En una escala de situacions de vulnerabilitat, les dones migrants ocuparien segurament el lloc més elevat. Cristianisme i Justícia publica “Atrapades als llimbs: dones, migracions i violència sexual”, una descripció de la violència sexual que pateixen les dones en el seu camí migratori, deixant clar, però, que el fenomen s’emmarca en el problema més general dels rols i les desigualtats de gènere, i de les relacions de poder que se’n deriven.

Les persones migrants es troben en una situació de vulnerabilitat molt superior a la de qualsevol altre, però en el cas de les dones, és encara molt més gran. En el darrer quadern publicat per Cristianisme i Justícia, Sonia Herrera fa una anàlisi dels processos migratoris des de la perspectiva de gènere, abordant la realitat de les dones migrants i la violència que pateixen. “Per la seva condició de dona”, afirma Herrera, “les migrants assumeixen més riscos, sobretot el de ser víctimes d’agressions sexuals o ser explotades sexualment”. Els atacs i abusos que pateixen es dirigeixen habitualment contra la seva sexualitat, agredint la seva integritat física, psíquica i emocional, i causant importants seqüeles sobre la seva salut sexual i reproductiva. La situació és especialment precària quan aquestes dones són traficades per xarxes de tracta i es converteixen en subjectes de violència sexual i maltractament per part dels mateixos homes que les transporten.

És una realitat comú a tot el món, per bé que hi ha alguns punts on la violència és especialment greu, com la frontera entre els Estats Units i Mèxic, la de Somàlia amb Kenya o la d’Haití amb República Dominicana. En aquests casos les dones arriben a assumir com un destí ineludible que patiran agressions sexuals o seran violades en la seva migració, caient en un estat de “desesperança apresa”, que les porta fins i tot a injectar-se potents anticonceptius abans d’iniciar el viatge.

La resposta de les autoritats que haurien de garantir la seva seguretat és, moltes vegades, d’indiferència, discriminació i inoperància. “En la pràctica”, denuncia el quadern, “els sistemes jurídics de molts dels països on es cometen les agressions no ofereixen garanties a les dones sobre la defensa dels seus drets ni preserva la seva llibertat de moviment i integritat física i psicològica”. Per l’autora, la cultura dominant patriarcal i masclista segueix legitimant la subordinació de la dona i perpetuant la violència. Aquesta realitat “molts cops és amagada o tractada de forma residual en els mitjans de comunicació tradicionals”, assegura. Fer-la visible i exigir mesures que garanteixin la seguretat de les dones són algunes de les formes de combatre aquest drama.

L'autora

Sonia Herrera és especialista en educomunicació, periodisme i conflictes armats, cinema i estudis feministes, investiga sobre la representació audiovisual del feminicidi a Ciudad Juárez i és membre de diverses organitzacions i associacions vinculades a la cultura de pau i a la defensa dels drets de les dones. És editora del blog de Cristianisme i Justícia. Podeu seguir-la al seu blog personal http://lalentevioleta.wordpress.com/

Més informació:

• “Atrapades als llimbs. Dones, migracions i violencia sexual” (descarregar català)
• “Atrapadas en el limbo. Mujeres, migraciones y violencia sexual” (descargar español)
• Imatge de Portada (català) - Imagen de Portada (español)
• Vídeo: Sonia Herrera presenta el quadern

Cristianisme i Justícia fa una crida al compromís en la seva reflexió de final d’any: “A nosaltres ens toca escollir”

Com és habitual, el centre d’estudis Cristianisme i Justícia tanca l’any amb la publicació d’una reflexió que recull les inquietuds i les fites més rellevants del 2013 i amb la celebració d’una vetlla de pregària per cap d’any dedicada als drets de les persones migrades el dia 31 de desembre a les 23:00h a l’església dels Jesuïtes del carrer Casp de Barcelona. 

Les víctimes en la seva diversitat d’històries i de presències és el lloc des del qual Cristianisme i Justícia fa balanç de l’any que deixem enrere. La reflexió d’aquest any assenyala quatre punts a destacar: l’augment de la desigualtat social, la necessitat de regeneració econòmica i política, la incertesa a l’entorn del projecte europeu i l’esperança desvetllada a l’Església per l’arribada del Papa Francesc. Tot i la preocupació per la situació que ens envolta, el centre no vol presentar una reflexió negativa ni apocalíptica i crida a mantenir l’esperança en temps difícils. Alhora interpel·la als lectors i els convida a passar del pessimisme a la responsabilitat.

Més pobres però, sobretot, més desiguals

El text denuncia que l’augment de la pobresa i la vulnerabilitat de moltes famílies, i la política de retallades dibuixen un  escenari en el que “correm el perill d’acabar normalitzant el paisatge de misèria i pobresa quotidianes que ens rodeja”. Un paisatge que podria ser més greu, segons aquesta reflexió, si no fos per l’existència d’un teixit familiar i de iniciatives i moviments que eviten que moltes persones acabin caient en l’exclusió.

Sense regeneració econòmica no hi haurà regeneració política

Els esdeveniments d’aquest últim any confirmen que la recuperació dels valors en la pràctica pública vindrà només si hi ha també una regeneració econòmica. “Allà on el valor suprem és el diner, no hi podrà haver mai transparència”, assegura el text. Aquesta regeneració passa, entre d’altres canvis, per una economia més productiva i menys especulativa, una fiscalitat més justa, la lluita conra el frau fiscal, la limitació de les desigualtats salarials o una nova moral bancària.

Més Europa, però no aquesta Europa

“L’Europa freda, economicista i tecnocràtica ha seguit erosionant el projecte europeu més polític i social”, diu la reflexió de Cristianisme i Justícia, que alerta de les tendències que s’estan reforçant a Europa arran de la crisi: el discurs de l’austeritat enfront de la solidaritat, l’auge dels moviments euroescèptics que invoquen un desmembrament del projecte europeu com a sortida a la crisi i la falta de contundència en la defensa dels drets fonamentals, com n’és exemple la falta d’una resposta davant la mort de milers d’immigrants a les costes europees o la col·locació d’elements punxants a les tanques frontereres.

Aires del Sud en l’Església

L’elecció del Papa Francesc i els seus primers gestos són acollits amb esperança. Es valora especialment la seva aposta per una Església pròxima a les persones i al seu sofriment, així com la voluntat de governar en diàleg, tot esperant que imprimirà un verdader canvi en l’estructura de l’Església. 

“Acollir el desvalgut amb tanques tallants?” Cap d’any pels drets de les persones migrades

El proper dimarts 31 de desembre a les 23:00h, Cristianisme i Justícia conjuntament amb la Fundació Migra Studium celebraran a l’església dels Jesuïtes del carrer Casp de Barcelona una vetlla de pregària de cap d’any dedicada als drets de les persones migrades i amb la denúncia de la col·locació de filats tallants a les tanques frontereres.

Enllaç al text íntegre de la reflexió:

• “A nosaltres ens toca escollir” (català) – “A nostros nos toca elegir” (castellà)

A twitter: #2013aexamen

Article publicat al setmanari Catalunya Cristiana el 15 de desembre de 2013 sobre la presentació del llibre "Una teologia agenollada i indignada"

El món que hem conegut aquestes darreres dècades sembla que s’estigui ensorrant a marxes forçades, al mateix temps que emergeixen noves formes d’organització i participació des de la societat civil. El paper dels moviments socials pot ser fonamental en l’articulació d’una ciutadania organitzada que lideri un canvi “des de baix” i generi una transformació social necessària per superar el moment actual. És per això que Cristianisme i Justícia ha vist necessari dedicar el seu darrer quadern a l’anàlisi de les característiques dels moviments socials i de les propostes de transformació que estan plantejant. Sota el títol “Canvi d’època, canvi de rumb?”, Òscar Mateos i Jesús Sanz comencen situant-nos en el context actual i les seves possibles causes, per passar després a la descripció de l’origen i les característiques dels nous moviments socials. Finalment, els autors analitzen algunes de les principals propostes que són avui objecte de discussió i de debat en aquests moviments.

Precarització, fractura social i crisi institucional

El moment actual està marcat pel domini d’un capitalisme financer i especulatiu, la precarització del mercat laboral, les retallades en despesa social, un fort creixement de la desigualtat i una creixent desafecció política i institucional. L’escenari actual és, segons els autors, el resultat de l’esquerda de dos contractes socials: l’econòmic i el consens de la transició, que han regulat la nostra vida en les últimes dècades, així com per un desplaçament del poder de la política a les finances. Davant aquesta situació, l’emergència dels moviments socials, que té el seu moment clau de visibilitat en el 15M, esdevé una forma d’expressió ciutadana d’insatisfacció i al mateix temps de voluntat d’empoderament social. El seu valor principal, segons els autors, és el de retornar a la societat el debat: la necessitat d’entendre què passa, de posicionar-se i de cercar alternatives.

La ruptura d’un monopoli

Els moviments socials s’han erigit en un actor clau, caracteritzat pel seu funcionament en xarxa i per la seva demanda de més democràcia i justícia social. Per als autors, “internet i les xarxes socials han estat les eines clau en les mobilitzacions, però no, com a vegades es confon, la seva causa”. “La seva centralitat” –diuen els autors- “està en la ruptura, segurament irreversible, d’un doble monopoli: el de la forma de fer política, a través dels partits polítics i de les institucions, i el de la forma de comunicar, a través dels mitjans de comunicació de masses”.

“Sí, es pot!”: Aportacions i propostes dels moviments socials

Però, més enllà de les demandes, els moviments socials tenen propostes a fer? Amb lema “Sí, es pot” els moviments socials insisteixen en l’existència d’alternatives a les polítiques imperants i proposen accions concretes per a la superació del model econòmic i productiu actual. Les seves propostes són, per als autors, l’horitzó a seguir per a fer possible un canvi de rumb.

El quadern presenta algunes d’aquestes propostes i línies de treball:

• Davant la crisi de la representativitat, passar d’una democràcia de baixa intensitat a una democràcia d’alta intensitat, amb més participació en la gestió dels assumptes comuns i una altra manera d’entendre la política. Això passa, segons el quadern, per la creació de formes d’innovació política que estenguin la participació ciutadana a tots els nivells.
• Determinar responsabilitats sobre el deute per tal de debatre sobre la legitimitat d’aquest deute i quines han de ser les condicions del seu pagament.
• Un model fiscal més just i progressiu, la lluita contra el frau fiscal i l’especulació financera.
• L’aposta pels béns comuns i la sobirania alimentària.
• Repensar el món del treball: revisió de les relacions salarials per frenar l’esquerda salarial, mesures de repartiment de l’ocupació, apostar pel cooperativisme i l’economia social, establir una renda bàsica de ciutadania, el reconeixement dels treballs no remunerats com el treball de cura,...
• Fer front a la crisi ecològica, orientant l’economia cap a un model productiu que tingui en compte els límits ecològics del planeta i apostant per visions com la del decreixement.

Els autors conclouen que no és possible una proposta de canvi si no es tenen en compte els límits ecològics, i més i millor democràcia per fer front a la crisi de representativitat en la que ens trobem. Aquest text també posa de relleu la importància fonamental dels processos socials que sorgeixen “des de baix” com a motor de canvi social. En definitiva, el quadern aporta claus per a la reflexió i la transformació en un moment de profunds canvis socials.

El proper 27 de novembre el teòleg Javier Vitoria presentarà a Barcelona el seu llibre "Una teologia agenollada i indignada". Antoni Comín i José I. González Faus acompanyaran l'autor en la presentació d'aquest llibre que recull els principis bàsics de la teologia de Cristianisme i Justícia. Més informació a la nota de premsa adjunta. 

Llistat d'actes previstos al centre d'estudis Cristianisme i Justícia durant els mesos de novembre i desembre

El teòleg Javier Vitoria presenta a Córdoba i Sevilla aquest llibre que recull els principis bàsics de la teologia de Cristianisme i Justícia. Més informació al document adjunt.

El proper dilluns 14 d’octubre tindrà lloc la inauguració de curs a Cristianisme i Justícia, amb la participació del teòleg José Antonio Pagola que pronunciarà la conferència “Cinc paraules de Jesús per a una societat ferida, indignada i en lluita”

Moltes són les persones ferides i tocades durant aquests cinc anys de crisis. I molts són els col·lectius que han transformat la seva indignació en accions i lluites concretes, esquerdant un mur per on albirar un futur ple d’esperança. Quines serien les paraules de Jesús per a tots ells avui? Qui l’escoltaria? Cristianisme i Justícia ha demanat al teòleg José Antonio Pagola una ponència d’obertura en la que ens respongui a aquestes preguntes.

José Antonio Pagola, sacerdot guipuscoà nascut el 1937, va cursar estudis de Teologia i de Ciències Bíbliques a la Pontificia Universitat Gregoriana de Roma, a l’Institut Bíblic de Roma i a l’Escola Bíblica de Jerusalem. Va ser vicari general del bisbe de Sant Sebastià José Maria Setién. Ha estat professor de Cristologia a la Facultat de Teologia del Nord d’Espanya, a Vitòria i director de l’Institut de Teologia i Pastoral de Sant Sebastià. Especialista en l’estudi i l’aproximació històrica a la figura de Jesús de Natzaret, ha publicat diverses obres amb aquesta temàtica. Entre elles, “Jesús. Aproximación histórica” (2007), “Jesús ante la mujer” (2006) o “¿Qué sabemos del Jesús histórico?” (1983). Darrerament ha publicat “Jesús i el diner” (2013).

Davant un món que s’esquerda: reformes profundes o receptes antigues?

Cristianisme i Justícia, centre d’estudis promogut pels Jesuïtes de Catalunya, fa 30 anys que s’ocupa de l’anàlisi dels problemes socials i l’estudi d’una teologia compromesa amb la justícia, sempre des de la realitat de les persones i col·lectius més vulnerables. En aquest acte es presentaran les línies de treball per al curs 2013-14. El centre continuarà treballant a través dels seus seminaris i grups interns en la reflexió sobre la situació social, les migracions, el diàleg interreligiós i l’ètica o la sostenibilitat.

Conscients de les múltiples esquerdes obertes a la nostra societat, Cristianisme i Justícia es pregunta si cal apostar per crear alguna cosa radicalment nova o limitar-nos a reformar el sistema actual. Aquest és l’eix del nou curs “Reformes profundes o receptes antigues”, que comptarà amb la participació d’especialistes en diversos àmbits. D’altra banda, i en aquesta mateixa línia, es consolida l’oferta dels cursos d’anàlisi de la realitat social i d’iniciació teològica, que ofereixen, respectivament, eines per a entendre i interpretar de forma crítica el què passa al nostre voltant, i una síntesi dels fonaments de la fe cristiana.

En l’àmbit de la teologia la novetat principal serà la presentació, durant el primer trimestre, del llibre “Una teologia agenollada i indignada”, en el qual el sacerdot i teòleg Javier Vitoria, membre de l’àrea teològica del centre, ofereix de manera ordenada els principis bàsics de la teologia de Cristianisme i Justícia, que s’ha anat desenvolupant al llarg dels 30 anys d’existència del centre.

Les qüestions més candents de l’actualitat, vistes des del punt de vista dels drets humans, tindran el seu espai al cicle Els Dilluns dels Drets Humans, organitzat conjuntament amb Justícia i Pau, i en el que s’abordaran qüestions com la problemàtica de l’atur, el desordre financer i la banca ètica, el dret a l’habitatge digne, l’assistència sanitària o la situació de la Unió Europea, entre d’altres.

El passat divendres 27 de setembre, el jesuïta Jaume Flaquer, cap de l'àrea teològica de Cristianisme i Justícia, va ser entrevistat al programa "El cafè de la República", que presenta i dirigeix el periodista Joan Barril a Catalunya Ràdio. Flaquer, que treballa en el camp del diàleg interreligiós i és expert en Islam, va conversar amb Barril sobre diverses qüestions, especialment la situació als països àrabs, la religió musulmana, les relacions i el diàleg entre religions i també les expectatives generades a l'Església Catòlica arran de l'elecció del Papa Francesc.

Podeu escoltar l'entrevista aquí.

Entrevista a Oriol Tuñí, sobre Óscar Romero. Publicat al suplement Presència el 26 de maig de 2013.

Cristianisme i Justícia convoca, per al dilluns 13 de maig, una taula rodona per debatre sobre les possibilitats de reformar el sistema actual o apostar per un procés rupturista. Més informació a la nota de premsa adjunta. 

Article sobre la presentació de l'informe "Atrapados tras las rejas", sobre la situació als Centres d'Internament d'Estrangers, i entrevista a Quim Pons, jesuïta i coordinador del grup de voluntaris que visita el CIE Zona Franca de Barcelona. Publicat al setmanari Catalunya Cristiana el 5 de maig de 2013.