L'espiritualitat ignasiana ens porta a viure en el món, no a allunyar-nos-en

El jesuïta barceloní Josep M. Rambla és un referent en el camp de l'espiritualitat ignasiana. Amb una llarga trajectòria, es manté actiu, col·laborant en activitats socials i pastorals al barri de sant Ildefons de Cornellà de Llobregat, així com a l'àrea d'espiritualitat EIDES de Cristianisme i Justícia.

Fa unes setmanes va presentar els seus dos últims llibres i ho aprofitem per mantenir amb ell una agradable conversa que s'ha publicat al setmanari Catalunya Cristiana. El P. Rambla s'explica de forma planera i cordial, però amb profunditat i rigor, insistint amb determinació en allò que considera fonamental: mirar de viure inspirat en Jesús de Natzaret.

Ens explica com ha connectat l'espiritualitat amb el compromís social. “Quan em vaig endinsar en els Exercicis Espirituals, vaig constatar amb força que el centre és Jesús de Natzaret, però no en abstracte, sinó el Jesús pobre i humil. I sentia que la meva vida no era massa coherent amb aquest Jesús”, diu. Això el va portar, als anys 70, al barri de sant Ildefons de Cornellà de Llobregat, per viure en un entorn popular, entre la gent treballadora i humil. 

Un veí més entre tants

Allà hi ha viscut durant més de 40 anys, sent un veí més entre tants, acompanyant a les comunitats cristianes, com la Comunitat Joan N. García-Nieto, l'esplai, iniciatives socials i solidàries com la Coordinadora contra la Marginació, l'Acció Social contra l'Atur, la Fundació la Carena per a joves,... Tot això combinat amb diferents responsabilitats dins de la Companyia de Jesús, com a formador de jesuïtes a diversos llocs, o fins i tot participant a la Congregació General que va admetre la renúncia del P. Arrupe i va escollir al P. Kolvenbach. Però sempre marcat per l'experiència al barri: “Cornellà ha estat per a mi una segona conversió: ha transformat la meva manera de pregar i parlar de Déu, de relacionar-me amb els altres... Per a mi, Cornellà ha estat una mica com Manresa per san Ignasi, salvant les distàncies, és clar”.

La paraula clau per a definir l'espiritualitat ignasiana és ajudar

Al mateix barri ha acompanyat Exercicis Espirituals, convençut que és "una manera de fer l'experiència d'una forma pura, amb austeritat, vivint la soledat... pero en l'ambient de la gent senzilla”. Especialista en espiritualitat ignasiana, el seu mestratge és reconegut per les persones que s'han format en aquest àmbit al seu costat. Així doncs li demanem que ens defineixi què és l'espiritualitat ignasiana i ens respon que la paraula clau és ajudar: “es tracta d'ajudar a cada persona a trobar-se amb ella mateixa, per trobar la manera de viure en el món”. Insisteix que els Exercicis Espirituals no són prèdiques o conferències. “L'important no és el contingut, si no la pràctica”, afirma el P. Rambla, que sosté que és possible actualitzar els Exercicis Espirituals al moment que vivim. “És necessari fer-ho tornant als origens, tenint molt clar què és essencial i sent molt lliures en allò que és accidental”.

Un entrenament per què la vida ens enriqueixi

Precisament en un context en què es multiplica l'oferta de tallers o recessos per a estar millor amb un mateix, Josep M. Rambla, reconeixent el valor que tenen altres propostes, ens dona algunes claus per a navegar entre aquestes ofertes. Moltes vegades se'ns presenten com una oportunitat per a carregar piles. Per al P. Rambla, els Exercicis Espirituals no han d'entendre's així, si no com un entrevament per a fer que la vida ens enriqueixi, no que ens desgasti. I sobretot, assenyala que el que caracteritza l'espiritualitat ignasiana és que ens porta a viur en el món, no a allunyar-nos-en. “I si vius inspirat en Jesús de Natzaret, no pots fer altra cosa que preocupar-te perquè aquest món canviï", afegeix.

Nascut el 1933 i jesuïta des de 1950, al llarg de la seva vida ha estat testimoni de grans canvis socials i eclesials. Els analitza amb perspectiva àmplia i des de l'experiència viscuda a peu de carrer, i imagina una "Església menys patriarcal, més de tots”, que ha de ser “una mica de sal i una mica de llum, discretament, il·luminant foscors. I això només pot sortir de la identificació amb Jesús pobre i humil”.

Podeu descarregar l'entrevista publicada el passat 15 de gener en el setmanari Catalunya Cristiana en aquest enllaç.

També podeu veure en aquest vídeo alguns moments d'aquesta entrevista.