La sociòloga Mar Griera va ser l’encarregada aquest dilluns 13 d’octubre de pronunciar la lliçó inaugural de curs al centre d’estudis Cristianisme i Justícia. Amb la sala d’actes plena a vessar, la catedràtica de la UAB i directora del grup de recerca ISOR va fer una acurada mirada sociològica sobre la recerca de sentit i els elements que intervenen, en el nostre context, en les formes com s’articula la creença.
L’acte el va obrir el director de Cristianisme i Justícia, el jesuïta José Ignacio García, que va recordar que “buscar Déu enmig de la història és precisament la raó de ser del nostre centre”. I és que davant del genocidi a Gaza i tantes altres qüestions que ens preocupen, va dir, “ens toca parlar de Déu, perquè el risc no és només creure en un Déu fals, sinó també creure falsament en Déu”.
El coordinador acadèmic del centre, Pau Cuadern, va presentar la ponent, que va agrair la invitació, tot posant de relleu el paper de Cristianisme i Justícia com a nucli de pensament i espai privilegiat per a la reflexió sobre el fet religiós.
Situant la seva ponència en la sociologia i, per tant, en l’estudi empíric, Mar Griera començava la seva intervenció recordant que se’ns va declarar que el nostre món anava directe a la secularització i a la desaparició de la religió. Però la secularització només s’ha fet evident en regions concretes del món occidental. És una excepcionalitat, deia, i en canvi, “el món contemporani continua sent tant o més religiós que temps enrere”. Ara bé, en contraposició amb un món en què la religió venia donada, ara ens veiem obligats a escollir si creiem o no creiem.
Tot i la secularització, un 46% de la població de Catalunya s’identifica com a catòlica. A partir d’aquí, les dades sociològiques presenten un panorama complex, ple de matisos i fins i tot de paradoxes, que obliguen a anar més enllà d’un relat lineal o binari. En un context marcat per la ruptura de la transmissió generacional, la desritualització de la societat, la crisi reputacional de l’Església o les noves aproximacions al sagrat, veiem com l’escala de grisos de la creença i la no creença s’amplia considerablement.
Tot plegat dibuixa un escenari marcat per un desdoblament: se separa la religió com a identitat cultural i la religió com a experiència de transcendència, de tal manera que, a diferència de fa unes dècades, la recerca de transcendència i d’identitat ja no van sempre juntes. Hi ha persones que busquen l’espiritualitat fora de la institució, mentre que hi ha creients identitaris, que es declaren religiosos sense una recerca d’espiritualitat.
La ponent ha identificat alguns dels factors que intervenen en aquest canvi en la manera de creure. Per una banda, la globalització cultural i la democratització a l’accés als béns espirituals, que com a contrapartida provoca la descontextualització i banalització de les propostes espirituals; o l’acceleració, que ha desarticulat el temps religiós i ha contribuït a generar vincles efímers i discontinus. Un dels elements que hi ha incidit, també, és el capitalisme, que ha entrat a regular les nostres emocions i ha promogut l’obligació de reproduir utopies emocionals, alhora que ha modelat la manera com entenem i expressem allò que sentim, amb un exercici permanent del jo i del cos com a validació de qualsevol experiència. En definitiva, el desig de sentit s’ha privatitzat, s’ha mercantilitzat, i s’ha corporalitzat.
Per a Griera, en aquest desig de sentit topem amb una saturació de proveïdors, una oferta que passa pel mercat sense que disposem de cap jerarquia de validesa. Davant d’això, oferia dues pistes per a pensar aquesta cerca avui. Per una banda, citant al filòsof Hartmut Rosa, apuntava al concepte de ressonància -oposat a l’alienació-, que ens parla de deixar-nos interpel·lar pel món. En segon lloc, mencionava la importància de repensar una nostàlgia que sigui reflexiva, crítica i creativa, tal com proposa Svetlana Boym.
La ponent ha acabat expressant interrogants i reptes que queden oberts després de la reflexió compartida. Assenyalava el repte d’evitar la banalització i de construir espais d’interioritat espiritual en un món tan saturat i fragmentat, i sobretot, es preguntava com connectar aquesta inquietud de recerca amb un relat col·lectiu, públic i polític que no sigui només autorreferencial i narcisista, sinó que sigui emancipador i obri un horitzó de justícia social.
La ponència de Mar Griera ha estat el punt de partida del curs que Cristianisme i Justícia ofereix durant els mesos d’octubre i novembre, amb el títol Què vol dir creure avui? i amb experts com Pedro Castelao, Estrella Moreno, Pau Matheu o Dani Izuzquiza, que abordaran la qüestió des de l’antropologia, la pastoral, el testimoni personal o l’acció social. Es tancarà amb una taula rodona amb diverses experiències.
