisteix la idolatria del domini i aposta per la fraternitat humana.
El seminari va posar en relleu la vigència d’una teologia en diàleg amb la història i atenta als grans reptes del present. Amb aquesta iniciativa, Cristianisme i Justícia obre un espai estable per rellegir l’obra de González Faus i continuar projectant algunes de les seves intuïcions més fecundes en el treball teològic del futur.
Si voleu aprofundir en les ponències i debats del Seminari, trobareu totes les sessions disponibles al canal de YouTube de Cristianisme i Justícia. Podeu visionar-les aquí.
