Avui 25 de març fa 500 anys que Ignasi de Loiola va arribar a Manresa, baixant de Montserrat. És un dels moments centrals de l’efemèride que estem recordant al llarg de tot aquest any: la ferida i la conversió de qui més endavant esdevindria el fundador de la Companyia de Jesús.
Un canvi personal que marca un abans i un després de la història espiritual d’occident i que ens interpel·la també avui. És per això que sis testimonis ens expliquen, cadascun des de la seva experiència en àmbits diversos, què suposa avui la conversió d’Ignasi com a motor de transformació personal i social. Ens parlen, sobretot, de la necessitat de fer atenció a l’interior, al silenci i a les ferides per estar en el món amb una mirada nova i transformadora.
"Ignasi és l'home que busca, l'home que pregunta"
Josep Rambla, jesuïta i teòleg, expert en espiritualitat ignasiana, defineix a Ignasi com l’home que busca i pregunta: “la pedagogia que ens va llegar a través del Exercicis Espirituals ens porta a ser persones de pregunta, abans que persones de resposta”, diu. La interioritat que proposa Ignasi no s’ha de confondre amb aïllament o soledat, aclareix Rambla, perquè concilia la mirada cap a l’interior i cap a l’exterior, de tal manera que ens parla d’estar en contacte amb la realitat però sense deixar-nos arrossegar.
“Quan et fereixen o et passa alguna cosa imprevista, t’atures, i llavors hi ha un moviment interior, i Ignasi ajuda a escoltar els moviments interiors i poder rellegir la vida”.
Ho afirma Montse Prats, educadora social. Des de la comunitat de Ouja, al nord de Marroc, en la frontera en Algèria, reflexiona sobre la conversió d’Ignasi, des de l’experiència de contacte amb la frustració de tantes persones que estan vivint un procés migratori molt complicat i que, tot i això, mantenen l’esperança.
Justament, per Xavier Melloni, jesuïta, antropòleg i teòleg, Ignasi ens ensenya a anar fins al fons de la ferida: no quedar-nos en la ferida exterior sino veure què la provoca, i arribar fins a descobrir la ferida interior. “Aquest és el repte del cinquè centenari”, diu Melloni.
"Cal veure la nostra realitat i les nostres relacions d’una altra manera”
Aplicant-ho al treball en l’àmbit de l’ecologia i el compromís amb la terra, Pady Miranda, enginyera tècnica agrícola, considera que la conversió d’Ignasi ens convida a mirar les coses d’una altra manera i saber veure coses noves en allò que veiem cada dia. “Hi ha moltes coses de les que ens hem de convertir: el consum desenfrenat, la cura de les persones que ens envolten… cal veure la nostra realitat i les nostres relacions d’una altra manera”.
Per la seva banda, la catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat Pompeu Fabra, Julia López, ens parla des del món professional i intel·lectual. Destaca el silenci i el discerniment com a dos elements fonamentals d’Ignasi que hem de saber incorporar a la vida professional, tant als èxits com als fracassos.
En l’àmbit de l’educació, l’empremta de l’experiència d’Ignasi és clara en la pedagogia ignasiana, i convida a recórrer un camí d’autoconeixement que ens ajudi a descobrir la nostra veritable vocació i situar-nos en el món. Per la directora de pedagogia i innovació de Jesuïtes Educació, Minerva Porcel, Ignasi posa de relleu la necessitat de donar espai i temps a aquests processos de conversió.
Tots aquests testimonis van participar al curs “De la ferida al cor del món”, organitzat pel centre d’estudis Cristianisme i Justícia entre l’octubre i el novembre de 2021. Podeu trobar totes les entrevistes aquí.
