Després de gairebé 30 anys a Esade, en Pep Mària SJ es prepara aquests dies per tancar una etapa i emprendre un canvi que el portarà, a partir del proper mes de setembre, a Roma. Quan és a punt d’arribar als 60 anys, parla amb entusiasme dels nous reptes que afronta i en els que podrà abocar bona part de l’experiència acumulada en el treball en l’àmbit de les universitats jesuïtes.
A Roma combinarà la docència a la Pontifícia Universitat Gregoriana amb la dedicació al Secretariat per l’Educació Superior de la Cúria General dels Jesuïtes, al costat de Joseph Christie SJ, que n’és el màxim responsable, i residirà a la comunitat del Col·legi Internacional St Roberto Bellarmino, al costat de joves jesuïtes que estan en formació. “Poder acompanyar-los serà una tercera missió que em fa molta il·lusió”, explica.
Fa 27 anys que treballes a Esade. Va ser el teu primer destí com a jesuïta?
Sí. Després de dos anys de donar classes al Col·legi Claver de Raimat, el Provincial Jesús Renau ja em va destinar a Esade, l’any 1998. Jo dic que l’Esperit Sant té sentit de l’humor. Quan feia el COU ja m’havien acceptat per entrar a Esade el curs següent, però aquell estiu vaig fer un camp de treball a Melilla, que portaven un religiós i una religiosa missioners d’Àfrica. Hi vaig conèixer la Rosa, una sevillana que havia renunciat a fer Medicina i estudiava Infermeria per estar més a prop dels malalts. Allà vaig decidir que no aniria a una escola de negocis i, en nom dels meus valors i la meva fe, vaig optar per estudiar Econòmiques a la UB. Aquests mateixos valors i conviccions em van acabar portant a la Companyia de Jesús i a treballar durant 27 anys a Esade.
I no ho has viscut com una contradicció?
A Esade aconsegueixo treballar per la causa que havia estat la raó profunda que em va fer no entrar-hi com a estudiant, abans de ser jesuïta: he procurat despertar en els alumnes una vocació professional que pugui contribuir a fer un món millor. Però sí que també m’ha tocat fer ponts per la incomprensió amb la que de vegades es veu la presència de jesuïtes a Esade, a totes dues bandes: des d’alguna gent a ESADE i des d’alguns jesuïtes. Sobre això cal dir que he tingut la sort de tenir al costat durant molt de temps al Josep Miralles SJ, que tenia molt clar el sentit de la missió universitària de la Companyia de Jesús. En Josep donava classes a Esade i vivia al barri de Pubilla Casas, compromès amb la gent senzilla. Els darrers 4 anys he pogut viure i comentar el sentit i valor de la nostra presència amb l’Alberto Núñez, amb qui hem debatut i avançat en com viure-les. D’altra banda, Esade també ha estat per a mi una escola de diàleg interreligiós i amb els no creients.
Explica’ns què hi fa un jesuïta en una escola de negocis
Coses molt diverses. He fet classes al Departament de Ciències Socials, he format part de l’equip d’Identitat i Missió, he participat en la creació del programa Esade SUD, que envia alumnes a fer pràctiques professionals a països del Sud Global (en estades molt més llargues que els dies que vaig ser a Melilla quan estudiava COU)... Puc dir que he estat a la mateixa organització molts anys però he tingut feines diverses. Per exemple, fa uns anys vaig començar a fer un curs sobre religions del món, perquè m’ho va demanar un professor agnòstic. L’Alberto Gimeno tenia molt clar que si els seus alumnes es preparen per ser mànagers a diferents llocs del món, han de conèixer les diverses tradicions religioses per entendre bé la cultura i valors dels països on treballaran.
El fet de ser jesuïta ha marcat una diferència en la manera com se t’ha acostat la gent?
Sí, he batejat fills de companys, he celebrat casaments i funerals... Recordo que va ser especialment dur el moment en què quatre alumnes van morir en un accident i vaig acompanyar les famílies, durant quatre anys: quan s’acostava la data de l’aniversari ens trobàvem, compartien com anava el dol (llarg i dolorós) i preparàvem l’eucaristia de commemoració. Ens ha quedat una amistat molt profunda. Com a jesuïta acabes sent present en moments molt importants de la vida de les persones, siguin creients o no. I cal saber trobar el llenguatge adient per a cada ocasió.
Parla’ns del SUD. Com sorgeix aquest programa?
L’any 2003, quan vaig acabar la tesi doctoral, el director general d'Esade, que era aleshores el Carlos Losada, em va encarregar crear un programa de pràctiques a països del Sud per als nostres alumnes. Vam començar el primer any amb un petit grup de nou alumnes a Bolívia (3) i El Salvador (6). Després d’aquesta primera experiència, vam fer una crida i ja se’ns varen presentar més de 20 candidats. El programa s’ha anat consolidant i va arribar a tenir un centenar de participants anualment abans de la pandèmia. Després el número va baixar, però ara ja s’està recuperant de nou. Els alumnes col·laboren amb organitzacions que treballen per la justícia social i el bé comú a Amèrica Llatina, Àfrica, Europa i Àsia. El límit de participants no el marca un número de places, sinó el talent i l’actitud. Si veiem que la motivació de la solidaritat no és clara, els diem que no. A destacar també que la formació de les actituds dels alumnes és una ocasió per formar-los en la vida interior segons les pràctiques de l’espiritualitat ignasiana. En els termes de la tradició jesuïta: si volen practicar la justícia han de treballar la fe.
Es pot transmetre la identitat i la tradició dels jesuïtes en entorns seculars i interreligiosos?
L’any 2020 vaig anar a fer un any sabàtic a l’Índia justament amb la idea de treballar aquest tema de fons: es poden transmetre els valors jesuïtes quan la gent no comparteix la fe cristiana? A l’Índia hi ha diverses universitats jesuïtes en un entorn majoritàriament de religió hindú o musulmana. Vaig estar a la primera escola de negocis dels jesuïtes a l’Índia, la Xavier Labour Relations Institute (XLRI) que està a Jamshedpur (Estat de Jharkand), en una zona on hi ha molt pocs cristians. I des d’allà vaig visitar diverses universitats de tot aquell gran país. Per desgràcia, degut a la pandèmia, vaig haver d’escurçar l’estada prevista per la pandèmia. En tot cas, resulta que el director de XLRI, amb qui vaig planejar el sabàtic, era aleshores en Joseph Christie SJ, que ara serà el meu referent a Roma, en tant que Secretari per a l’Educació Superior dels jesuïtes.
Aquesta qüestió del diàleg interreligiós és un tema central per la IAJU (International Association of Jesuit Universities). En tornar de l’Índia, vaig liderar el projecte Jesuit Higher Education, Religious Diversity and Secularization (JHERDS), que promou l’espiritualitat, la pedagogia i els valors jesuïtes a les universitats de la Companyia de Jesús arreu del món, partint de la realitat que gran part de l’alumnat i professorat no són cristians però poden compartir la nostra inspiració. En aquest projecte participen una cinquantena de professors d’universitats jesuïtes d’arreu del món que es troben en contextos de diversitat religiosa i secularització.
Què en destacaries?
Jo crec que es posa de manifest que hi ha tres eixos molt importants en la missió universitària i en la missió de la Companyia de Jesús en general: la promoció de la justícia social, el diàleg interreligiós i el diàleg amb els no creients. Son eixos fonamentals, segons la tradició jesuïta tal com l’entenem en els darrers 50 anys.
El proper mes de setembre marxes cap a Roma. Com afrontes aquest canvi?
Els Exercicis Espirituals que vaig fer l’estiu passat em van servir per descobrir i confirmar que era un bon moment per fer un canvi. Tenia clar que volia seguir vinculat al món de les universitats i la docència a la Gregoriana era una possibilitat. Alhora va sortir la proposta de col·laborar amb en Joseph Christie, al Secretariat per l’Educació Superior. Amb en Christie som amics de fa molt de temps (d’abans del temps sabàtic a l’Índia de 2020).
Poc a poc es va anar concretant la idea de marxar a Roma, combinant totes dues tasques i residint a la comunitat de jesuïtes del Collegio Bellarmino, on coincidiré amb un company de la Província, l’Álvaro Zapata, a qui vaig conèixer a la trobada de jesuïtes del passat mes de febrer. Em fa il·lusió estar en una comunitat de formació, podent viure amb companys més joves en aquesta etapa.
Darrerament has publicat un quadern virtual amb Cristianisme i Justícia titulat Comencem per meditar. Què hi proposes?
L’any 2019 vaig fer uns Exercicis de contemplació a Manresa amb en Xavier Melloni SJ. Des d’aleshores al matí faig mitja hora de meditació, centrada en la consciència del cos; en el compassar la respiració amb la recitació d’un Nom de Déu; i en la comunió amb altres meditadors, amb l’Església que prega i amb tota la creació. Té a veure amb fer plena atenció al present com a punt de partida per establir relacions harmòniques i d’amor amb els altres humans, amb la creació i amb Déu. Com diu un vers de Màrius Torres: “L’Eternitat és només un Present que s’eixampla”. Aquest tipus de meditació és una escola de valors com la gratuïtat, la paciència, la innovació, o l’atenció plena. I una forma d’entrar en comunió amb el Déu de Jesús. De fet, arrela en una antiga tradició de l’Església que estan avivant gent com en Xavier Melloni, en Pablo d’Ors o la World Community for Christian Meditation. I ens posa en comunió amb creients de diverses religions.
