Joseph Christie, jesuïta, és actualment el Secretari d'Educació Superior de la Companyia de Jesús i president l'Associació Internacional d'Universitats Jesuïtes.
Recentment va participar a l'espai de pocast Indefugibles, una iniciativa de la Càtedra d'Ètica i Pensament Cristià de l'IQS, en la que conversà amb els professors Oriol Quintana i Llorenç Puig.
Al llarg de l'entrevista va parlar del paper dels centre universitaris de la Companyia de Jesús i dels reptes que afronten en aquests moments. Destaquem aquí algunes de les reflexions que va voler compartir i, si ho voleu, trobareu la conversa sencera en anglès en aquest enllaç.
Per què els jesuïtes tenen universitats?
En la mesura que preparem un grapat de gent per a ser millors persones, el bé pot entrar en el món i transformar-lo. Estem en el món per a participar amb Jesús en la creació del regne de Déu.
Les universitats jesuïtes són reconegudes per la seva qualitat, però al mateix temps, se les titlla d'elitistes. Creu vostè que és una acusació legítima?
És una mitja veritat. Tenim algunes institucions molt ben posicionades que poden fer la impressió que només treballem amb l'elit de la societat. També tenim institucions de “primers auxilis”, per a ajudar als pobres, els qui estan als marges. La Companyia de Jesús té quatre Preferències Apostòliques Universals, i una és precisament caminar amb els pobres. Tenim el repte d'integrar aquestes quatre preferències apostòliques en tots els nostres ministeris. S'han fet esforços, encara que probablement, no han estat suficients per a canviar aquesta percepció.
Actualment, les universitats jesuïtes acullen persones de totes les tradicions i cultures. Està en perill la identitat catòlica o jesuïta de les nostres institucions? Com podem continuar amb aquesta obertura i al mateix temps, mantenir la nostra identitat?
Els documents de la nostra Congregació General ens criden a ser interreligiosos per naturalesa. Necessitem ensenyar als nostres joves a ser interreligiosos, a respectar altres cultures, respectar l’altre: de gènere, d'ètnia, de religió. Arrelats en la nostra fe cristiana i la nostra cultura, des d'aquí anirem a treballar amb els altres, des del respecte. El nostre treball es basa en la fe, soc aquí per la meva fe en Crist i he vingut a treballar. Això és l’apostolat, el ministeri. És part de la construcció del regne de Déu. No veig una dificultat a treballar amb i per a uns altres de diferents cultures, si estem fortament arrelats en la nostra fe cristiana.
Una de les preferències apostòliques que ha establert la Companyia de Jesús, és acompanyar a la joventut per a crear un futur amb esperança. Com creu vostè que podem fer-ho des de les nostres universitats?
Una vegada més, cal tornar a Sant Ignasi. Ell estava buscant la formació integral dels individus. Necessitem enfocar-nos en això. Hem d'estudiar el context actual i preguntar-nos com podem ajudar als nostres estudiants. Ells han de ser bons ciutadans del món del demà. Com ho va dir Ignasi, “aquells que puguin transformar el món, que puguin ser llevat en el món”. Homes i dones lliurats als altres. El criteri en educació seria, com ajudar-los perquè arribin a ser persones que transformin el món.
Quins són els reptes de les universitats jesuïtes per al futur?
Per una banda, el nombre de jesuïtes decreix. Un altre repte és l'accessibilitat, i que les nostres universitats ja no siguin percebudes com a elitistes. Segurament la tecnologia ens hi pot ajudar. També cal respondre a la demanda d'educació superior en àrees on no hem estat presents, com l'Àfrica. Tenim la responsabilitat d'ajudar a la gent on és molt reduït el nombre de persones que poden accedir a l'educació superior. I finalment, crec que aquesta pot ser la nostra reflexió, el discerniment que necessitem fer per a dibuixar el futur de l'educació superior: com transformem l'educació per a fer-la veritablement jesuïta, rellevant, una ajuda real per què els nostres estudiants arribin a ser persones integrals que siguin llevat en el món?
Font: IQS
