El Simposi Internacional que s’està celebrant al Centre d’Espiritualitat Cova Sant Ignasi de Manresa enfila aquest divendres la recta final. En la jornada d’ahir dijous, el focus central es va posar en els Exercicis Espirituals davant d’altres cosmovisions i espiritualitats, prenent consciència de com la diversitat requereix una adaptació en la manera de donar els Exercicis, i per tant cal discenir possibilitats i límits.
El dia va començar amb la ponència de Xavier Melloni, jesuïta especialitzat en espiritualitat ignasiana, diàleg interreligiós i mística comparada. Melloni parlava de la mistatogia dels Exercicis, el nucli de la qual seria el procés que desvetlla el misteri de Déu, de cadascú i del món, a través de la contemplació i interiorització de Crist. Per això, deia, no són només una mistagogia sino una cristagogia. Llavors, plantejava el ponent, en quina mesura es poden realitzar a través de referents diferents als bíblico-evangèlics i de quina manera, en les diferències cosmovisionals teològiques i antropològiques, és possible assolir el que proposen els Exercicis.
Les tres comunicacions que es van presentar tot seguit van oferir tres perspectives i experiències diverses. Des de l’Àfrica, Malulu Lock, jesuïta i director del Centre Espiritual Manresa al Congo va parlar dels Exericis en clau africana, dels camins iniciàtics i de la importància del grup. Karin Seethaler, pedagoga, va explicar la seva experiència des del mètode de contemplació de Franz Jalics, i com la percepció i la consciència corporal esdevenen camí i eina per als Exercicis. Per la seva banda, el jesuïta Victoriano Castillo, coordinador del sector indígena de la Provincia jesuïta de Centreamèrica, des de la cultura maia, parlà de com va aprendre a passar del diàleg a una escolta amorosa, deixant-se interpel·lar per les formes d’aquesta cultura.
El treball i el diàleg dels participants durant la jornada va permetre reflexionar sobre fins a quin punt es pot prescindir o no d’algunes formes més tradicionals, i com acollir experiències que permetin enriquir i adaptar la proposta dels Exercicis, insistint de nou en la importància de l’acompanyament.
Una jornada de treball intens per als assistents al Simposi que, en canvi, el dia anterior havien tingut una activitat ben diferent, sortint a l’exterior del centre d’espiritualitat i prenent contacte amb els llocs ignasians de Manresa i Montserrat: el Santuari, la Capella del Rapte o la Seu van acollir el grup al llarg del matí, mentre que a la tarda, a Montserrat, acollits pel rector del Santuari, el P. Joan M. Mayol, van poder connectar amb el paisatge que trobà Ignasi de Loiola fa 500 anys i van compartir la celebració d’una Eucaristia ben especial, preparada recreant un recorregut per les illes de la micronèsia.
