Informe CIE 2024: una mesura ineficaç, mancada de transparència i garanties

La Fundació Migra Studium ha denunciat un cop més com els CIE (Centres d'Internament d'Estrangers) esdevenen un dels dispositius més repressius de la política migratòria i com l'internament és una mesura ineficaç, lesiva i perillosa per a la vida i els drets de les persones migrants. Ho ha fet aquest mes d'octubre amb la celebració de la vetlla anual de pregària davant del CIE de Zona Franca i amb la presentació de l'Informe CIE 2024 del Servei Jesuïta a Migrants.

Sota el lema "Vides deshumanitzades", més de 250 persones van participar dissabte 4 d'octubre a la vetlla davant del CIE de Barcelona. Ja fa 12 anys que l'entitat porta a terme aquesta trobada que reuneix als voluntaris i voluntàries que visiten i acompanyen les persones internades i privades de llibertat al CIE, juntament amb moltes altres persones que volen mostrar la seva solidaritat i la necessitat d'acabar amb la privació de llibertat com a eina de gestió migratòria, entre elles el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons Xabier Gómez, que és el bisbe encarregat del Servei de Migracions a la Conferència Episcopal Tarraconense. Una cinquantena d'entitats es van adherir aquest any a la convocatòria.

Amb l'objectiu clar de teixir vincles humanitzadors i trenar les vides que es trenquen dins aquests centres d'internament, la trobada va posar de relleu la deshumanització que es viu darrere les parets del CIE, concretada amb aïllament, manca de comunicació, solitud, desesperança o violència. Una dansa de moviments entrellaçats va convidar a construir esperança teixint xarxes humanitzadores i a fer desaparèixer, per uns instants, la distància entre dins i fora.

La lectura de testimonis va acostar els assistents a la por i la incertesa que es viu al CIE: “Tinc molta por. Aquí dins no saps què passarà, ni quan sortiràs. Cada dia és com si t’anessin esborrant”. També es van sentir denúncies clares de violència dins del centre i la voluntant per part de les persones internades de voler ser escoltats i reconeguts.

També es van sentir històries de cura i reconstrucció impulsades des de fora. Vam escoltar l'experiència d'en Moussa, que després d’anys al carrer va trobar acollida i orientació a Migra Studium, i d’en Assane, que gràcies a l'acompanyament jurídic i social ha pogut iniciar el camí cap a la regularització. Per finalitzar l'acte, es van llegir els noms de persones mortes a causa de l’internament i l'expulsió.

Presentació de l'Informe CIE 2024 del Servei Jesuïta a Migrants

Dos dies abans, el dijous 2 d'octubre a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona es presentava l’Informe anual 2024 “Arrels rere els murs”, elaborat pel Servei Jesuïta a Migrants (SJM), del qual forma part la Fundació Migra Studium. L’informe ofereix una anàlisi exhaustiva de l'internament, assenyalant la paradoxa que als CIE hi ingressin persones migrants amb un alt arrelament a Espanya, amb projectes familiars i laborals.

La Llei d'Estrangeria estableix que l'internament ha de ser una mesura excepcional i no penitenciària, concebuda per facilitar la repatriació. No obstant això, casos acompanyats per l’SJM i dades oficials qüestionen aquesta “excepcionalitat”. Els CIE són utilitzats de manera permanent i contínua, el seu funcionament no constitueix una excepció i s'observa una manca de mecanismes de control que en garanteixin la transparència i la rendició de comptes. “No podem normalitzar la vulneració de drets fonamentals de les persones migrants” va dir Maria Coll, directora de la Fundació Migra Studium.

Durant la presentació, Iván Lendrino, coordinador de l’equip CIE a Pueblos Unidos i coautor de l’informe, va denunciar l’opacitat i el laberint jurídic al qual s’enfronten les persones internes: “Sense traducció adequada ni recursos reals per comprendre el procés, la tutela judicial esdevé inexistent.”

El 2024 van ser internades a Espanya 1.863 persones, de les quals 85 dones. Gairebé la meitat de les persones internades no van ser repatriades: surten dels CIE després d'una inútil privació de llibertat que ha suposat un enorme cost econòmic, social i, sobretot, humà. L’SJM constata que l'internament en CIE sempre és lesiu per a la persona. Les perspectives després de l'expulsió o devolució, l'aïllament, les barreres comunicatives, els problemes de salut mental arrossegats o agreujats en l'internament impacten greument en la vida de les persones. El 2024 es van aplicar 14 protocols de prevenció de suïcidi i d'altres formes d'autolisi, 166 separacions preventives i 358 queixes, concentrades a Madrid i Barcelona.

Les visites dels equips de l’SJM permeten traçar un perfil de les persones internades: el 59,6% portava entre 1 i 7 anys a Espanya, un 63,08% tenia entre 25 i 46 anys, i es van identificar 40 nacionalitats diferents, amb major presència del Marroc (30,4%) i Colòmbia (16%).

Aliances locals entre entitats socials manifesten l'absència d'una mirada estatal que garanteixi estàndards homogenis en el respecte dels drets fonamentals. S'exposen reptes com l'opacitat en la reobertura del “macro” CIE d'Algesires, la necessitat de protocols de prevenció de violència, canals de denúncia segura, l'accés a serveis de traducció i interpretació, recursos d'atenció en salut mental i accés sense traves d'ONG i famílies.

A aquestes carències s’hi suma un laberint legal que dificulta l’accés a la defensa lletrada i a la tutela judicial, així com l’opacitat en el funcionament dels CIE. Aquests centres constitueixen una baula més en el sistema de control migratori. La bretxa entre polítiques públiques que promouen desplaçaments segurs, acollida i inclusió, i mesures que reforcen el control policial i racial sobre les persones migrants, s'ha aprofundit de manera alarmant. Més encara després de la proliferació de discursos que criminalitzen les persones migrants i de l’aprovació del Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA). Segons Josetxo Ordóñez, advocat i doctor en Dret per la UB i coautor de l’Informe, “Lluny de reduir l’internament, el reforça. És una eina que, a més d’ineficaç, erosiona els drets i la dignitat de les persones migrants.”

L’acte també va incloure el testimoni en primera persona de Saida Francia, voluntària del grup de visites al CIE de la Zona Franca. “És un lloc on et fan sentir invisible, com si no comptessis. El més dur és la desesperança que t’envolta.”