Postpandèmia: una oportunitat per a la fraternitat

Les mascaretes ens ajuden a frenar la transmissió del virus. El seu ús és un gest de responsabilitat i solidaritat.
El centre d'estudis Cristianisme i JustĂcia ha publicat la seva declaraciĂł de cap d’any. MĂ©s que oferir una reflexiĂł sobre què ha passat aquest any, aquesta vegada el centre ha volgut resignificar els lemes que ens han acompanyat al llarg dels darrers 10 mesos. Lemes repetits abastament com el tot anirĂ bĂ©, el joemquedoacasa o la nova normalitat, entre d’altres, que cal revisar amb serenor i esperit crĂtic per arribar a ser conscients d’allò que realment volem dir.
Sobre la nova normalitat, per exemple, el centre afirma que “hauria de ser una aposta per un model radicalment sostenible socialment i ecològica”, perquè no podem aspirar a tornar a la situaciĂł anterior a la pandèmia. Si no hi ha un replantejament de fons, diu el text, estem consagrant un cop mĂ©s una situaciĂł insostenible i inhumana.Â
TambĂ© assenyala que el cuidem-nos que tant ens hem repetit els uns als altres darrerament, ha de ser “mĂ©s gran i mĂ©s inclusiu” i “abraçar especialment les persones que no tenen ningĂş que les cuidi”. Ha d’esdevenir un imperatiu polĂtic que ens obliga a qĂĽestionar a què dediquem el temps, quin Ăşs fem dels diners i de la propietat privada i quines opcions polĂtiques defensem, perquè ha de passar a ser una forma d’entendre la vida.Â
Al llarg de tota la declaraciĂł s’adverteix del risc d’interioritzar o acceptar acrĂticament un llenguatge que porti a normalitzar una situaciĂł de retallada de drets. El hashtag joemquedoacasa ha estat una apel·laciĂł a la responsabilitat individual necessĂ ria per a contenir la transmissiĂł del virus, però davant la qual cal estar alerta, i no hauria de ser normalitzada sino vista com una profunda anomalia. I sobretot, recorda el text, ha de portar a reivindicar els drets de tantes persones que segueixen sense sostre o en habitatges insegurs.Â
Per a Cristianisme i JustĂcia Ă©s necessari abandonar l’optimisme acrĂtic del tot anirĂ bĂ© per reconèixer amb humiliat que no tot anirĂ bĂ©, perquè ens caldrĂ carregar amb totes les realitats de sofriment que ha generat aquesta pandèmia: les persones que han mort, el drama que s’ha viscut a les residències de gent gran, les persones que s’han vist abocades a la pobresa i l’augment de les desigualtats, per exemple.Â
El centre tambĂ© lamenta el llenguatge i l’imaginari bèl·lic que, en decretar-se la pandèmia, es va apropiar del relat pĂşblic, referint-se a la guerra contra el virus i als exèrcits que combatien l’enemic. En la seva reflexiĂł de final d’any, Cristianisme i JustĂcia recorda que la manera d’afrontar una epidèmia no Ă©s amb un llenguatge que convoqui al combat sino a construir alternatives des de l’atenciĂł, la presència, l’acompanyament, el consol i la resiliència.Â
Podeu llegir el text compelet Postpandèmia: una oportunitat per a la fraternitat en aquest enllaç.
Diari d’una pandèmia: lectures socials i teològiques d’un temps que vam viure confinats
Justament aquesta reflexiĂł arriba desprĂ©s de mesos en els que Cristianisme i JustĂcia ha vingut abordant els grans interrogants i problemĂ tiques que la pandèmia ha posat sobre la taula a travĂ©s de bona part dels articles publicats al blog del centre per diversos autors. SĂłn qĂĽestions que requereixen tota l’atenciĂł perquè han trasbalsat de soca-rel la nostra vida i han posat en qĂĽestiĂł el sistema productiu i reproductiu hegemònic.
Per això l’entitat ha volgut recollir aquests articles en un llibre que s’acaba de publicar sota el tĂtol Diari d’una pandèmia: lectures socials i teològiques d’un temps que vam viure confinats.Â
La seva lectura ens orienta en una direcciĂł, que tĂ© com a punt de partida l’assumpciĂł de la vulnerabilitat, la incertesa i la interdependència com a eixos vertebradors de qualsevol proposta polĂtica i el discerniment com a mètode i camĂ per poder plantejar qualsevol alternativa. Tot això nomĂ©s Ă©s possible si posem l’accent i la mirada en aquells col·lectius menyspreats i vulnerabilitzats pel sistema –neoliberal, patriarcal, neocolonial...– i si fem nostre aquella reivindicaciĂł ja històrica de l’ecofeminisme: Ă©s imprescindible posar la vida al centre, tant en la reflexiĂł com en l’acciĂł polĂtica.
El llibre Ă©s pot comprar a la web de Cristianisme i JustĂcia en aquest enllaç.