Quan us dura un llapis? Heu pensat que quan més escriu més es gasta?

L'escola Jesuïtes Sarrià-Sant Ignasi acull una exposició dedicada al P. Francesc d’Assís Padrosa i Pañella sj

"Quan us dura un llapis? Heu pensat que quan més escriu més es gasta? Un llapis nou té molta vida per davant, un llapis vell ha deixat molta vida enrere." Aquest dimarts 29 de setembre s'ha inaugurat a l'escola Jesuïtes Sarrià-Sant Ignasi una exposició dedicada al jesuïta Francesc Padrosa, coincidint amb el segon aniversari de la seva mort. Una de les aficions del P. Francesc Padrosa sj era col·leccionar llapis de tots els racons del món. Amb els anys va anant fent créixer una col·lecció molt curiosa, interessant, atractiva i de grans dimensions, més de 3.000 llapis provinents de molts països diferents.

Com a mostra d’agraïment i de reconeixement a un jesuïta que, en diverses escoles, havia dedicat tota la seva vida a acompanyar els joves a fer-se persones, Jesuïtes Sarrià-Sant Ignasi ha volgut exposar la seva col·lecció per tal que en puguin gaudir alumnes, famílies i educadors. L'escola ha acollit així l'oferiment de la comunitat de jesuïtes de Sarrià, de cercar un espai estable per a la col·lecció. "Tot plegat tenia un profund sentit", explica el director de l'escola, Antoni Parellada, "quin lloc millor per a una col·lecció de llapis que els passadissos d'una escola?"

A l'acte d'inauguració de l'exposició, família, companys i amics del P. Padrosa van recordar el seu recorregut vital, des de les seves vocacions musical, científica, educativa i religiosa. Francesc d’Assís Padrosa i Pañella sj (1940-2013), des del seu ingrés a la Companyia de Jesús el 1957, sempre va fer seva la missió d’estar acompanyant i donant-se als altres amb una discreció que el caracteritzava. Biòleg de convicció, amant apassionat de la natura que, al davant d’un esperit d’observació minuciosa i detallada de tot el que l’envoltava, l’obligava  a analitzar i estimar tot el seu voltant amb ulls de científic fou un jesuïta exemplar, encarnant en el seu ésser l’esperit ignasià d’en tot servir i estimar, acompanyant molts processos de persones que se li apropaven i ell acollia. Rigorós  en la feina i en el tracte buscant sempre provocar el creixement personal dels altres per tal d’impulsar el seu camí al Magis.

Mestre de persones, educador des dels seus inicis, servint sempre dins de la Companyia en les escoles, passant per tot tipus d’institucions educatives; des de professor i ajudant fins a responsabilitats directives, sense deixar de ser proper a tothom. Tota una vida escrita en el món de l’educació.