El Papa Francesc, una veu valenta i audaç

Amb els seus primers gestos com a Papa, el 13 de març de 2013, el cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio, va començar a traçar un pontificat que trencaria amb moltes formalitats i acostaria la figura del Papa. Les primeres paraules al balcó de la Basílica de Sant Pere, el trasllat de la residència a la Casa Santa Marta, el primer viatge a Lampedusa i altres imatges van ser àmpliament difoses pels mitjans de comunicació.

Tots aquests gestos, que l’han fet proper per a moltes persones, ens parlen de les línies de fons del seu pontificat: l’alegria de seguir a Jesús, que ja va posar al centre del seu missatge el 2013; la decidida voluntat de proposar la sinodalitat com a fita de l’església; la seva lluita contra el clericalisme i la reivindicació de pastors amb olor d’ovella; o el seu desig d’una Església samaritana, que defineix com a hospital de campanya. També ha treballat perquè l’Església abordi la xacra dels abusos. El seu impacte ha arribat més enllà de l’àmbit eclesial, perquè Francesc ha estat contundent al denunciar les desigualtats i les conseqüències del capitalisme, promoure la pau i la fraternitat universals, la lluita contra el canvi climàtic i el diàleg entre religions.

Hem recollit la valoració sobre algunes d’aquestes qüestions per part de membres de diverses entitats de la Companyia de Jesús a Catalunya.

Roger Torres SJ: “amplia el sentit de proïsme a les generacions futures i tota la creació”

Roger Torres, superior del Jesuïtes a Lleida i president d’Arrels Sant Ignasi, destaca que Francesc ha posat al centre del seu papat la persona, i en concret la persona en situació de pobresa com a lloc teologal. “El seu pensament ha estat pràctic i dinàmic, no abstracte”, destaca. “No ha volgut parlar de la pobresa sinó de les persones concretes que la pateixen”. Per Roger Torres, és significatiu que ha buscat arguments més enllà de la l’Escriptura i la Tradició i ha fet ús d’un llenguatge entenedor i obert. “Aquest pensament fresc ha generat un sentit d’urgència que convida, amb fonament, a passar de l’actual paradigma tecnocràtic a recuperar i posar en valor la persona en relació Déu, els altres i amb tot allò creat. És des d’aquí que ha actualitzat la Doctrina Social de l’Església amb les Encícliques: Laudato ‘Si i la Fratelli Tutti, on amplia el sentit de proïsme a les generacions futures i tota la creació”. Amb tot, afegeix, “el més valuós de la seva obra no és el que ha dit sinó la seva manera de fer i de ser. Una manera de fer i de ser que ha intentat deixar la borla del mantell i calçar-se unes xiruques disposades a enfangar-se de realitat”.

Manu Andueza: “ha volgut trencar amb el clericalisme existent per tal de recuperar una església que és poble de Déu”

Des del centre d’estudis Cristianisme i Justícia, el cap de l’àrea teològica, Manu Andueza, considera que el treball sinodal ha estat un dels aspectes fonamentals del pontificat. “Francesc ha mirat els orígens de l'església, els punts pendents del Concili Vaticà II i ha començat a caminar cap a una església del futur”. Andueza destaca que “ha volgut trencar amb el clericalisme existent per tal de recuperar una església que és ekkesia (assamblea) i poble de Déu. D'aquesta manera ha potenciat i ens deixa com a deures la construcció d'una església sinodal, dialogada, participativa, col·lectiva, on tothom, tothom, tothom ha de tenir veu i espai”.

Alexis Bueno SJ: “Ens ha llançat a tota l'església el repte d'esdevenir missioners”

Per Alexis Bueno, jesuïta, superior de la comunitat de Jesuïtes del Sagrat Cor, a Barcelona, i consiliari del Casal Loiola, el papa Francesc ha tingut un accent molt fort i molt clar en l’àmbit de la pastoral i el treball amb els joves. “Ens ha llançat a tota l'església el repte d'esdevenir missioners: A través de paraules claus com la centralitat del primer anunci, de la mirada cap a les perifèries del món i de l'Església, de l'obertura de les portes de l'Església on hi caben todos, todos, todos ens ha volgut esperonar i interpel·lar a la necessitat de renovar el cor d'apòstol en tot batejat i la mirada a un món amb amplíssimes majories que desconeixen el Crist”. En aquests temps que vivim, destaca Alexis Bueno, Francesc ha parlat d’una Església en sortida, i que ha de ser hospital de campanya, per anar a l'encontre de les persones. “Als joves els ha esperonat en la seva condició de persones plenes de vigor, energia i creativitat, amb una responsabilitat gran en la tasca de ser missioners”. Ho feia amb el hagan lío que els va adreçar a la JMJ de Rio de Janeiro i en moltes altres ocasions. “Un Papa que ens ha anat per davant amb la seva energia, vigor, naturalitat, un llenguatge senzill, el desig de connectar amb tothom, i de recordar-nos també el posicionament ineludible de l'Església amb els últims”.

Sandra Racionero-Plaza: “ha estat clau en la denúncia oficial dels abusos a l’Església catòlica”

Sandra Racionero-Plaza, coordinadora adjunta del projecte de Promoció per a una Cultura Consistent de la Protecció (PCCP) de la Companyia de Jesús, considera que “el Papa Francesc ha estat clau en la denúncia oficial dels abusos a l’Església catòlica, en exigir mesures de suport a les víctimes, així com accions preventives”. A través del seu magisteri i la seva aposta per la modificació de la normativa penal canònica, explica Sandra Racionero-Plaza, el Papa Francesc ha impulsat eines que, per primera vegada, han volgut posar en el centre a les víctimes. Ha instituït la Comissió Pontifícia per la Protecció de Menors i durant el seu pontificat ha dialogat amb moltes víctimes i associacions de tot el món, emfatitzant la tolerància zero als abusos dins de l’Església.

Àlvar Sánchez SJ: “el llegat que ens deixa Francesc en aquesta frontera és la llibertat de l’església servint sense por a la familia humana més vulnerable”

Des de la frontera sud, el jesuïta Àlvar Sánchez, que viu a El Aaiún i és secretari general de Càritas Marroc, explica que “el llegat que ens deixa Francesc en aquesta frontera és la llibertat de l’església servint sense por a la familiafamília humana més vulnerable. Som un hospital de campanya en el que ningú no està exclòs de la compassió de Déu. En aquesta frontera letal, afirmem amb Francesc que les portes de l'església estan obertes per a tots els que viuen en la perifèria de la vida, i que aquí és precisament on actua el Senyor i el seu Esperit d’amor”.

M. Carmen de la Fuente: “una veu valenta i audaç que ha posat en el centre de l’acció i reflexió de l’església a les persones migrants”

Precisament M. Carmen de la Fuente, directora de la Fundació Migra Studium, destaca que “ha estat una veu valenta i audaç, que ha posat en el centre de l’acció i reflexió de l’església a les persones migrants. Ho ha fet amb una força capaç de mobilitzar a persones, comunitats i entitats socials que treballem amb la missió d’acompanyar, servir i defensar a les persones que migren, impulsant-nos a la creativitat i el profetisme. I amb una claredat que no deixa espai a cap mena de dubte i que rebem com a llegat, l'horitzó del Regne de Déu s’arrela avui en la construcció d’un nosaltres cada cop més gran”.

Xavier Casanovas: “ha recordat constantment que vivim en un sistema econòmic i un model social que està malalt i que genera mort i exclusió”

Xavier Casanovas, professor de la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià de l’IQS considera que si per alguna cosa s’ha caracteritzat el missatge del Papa Francesc és per la seva denúncia profètica. “I en matèria de discurs sobre la realitat econòmica, pocs s’atreveixen a fer tal cosa”, apunta. Casanovas ens fa notar que Francesc va començar el seu pontificat amb una afirmació tan forta com: “Aquesta economia mata” (Evangelii Gaudium, 2013). A partir d’aquí “el Papa ha recordat constantment que vivim en un sistema econòmic i un model social que està malalt i que genera mort i exclusió, i que els cristians tenim el deure de transformar-lo. Amb Fratteli Tutti (2020) Francesc denuncia dues de les derivades més perilloses del segle XXI: el neoliberalisme i el populisme. En aquesta encíclica deia que tota proposta econòmica ha d’optar en primer lloc pel desenvolupament integral de la persona; recordava, davant del fenomen de l’acumulació de riquesa i la desigualtat, la supeditació de la propietat privada a la seva funció social; i feia una dura crítica als qui esgrimeixen la llibertat de mercat com a solució a tots els problemes”.

José Ignacio García SJ: “ha aportat al pensament social cristià una reflexió molt sòlida sobre les relacions amb el medi ambient”

Amb la publicació de Laudato ‘Si, Francesc ha aportat al pensament social cristià una reflexió molt sòlida sobre les relacions amb el medi ambient, en la que es reconeix la íntima connexió entre medi ambient i pobresa, valora José Ignacio García, jesuïta i director de Cristianisme i Justícia. El Papa fa una crida a la conversió ecològica, i enfront dels missatges apocalíptics, se’ns adreça amb un missatge d’esperança basat en l’amor incondicional de Déu per la creació i en la responsabilitat dels éssers humans per cuidar de la nostra casa comuna, afirma García. “El futur no es pot construir sobre l’explotació del medi natural o dels éssers humans, si no sobre la cura i la responsabilitat mútues”.