Joves i espiritualitat

12 joves són els protagonistes del quadern número 100 de la col·lecció Ajudar d’EIDES i que porta per títol Joves i Espiritualitat.

Està coordinat per Glòria Andrés i recull les sis converses que van mantenir dotze joves i en les que parlen, en un clima de confiança i des de l’experiència personal, dels seus itineraris de fe, de l’espiritualitat, i de com la viuen en la quotidianitat i el seu entorn proper.

No és en absolut una radiografia sobre els joves i l’Església si no senzillament la veu de joves que parlen en primera persona. Tenen en comú que coneixen l’espiritualitat ignasiana o hi estan vinculats, però no tots són cristians ni creients.

A les converses expressen com l’espiritualitat té a veure amb trobar sentit a tot d’allò que fem i vivim, i amb la possibilitat de prendre decisions des de la profunditat. Es qüestionen si es pot viure una espiritualitat sense ser creient, i reflexionen sobre la connexió entre l’espiritualitat i la fraternitat.

“L'espiritualitat la pots viure amb Déu o sense Déu, perquè no és exclusiva de la religió. Tinc amics espirituals, però d’una espiritualitat sense Déu”

“Jo des de fa temps em considero agnòstic (...) Una espiritualitat basada en la religió em costa. I en canvi, sí que busco una certa profunditat en la meva vida”

També apareixen les dificultats que s’han anat trobat, i que identifiquen amb l’individualisme o la manca d’espais i temps per a un mateix i per a cultivar la interioritat. Reivindiquen la necessitat d’obrir-se als altres i al món, de prendre consciència dels propis límits, i parlen de la relació de l’espiritualitat amb l’activisme i la implicació social, o amb les experiències de sofriment i de dol viscudes.

“En el camí espiritual, hem de sortir de l’autocentrament i limitar l’ego al màxim”

“En algun moment se’m va colar el parany messiànic de voler salvar el món. Gràcies als Exercicis m’he pogut adonar d’aquest parany i anar veient a poc a poc on és que jo puc donar més, i prendre consciència dels meus límits”

“La fe em crida a lluitar contra les injustícies, crec que és el que primer que em va tocar i el que continua animant la meva vocació”

Lluny de veure-la com a problema, celebren la diversitat de l’Església, les diferents maneres de viure i expressar la fe, i també de la necessitat d’acostar-se a Jesús no només d’una manera intel·lectual sinó des del cor i des dels sentits. Valoren la importància de la comunitat i la vivència comunitària de la fe, i ens expliquen què representa viure la fe en un país on la tradició religiosa majoritària és una altra, o en un context secularitzat que qüestiona constantment el fet religiós.

“(la comunitat) em va possibilitar un espai per sentir-me escoltada, de créixer amb uns altres, de contrastar les decisions de la meva vida”

“A vegades sembla que per ser cristià o cristiana t’hagis de justificar (...) llavors t’estimes més amagar-ho. (...) I penso, si ara mateix la fe és un dels pilars de la meva vida, perquè ho he de portar tan íntimament?”

Alguns dels testimonis ens parlen de la vivència de l’espiritualitat compartida amb una parella que professa una altra religió. O del procés d’allunyar-se de l’Església i de tot el que hi està vinculat i posteriorment, viure experiències que porten a connectar amb la fe, a través d’un procés que porta a passar d’una fe viscuda per l’educació rebuda a una fe triada, de forma autònoma.