La figura del jesuïta Eusebi Colomer, filòsof i teòleg, va centrar la lliçó inaugural de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) que va pronunciar el bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Sergi Gordo aquest dimarts 18 d'octubre.
L’acte, per delegació del cardenal Omella va estar presidit per Margarita Bofarull, delegada diocesana de Pastoral de Fe i Cultura, i es va viure, coincidint amb el 25è aniversari de la mort del P. Colomer, “com un elogi de la seva formidable obra i personalitat i com una crida i un exigent estímul per continuar aprofundint-hi any rere any“.
Eusebi Colomer fou professor a diferents institucions acadèmiques, entre elles, l'Institut de Teologia de Barcelona, del qual n'és hereu l'actual ISCREB. L'obra del jesuïta és considerable. Com va recollir el ponent “va ser un pensador en diàleg; un divulgador a casa nostra de l'obra de Teilhard de Chardin; un investigador rigorós de la influència de Ramon Llull sobre Nicolau de Cusa; un estudiós eminent del pensament català medieval, de la filosofia alemanya de Kant a Heidegger, de l'ateisme modern; i un reivindicador de la relació entre filosofia i teologia.”
El bisbe auxiliar va posar en relleu la preocupació que Colomer tenia sobre la humanitat que, orgullosa del seu progrés, més que enlairar-se, es rebaixa quan talla el punt d'unió que la relliga amb la Transcendència. Aquesta reflexió llença diversos interrogants: "hi ha tal punt d'unió entre humanisme i transcendència?, i en el cas que n'hi hagués, en què consisteix aquest lligam?; és cert que quan aquest lligam es talla, el que s'ha verificat és la hipòtesi segons la qual amb l'eclipsi de la Transcendència ha entrat en crisi l'humanisme?", enumerava Gordo.
En parlar del lligam entre l’humanisme i la transcendència, es despleguen dificultats com ara la de saber quin és l'horitzó de la fe cristiana. Colomer va afirmar el pressupòsit de la llibertat d’aquesta: "Ningú no pot obligar a un altre a creure". I, en tant que pensador cristià, pressuposava també l'origen diví i la gratuïtat de la fe que, més que una pregunta que l'home adreça a Déu, “és la pregunta que Déu fa a l'home."
Mons. Sergi Gordo, en la seva intervenció, va advertir que la fe no és una mena d'aeròlit baixat del cel que no tingui res a veure amb la terra dels homes, més aviat "la revelació de Déu pressuposa un punt d'inserció del missatge en l'experiència humana, l'ésser humà, ésser-en-el-món ha transcendit sempre el món en direcció vers Déu”.
Aquesta cosmovisió fa pensar en algunes qüestions encara avui disputades. Com ara: el problema de l'onto-teo-logia; la disputa del Déu dels filòsofs i el Déu de la fe; la qüestió de la connexió entre la mort de Déu i la mort de l'home; la dificultat de la racionalitat de l'afirmació de la Transcendència; el problema de la teodicea o del deus ex machina; i finalment la soledat de l'humanisme.
Després de reflexionar sobre aquests punts, Gordo va concloure que el binomi humanisme i Transcendència, en efecte, ha estat una clau de lectura que ens ha permès una comprensió global de l’obra d’Eusebi Colomer. Una trajectòria que descriu com a exemplar, “pròpia d'un mestre que recerca les fonts i que les analitza profundament en un to harmònic i coherent, amb rigor científic, claredat, transparència, precisió, seriositat de l'enfocament metodològic, gran erudició i modèlica equanimitat”.
És per això que Gordo qualifica a Eusebi Colomer d'home de diàleg obert i afable. "El diàleg, a més d'intentar de ser clar, consisteix a dir i escoltar; dir, però, no pas una paraula qualsevol, o impositora, forta, cridanera o insultant, sinó una paraula raonada (logos), fruit de la reflexió i de l'escolta.... saber escoltar, heus ací la qüestió, saber escoltar com Colomer ho feia."
Durant l'acte, també es va fer memòria de les activitats de l'ISCREB. El seu director Ramon Batlle es mostrava il·lusionat i esperançat en l'inici d'aquest curs, que ja troba una estabilització en la presencialitat després de la pandèmia. "Entenem la tasca de l'Institut com a servei a la diòcesi de Barcelona i a tots aquells que vulguin conèixer més de prop el fet religiós, i la tradició cristiana; restem oberts i disponibles per impulsar conjuntament amb altres institucions iniciatives de formació, pensem que aquesta és la nostra contribució al camí sinodal que el papa Francesc ens anima a recórrer".
Font: ISCREB
