Càritas Diocesana de Barcelona i l'Observatori de l’Habitatge Digne d’Esade han presentat aquesta setmana un informe en el que es visibilitza i es denuncia la situació de les persones que viuen en habitacions en un context d’exclusió residencial i social.
El treball realitzat constata que “viure en habitacions ha passat de ser una alternativa transitòria a una solució permanent”, fet que es fa palès també amb el fet que durant l’any 2023, més de 50000 persones ateses per les 10 Càritas amb seu a Catalunya vivien en habitacions.
L’informe porta per títol Exclusió compartida, viure en una habitació en un context d'exclusió residencial i social i s’ha elaborat a partir de 62 entrevistes en profunditat a 50 persones i 4 grups de discussió amb un total de 36 integrants. La majoria d’entrevistes s’han dut a terme a persones de Barcelona i la seva àrea metropolitana, tot i que també s’han recollit testimonis de ciutats com Girona, Lleida o Tarragona.
L’estudi de Càritas i Esade identifica les característiques d’aquesta tipologia d’exclusió residencial, així com les implicacions que comporta en el dia a dia de les persones. “Les dificultats que provoca l’exclusió residencial s’acumulen a la resta de dimensions que pateixen les persones en situacions d’exclusió social. Cal situar aquesta realitat en el debat públic, amb l’objectiu que s’implementin mesures que garanteixin el dret humà a l’habitatge adequat”, ha demanat Ignasi Martí, director de l'Observatori de l’Habitatge Digne d’Esade.
“Viure en habitacions ha passat de ser una alternativa transitòria a una solució permanent”
Els autors de l’informe constaten que viure en una habitació ha passat de ser una alternativa transitòria a una solució permanent. “Les creixents dificultats per accedir i mantenir un habitatge digne provoquen que viure en una habitació d’un pis compartit esdevingui l’única alternativa per a un nombre elevat nombre de persones en situació d’exclusió social”, han indicat. Algunes de les problemàtiques que es deriven d’aquesta situació són la inseguretat jurídica i dificultats per empadronar-se.
La incertesa de poder perdre el sostre d’un dia per l’altre, haver de compartir habitatge amb persones alienes o l’absència d’espai personal són situacions que generen un estat d’angoixa i inestabilitat permanent i un impacte negatiu en la intimitat, qualitat de vida i fins i tot a la salut mental i emocional. En aquest sentit, els autors de l’informe han volgut alertar dels efectes que l’exclusió residencial genera en els infants. “L’esforç que les famílies amb fills han de fer per aconseguir adaptar-se i viure en una habitació és encara més dur. Viuen en un entorn reduït sense estímuls, sense un espai on poder explorar, aprendre, jugar o dur a terme les tasques de l’escola. L’absència d’aquest espai pot afectar el comportament dels fills i filles, així com el desenvolupament emocional i cognitiu”, han advertit.
El director de Càritas Barcelona, Eduard Sala, ha fet una crida a totes i cadascuna de les administracions per resoldre les deficiències estructurals del mercat de l'habitatge. “Necessitem recuperar la funció social de l'habitatge, entendre'l com un dret i no com un bé especulatiu”. Sala ha fet una crida a oferir espais i projectes on les persones se sentin partícips, on teixir xarxes de suport comunitari. “Davant del barraquisme vertical que suposa viure en habitacions, cal que administracions i entitats acompanyem a aquestes persones a arrelar-se al barri, a crear vincles amb la comunitat. Els efectes de viure en condicions de no-lloc, en una habitació, en un sofà, sota un sostre que no és una llar són molt nocius, i hem descobert la necessitat de disposar d’espais comuns, on les persones puguin trobar-se, relacionar-se i fer comunitat”.
Font: ESADE i Càritas. Podeu consultar la informació ampliada aquí
