En la mort del Papa emèrit Benet XVI, dos teòlegs jesuïtes catalans, Jaume Flaquer i Víctor Codina, ens ajuden a entendre la figura d’aquest Papa, que passa a la història sobretot pel fet d’haver renunciat al pontificat. Tots dos repassen alguns dels esdeveniments que van marcar la biografia del cardenal Ratzinger i seu pontificat, ja com a Benet XVI, entre 2005 i 2013.
En un article publicat avui a El Periódico, Jaume Flaquer, membre de l’equip de Cristianisme i Justícia i director de Càtedra per al Diàleg de les Religions de la Universidad Loyola a Granada, destaca que “el seu gest de reconeixement humil de la seva incapacitat, el seu lideratge sense aferrar-se al poder i el seu exquisit silenci per no interferir en el pontificat de Francesc seran recordats unànimement”.
Flaquer recorda que Benet fou papa i teòleg i “probablement més teòleg que papa”. Segons ell, “va entendre el seu pontificat com una certa continuació de la seva tasca precedent com a prefecte de la Congregació per la Doctrina de la Fe”, però en convertir-se en Papa, “va escollir ser més inspirador que no pas guardià”.
També ho considera així Víctor Codina, que en la reflexió que fa a l’entorn de la figura de Benet XVI al blog de Cristianisme i Justícia, on destaca que “un cop escollit papa, va canviar el seu estil i quan es temia a un papa inquisidor, la seva primera encíclica no fou una crítica al relativisme, sinó una defensa de l’amor de Déu (Déu és amor, de 2005)”. També valora Víctor Codina que “ha passat els seus últims anys en un vida exemplar de silenci i pregària i, encara que segurament moltes actuacions de Francesc el van sorprendre, no ha volgut mai liderar als opositors del papa, ja que com repetia: Només hi ha un papa, que és Francesc”.
Podeu llegir els articles aquí:
Benedicto XVI: un cristiano sabio, honrado y bueno, de Víctor Codina (Blog de Cristianisme i Justícia)
Benedicto XVI: el teólogo que renunció al papado, de Jaume Flaquer (El Periódico)
