“Una persona pròxima, amable, interessada per tot, plena d’humor, que inspirava confiança…” Així ha definit a Joan Travé el seu company Josep Rambla, durant l’Eucaristia en record seu que va tenir lloc aquest dimarts 10 de novembre a l’Església dels Jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, amb aforament limitat i seguint les mesures anti-covid.
Joan Travé, jesuïta, va morir el passat dissabte a Barcelona. Havia nascut a Adrall, a Lleida, l’any 1930 i en feia 66 que era jesuïta. Va ser professor de Dret Internacional i de Filosofia Social a ESADE durant més de 30 anys, on és recordat per antics alumnes, professors i personal de servei per la seva dedicació i rigor.
Doctorat en Dret, de pensament crític i sòlid, sempre ha estat compromès amb les persones més vulnerables i amb la justícia, també en temps i cirumstàncies difícils. Formà part dels inicis del moviment Cristians pel socialisme als anys 70. “La seva fe ben fonamentada i sense cap mena d’edulcorants pietistes ha estat sempre nodrida per la pregària, l‘eucaristia, acompanyada d’una seriosa teologia i traduïda en el compromís social”, destacava Rambla a l’homilia en l’Eucaristia d’aquest dimarts.
En l’àmbit pastoral, activitat que va portar a terme al llarg de tota la seva vida però que va intensificar al jubilar-se com a professor, va col·laborar en diverses parròquies de Cornellà i Hospitalet, i els darrers anys, a l’Església del Sagrat Cor dels Jesuïtes de Barcelona, al carrer Casp. Ho va fer sempre amb interès per la gent, preparació, estima i bon tracte.
Ha estat membre ben actiu del centre d’estudis Cristianisme i Justícia sent-ne un dels impulsor ja en els seus inicis l’any 1981, activitat que ha mantingut fins fa pocs dies, col·laborant en seminaris, cursos i publicacions. També ha participat a institucions com la Fundació Alfons Comín o Acció Solidària contra l’Atur.
Durant l’Eucaristia es van recordar aquestes diverses activitats que Travé va portar a terme al llarg de la seva vida. I tot i aquesta intensa i destacable activitat, i l’estima de tantes persones que l’han conegut, “sempre ha volgut estar en l’últim lloc”, diu Rambla, recordant la seva discreció i humilitat. Una vida amb la que deixa un record extraordinari en moltes persones, pel seu caràcter i manera de fer: “Sempre atent amb tothom, amb una gran capacitat de tractar tota mena de persones amb naturalitat i estima, fossin intel·lectuals, persones acomodades o d’una barriada extrema. La seva presència garantia en un grup o en una comunitat la bona conversa, l’interès, l’amabilitat i un bon ambient. Amb el Joan tothom s’hi trobava bé”.
Podeu descarregar l'homilia en aquest enllaç.
