Diàleg sobre la mort digna, més enllà de la regulació de l'eutanàsia

La sala d’actes de Cristianisme i Justícia va acollir el passat dilluns 3 de febrer una nova sessió del cicle “Els Dilluns dels Drets Humans” que aquesta vegada va estar dedicada al tema de la mort digna.

L’acte va comptar amb la participació de Montse Esquerda, metgessa i directora de l’Institut Borja de Bioètica i d’Ernest Botargues, educador i voluntari d’acompanyament a la mort, moderats per la periodista Mireia Prats.

La moderadora va obrir el diàleg posant en context el tema, després dels darrers anuncis sobre la possible futura tramitació de la llei de l’eutanàsia al Congrés dels Diputats. Una regulació amb la que estarien d’acord un 87% de la població, segons les enquestes.

Les aportacions dels ponents van posar de manifest que el debat sobre el final de la vida i la mort digna va molt més enllà de la regulació de l’eutanàsia. “La societat està més còmode amb una regulació legal que amb un discurs filosòfic o religiós, respecte a tot el que significa la mort”, diu Montse Esquerda, que considera que existeixen greus mancances en la manera d’afrontar la mort: “és important reconèixer la idea de la finitud per poder fer-hi front”.

L’acompanyament a la mort és encara un repte, també per als professionals de la salut, que sovint no estan preparats, segons va reconèixer Montse Esquerda. En un percentatge entorn al 30% dels casos, els pacients terminals desconeixen el seu estat. El silenci i la por dificulta el procés. “És més fàcil demanar una ressonància que tenir la conversa més difícil. Cal acostumar-nos a parlar de la mort”.

Montse Esquerda també va parlar de la confusió terminològica que sovint acompanya el debat sobre l’eutanàsia, per la qual cosa es fa necessari parlar de la mort i desenvolupar clarament el seu llenguatge, concretar el llenguatge sobre el final de la vida.

Per la seva banda, Ernest Botarques va oferir la seva experiència de deu anys en l’acompanyament de persones en el final de la vida com a voluntari de l’Associació Temps. El voluntari aporta precisament això, temps, a la persona acompanyada de manera que hi estableix un vincle. És una tasca que requereix molt de silenci i d’escoltar, sent conscient que el procés de malaltia és irreversible i que el voluntari entra al domicili per acompanyar el final de la vida. “Hem de tenir molt present aquest element de la finitud”, va dir. 

El cicle "Els Dilluns dels Drets Humans" està organitzat conjuntament per Justícia i Pau, Crisitianisme i Justícia, Mans Unides, Caritas Barcelona i el grup de juristes Roda Ventura.