Cristianisme i Justícia, centre de reflexió social i teològica de la Companyia de Jesús a Barcelona, ha publicat aquesta setmana la seva reflexió de Cap d'Any. Ho fa, en aquesta ocasió, utilitzant la metàfora dels saurins, les persones que són capaces d’ubicar corrents i pous d’aigua subterrània, i ens proposa aprendre a detectar i fer visibles corrents ocults de vida i sentit en un context social i polític dominat pel desànim. El text reconeix que acabem el 2025 amb la sensació predominant que ha estat un any pitjor que els anteriors, però rebutja que el diagnòstic ena hagi de fer caure en la resignació: convida a continuar en moviment i a no acceptar el discurs del “no hi ha alternativa”, un discurs interessat que busca “matar l’esperança i fer-nos encara més porucs i desconfiats, unes bèsties especialment egoistes i perilloses”
Cristianisme i Justícia identifica al final d’aquest 2025 indicis objectius per estar preocupats: fragilitat i ruptura de consensos bàsics per a la supervivència humana, amb avenços insuficients davant el canvi climàtic i un negacionisme creixent; replantejament de tractats sobre armament i pressió per augmentar la despesa militar; el descrèdit d’organismes multilaterals; o el qüestionament de la democràcia mentre creixen les opcions autoritàries. El text denuncia també la passivitat de la comunitat internacional davant la mort de milers de persones a Gaza, el Sudan, Nigeria, Mali o altres indrets, mentre consensos sobre drets fonamentals —com el dret al refugi— queden subordinats a polítiques obertament racistes i xenòfobes.
En aquest context desolador, la proposta central del document és aprendre a buscar esperança allà on no se sol mirar. La declaració crida a exercir de “saurí” i assenyala quatre àmbits on es poden trobar alternatives a aquest futur que sembla escrit.
Ens proposa així, explorar la veta de la tradició llegida sense nostàlgia i amb sentit crític, en la qual hi podem trobar elements fonamentals per a l’ànima humana sobre la manera de tractar el germà, sobre la bondat i la maldat, elements que segueixen inspirant i ressonant amb força. En segon lloc reivindica els espais celebratius, que trenquen la linealitat alienadora que vol homogeneïtzar la vida i permeten descobrir dimensions personals i comunitàries com la gratuïtat, l’alegria, el compromís compartit o el sentit de viure.
En l’art i la cultura, tot i que no escapen de l’utilitarisme i de les dinàmiques del mercat i el consum, hi percep un espai de commoció davant la bellesa i de recerca espiritual. I finalment, troba un corrent que cal visibilitzar en la vida mateixa i la solidaritat discreta, de cures, acollida i compromís social que no solen ocupar titulars, però sostenen una realitat més humana.
Tot sovint -diu el text- són corrents subterranis que no mereixen l’atenció dels mitjans ni dels influencers, però aquesta aigua de la vida quotidiana amara tota una realitat invisible que cal fer, cada vegada, més visible.
Podeu trobar el text complet aquí:
