L’IQS i l’Institut Borja de Bioètica (IBB) ofereixen un postgrau en Ètica Mediambiental, amb l’objectiu d’ajudar a abordar els desafiaments mediambientals del segle XXI des de la reflexió i el diàleg, i proporcionant respostes a les problemàtiques ètiques associades a la gestió mediambiental.
Forma part del professorat d’aquest postgrau el jesuïta Joan Carrera, llicenciat en Medicina i doctor en Teologia. És professor de Moral Fonamental a la Facultat de Teologia de Catalunya i professor del departament de Ciències Socials d’ESADE. També es membre de Cristianisme i Justícia i col·laborador de l’Institut Borja de Bioètica (URL). Amb ell repassem alguns dels aspectes que tenen a veure amb l’ètica en les qüestions mediambientals.
Joan Carrera afirma que els reptes socials i mediambientals que hauran d’enfrontar les nostres societats al llarg dels propers anys ens obliguen a enfrontar un canvi de model de societat, que inclou aspectes culturals, sociopolítics i econòmics.
“L’estudi de l’anomenada ètica ecològica insisteix en l’anàlisi dels valors que ajudarien a crear una cultura ecològica proposant ajudarien a crear una cultura ecològica proposant valors diferents als hegemònics del nostre sistema socioeconòmic actual. Sense negar que la ciència i la tecnologia poden aportar solucions a la problemàtica ecològica, la pregunta de fons seria si s’ha de canviar d’arrel el nostre sistema productiu basat en l’hiperconsum i el creixement econòmic sense límits com a mantra essencial”, sosté Carrera.
La justícia global no requereix una certa ètica global de mínims?
“Es tractaria de proposar nous valors (o potser rescatar valors de societats tradicionals) compatibles amb la sostenibilitat ecològica i que siguin inclusius (no només per a la part rica de la humanitat). Fins i tot caldria plantejar de nou la pregunta sobre en què consisteix la felicitat humana? Apostem per una justícia global, que inclogui tota la humanitat? I aquesta justícia global no requereix una certa ètica global de mínims, atenent la pluralitat del nostre planeta?”
En aquesta línia, l’enclíclica Laudato SI formula el concepte d’ecologia integral, i intenta presentar la problemàtica ecològica en la seva complexitat. Per al professor Carrer, “la seva novetat seria accentuar la relació estreta entre la qüestió social i la qüestió ecològica, integrant també la diversitat cultural”, la qual cosa suposa, utilitzant les paraules de la mateixa encíclica, integrar la justícia en les discussions sobre el medi ambient, per escoltar tant el clam de la terra com el clam dels pobres.
Poden contribuir les religions a aquest canvi de mentalitat? Carrera assegura que sí, encara que reconeix que queda molt camí per recórrer i moltes resistències per vèncer.
no podem limitar-nos a pintar de verd, amb solucions superficials, si no que hem d’afrontar les causes
És significatiu que dues institucions universitàries com IQS i l’Institut Borja de Bioètica presentin conjuntament aquest nou post grau, que respon a una de les preferències apostòliques universals de la Companyia de Jesús, la cura de la Casa Comuna. “En ser dissenyat per dos institucions diferents, una més centrada en els aspectes ètics, sense oblidar les qüestions pràctiques (Institut Borja de Bioètica) i una altra més del món de la ciència aplicada i de la gestió, sense oblidar les qüestions ètiques (IQS), permet un abordatge més complex i interdisciplinari de la problemàtica ecològica”, apunta Carrera. Amb això “donem resposta a la crítica de molts moviments ecologistes i que la pròpia encíclica recull: no podem limitar-nos a pintar de verd, amb solucions superficials, si no que hem d’afrontar les causes i col·locar les necessàries solucions tecnològiques en un marc més ampli”.
I trobareu més informació sobre el postgrau aquí.
