La sala d’actes del centre d’estudis Cristianisme i Justícia es va quedar petita per acollir un merescut reconeixement i homenatge al jesuïta Josep M. Rambla, coincidint amb la presentació dels seus darrers llibres. Un acte que ha tingut com a centre l’agraïment al mestratge del P. Rambla i allò al què ha dedicat bona part de la seva trajectòria com a jesuïta: l’impacte dels Exercicis Espirituals i l’espiritualitat ignasiana en la vida de les persones.
I si s’ha reconegut aquest mestratge ha estat no només pel seu treball d’estudi i anàlisi de l’espiritualitat ignasiana, sino fonamentalment per com n’ha fet experiència en la seva vida, especialment a través del seu compromís social a Cornellà de Llobregat, on ha estat vivint durant més de 45 anys, al costat de veïns i veïnes, acompanyant comunitats i entitats.
"Mestratge vol dir ser persona d’experiència, haver reflexionat sobre aquesta experiència i tenir la capacitat de transmetre-la"
Els també jesuïtes Xavier Melloni i José García de Castro van ser els encarregats de presentar els dos darrers llibres de Rambla: Una manera d’estar en el món, que acaba de ser publicat en català per Cristianisme i Justícia; i Moverse por el amor, volum de la col·lecció Manresa publicat pel Grupo de Comunicación Loyola.
“Tenim un mestre en el Josep. I mestratge vol dir ser persona d’experiència, haver reflexionat sobre aquesta experiència i tenir la capacitat de transmetre-la”, deia en Xavier Melloni, que ha recordat l’aportació que ha fet Rambla a l’estudi dels Exercicis Espirituals i sent-ne pedagog, a través de la docència i la transmissió, així com donant ell mateix Exercicis i acompanyant a tantes persones.
Per la seva banda, José García de Castro, director de la col·lecció Manresa, ha presentat el llibre Moverse por el amor, desgranant el sentit del seu títol, i ha agraït a l’autor “el testimoni de la teva vida entregada en tot” i aquest llibre “que ens fa creïble i veraç que no només és possible sinó molt probable que ens moguem per l’amor”.
A la segona part de l’acte, tres testimonis han compartit tres experiències. Bruno Parellada ha explicat com va fer Exercicis Espirituals, acompanyat per Josep M. Rambla SJ i a suggeriment seu, no els va fer en una casa d’espiritualitat, si no instal·lant-se tot sol a Cornellà, en un petit pis, evitant distraccions, però buscant un silenci que permet estar atent i viure amb atenció.
Pilar París ha posat en valor la tasca de l’acompanyant en els Exercicis, oferint la seva pròpia experiència i destacant que aquest servei no és exclusiu de religiosos i sacerdots. I Marta Millà finalment ha explicat com es concreta en el seu cas l’espiritualitat ignasiana en la vida quotidiana: “reconèixer en la vida senzilla de cada dia aquest Ignasi mogut per l’amor ha estat fonamental en la meva vida”, ha dit.
"L’amistat, és el que m’ha portat a escriure"
Josep M. Rambla ha pres la paraula al final de l’acte. Després de rebre tant d’agraïment pel seu mestratge, ha volgut ell també, agrair a la seva família, als companys jesuïtes i a les diverses persones amb qui ha col·laborat, el suport, l’afecte i la confiança. “Jo he repetit moltes vegades que no sóc un escriptor i, amb tot, he escrit força, crec que l’arrel de tot això és l’amistat, és el que m’ha portat a escriure”.
“Aquest imatge de l'Ignasi simple, sense atributs, és el que m’ha ajudat a atansar-me a la realitat de totes les cristianes i cristians que intenten viure amb fidelitat”.
Però sobretot ha volgut dedicar unes paraules a les persones de Cornellà, amb qui ha conviscut i a qui ha acompanyat al llarg de 45 anys a través d’esplais, comunitats cristianes o entitats socials. “La relació amb la gent de Cornellà m’ha ajudat a comprendre molt més la humanitat de Jesús, i aquest contacte ha mantingut sempre viva l’opció amb els pobres”.
Sobre sant Ignasi, ha reconegut que el fil conductor de gran part dels seus escrits ha estat la voluntat de desvestir el sant, treure-li la casulla i la sotana, i ajudar a descobrir que a sota hi ha hagut sempre el sac del pelegrí, un home desvalgut, enamorat de Jesús pobre i humil. “Aquest Ignasi simple, sense atributs, és l’Ignasi que dóna origen a la seva pedagogia espiritual, i és el que m’ha ajudat a atansar-me a la realitat de totes les cristianes i cristians que intenten viure amb fidelitat”.
